La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa", acaben de presentar Els alzinars. Manuals de gestió d'hàbitats, primer volum dedicat als hàbitats terrestres que es troba inclòs a la col·lecció "Manuals de gestió d'hàbitats", que compta ja amb un total de 15 manuals dedicats a la millora dels ecosistemes.
Segons els seus autors, Els alzinars "pretén ser un recull d'idees pràctiques per entendre el funcionament i la millora de la gestió que es fa dels alzinars, però també vol ser un motor generador de noves idees per a la recerca, a partir de la informació innovadora que s'ha volgut oferir". Així, el llibre ofereix una sèrie de documents tècnics rigorosos i a la vegada comprensibles per a un públic ampli, en els quals se sintetitzen els coneixements actuals sobre l'estat dels hàbitats i es formulen propostes per millorar-ne la gestió.
Hàbitats d'interès comunitari
Els alzinars, en les seves tipologies de terra baixa, alzinars muntanyencs i carrascars, mostren importants valors de caire ambiental, florístic, faunístic, socioeconòmic i paisatgístic, i estan considerats hàbitats d'interès comunitari per la Unió Europea.
Els boscos catalans per regla general estan formats per masses forestals joves. El seu fruit, la gla, sustenta un munt de relacions tròfiques dels animals que hi viuen. I això atorga als alzinars una importància cabdal per a la conservació de la biodiversitat.
Al mateix temps, i a l'igual que la major part de boscos mediterranis, l'escassa rendibilitat econòmica dels alzinars ha comportat un important canvi en el seu règim d'ús, que obliga a afrontar noves fórmules de planificació i gestió que incorporin els condicionants presents per tal que no desapareguin.
Cinc capítols, amb fitxes de bones pràctiques
El manual estructura els seus continguts en cinc capítols. El primer se centra en la descripció d'alzines i carrasques, la seva distribució a Catalunya en funció de la tipologia i les principals espècies de flora i fauna associades. En el segon apartat, dedicat al funcionament, s'analitzen els condicionaments que limiten la distribució d'alzinars a Catalunya en funció de les facilitats o dificultats de creixement que ofereix cada zona, com es reprodueixen a través del seu fruit (la gla), i la seva regeneració per rebrotada motivada per una gran pertorbació. També s'hi explica el tipus de creixement i s'hi dóna informació sobre l'estructura i la dinàmica de l'hàbitat.
En el tercer apartat els autors proposen una sèrie d'indicadors per a l'avaluació dels valors de conservació, productius i socials de l'hàbitat i de les principals espècies associades. Per primera vegada, els autors han utilitzat les dades de milers de parcel·les dels inventaris ecològics i forestals de què es disposaven per proposar un seguit d'indicadors que han permès contextualitzar els alzinars a Catalunya, primer pas per fer-ne una gestió responsable i sostenible. Revisar els principals usos i aprofitaments associats tradicionalment a l'hàbitat i el seu interès actual per aquestes activitats és el que es presenta en el quart dels apartats.
Per tal de donar eines que facilitin la tasca als professionals de la gestió de sistemes naturals i a aquells ciutadans interessats, el manual disposa d'un darrer apartat de fitxes que, de manera molt clara, recullen un seguit de recomanacions de gestió associades a l'aprofitament i a la conservació dels hàbitats, on es formulen propostes per a la millora de la seva gestió.
Més informació: Els alzinars. Manuals de gestió d'hàbitats
