Cicles biològics en parcs i platges metropolitans durant el confinament
La reducció de l'activitat humana durant el confinament per la COVID-19 ha afavorit que els parcs i les platges metropolitans s'hagin convertit en refugis de natura. El resultat ha estat un augment de fauna difícilment observable en circumstàncies normals, com ara flamencs, cabirols o senglars.
En espais que conserven la vegetació que ha crescut de manera natural durant el confinament
Durant el període de confinament més estricte en València, els treballs de jardineria han baixat d’intensitat i això ha provocat que en algunes praderes dels jardins de la ciutat han crescut de manera natural flors i plantes que atrauen insectes polinitzadors beneficiosos per la seua acció com a fauna útil per al control de plagues i millora dels ecosistemes urbans.
L'arbrat (bosc) urbà és una part bàsica de la infraestructura verda i contribueix a millorar la qualitt de vida de les comunitats urbanes i els seus residents. Les persones prefereixen ciutats amb parcs i arbres ben cuidats, però és necessari gestionar la seguretat (i la percepció de seguretat) del nostre patrimoni verd. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona ha publicat una Guia per a la gestió del risc de l'arbrat.
El CREAF col·labora juntament amb la UAB i el CTTC en el projecte ’Vivim, respirem, replantegem Sabadell‘ que lidera l’ADENC i que presenta un estudi sobre l’estat de la fauna i flora urbana, la qualitat de l’aire a la ciutat i la mobilitat per donar solucions a una ciutat més sostenible i verda.
Un estudi estima la quantitat de purificació de l'aire, la mitigació de les escorrenties i la regulació de la temperatura proporcionada per uns 200.000 arbres del viari de Barcelona.
Parc del Calamot, un dels parcs que ampliarà la seva superfície
El 2020 s'ampliarà la superfície de parcs metropolitans existents i se n'incorporaran de nous. La xarxa de parcs metropolitans creix aquest 2020 i s'estén per la metròpolis de Barcelona, tant per l'ampliació de la superfície de parcs que ja pertanyen a la xarxa com per la incorporació de nous parcs.
L’arbrat de Barcelona pot eliminar més de 300 tones de compostos contaminants en un any
Els arbres que poblen la trama urbana de Barcelona s'escullen en funció a diversos criteris, entre els quals les seves propietats per capturar contaminants atmosfèrics
Sant Cugat del Vallès instal·larà pipicans al barri de Volpelleres que serviran per generar compost i reutilitzar-lo als parcs i espais verds de la ciutat. La intenció és ubicar l'any vinent mitja dotzena d'aquestes instal·lacions, en una prova pilot.
Un fragment del tronc donarà suport a altres tipus de vida, com insectes, rèptils, petits mamífers i fongs
El tronc de l’alzina del Parc de Can Vidalet, que es va talar pel seu mal estat i pel perill que suposava per als visitants, ha estat aprofitat per crear un refugi de biodiversitat que donarà suport a altres tipus de vida, com insectes, rèptils, petits mamífers i fongs.
Enverdim Barcelona pretén que els ciutadans facin més verda la ciutat des dels seus balcons, terrasses i finestres. El procediment del projecte Enverdim Barcelona és senzill: ell planta una llavor i un cop germina i és prou forta ja està preparada per trobar una nova llar. Llavors la deixa en un punt de la ciutat fins que arriba alguna persona i se l’emporta. L’objectiu és multiplicar les plantes que hi ha a la ciutat.
Seguint criteris d'innovació, eficiència i sostenibilitat, l'Ajuntament d'Argentona ha iniciat el procés d'instal·lació del sistema de telegestió amb l'objectiu de controlar via Internet la xarxa de programadors de reg dels espais verds del municipi. La primera, de les diverses actuacions programades, s'ha dut a terme a la Plaça Montserrat aprofitant les obres de reurbanització d'aquesta zona verda.
