Pel que fa a les infraestructures, avui a Catalunya, els Plans ja estan elaborats i s'està en procés de començar els tràmits administratius d'aprovació. En el cas de les aglomeracions la del Barcelonès I -bàsicament la ciutat de Barcelona- és la que té el Pla d'Acció més avançat i la redacció és a punt de finalitzar. La resta (Barcelonès; Baix Llobregat I i II; Vallès I i II; Gironès; Lleida; Reus i Mataró) es troben en un estadi inicial.
Els responsables dels Plans d'Acció varien segons l'àmbit. En el cas de les infraestructures els titulars elaboren i aproven els plans. En l'àmbit municipal ho fa el municipi. En el supramunicipal, els municipis elaboren el pla i el departament de Territori i Sostenibilitat l'aprova i fa tasques de coordinació i control.
Requisits per desenvolupar els Plans d'Acció
Els passos i els elements necessaris per elaborar un Pla d'Acció estan ben establerts. Hi ha una metodologia composta per cinc fases d'actuació; s'han definit criteris tècnics d'aplicació i existeix un model de document. Aquest model ha de contenir un bloc amb la metodologia; un segon bloc de dades de l'indret (aglomeració o infraestructura); els resultats del mapa estratègic de soroll; i un tercer bloc amb la previsió de mesures i el calendari d'execució. Malgrat tot, hi ha un seguit obstacles per avançar en la implementació dels plans.
Eduard Puig, representant de l'Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica de la Generalitat, ha apuntat alguns del problemes més comuns. En primer lloc ha destacat que "cal fixar criteris d'actuació i de priorització sobre superació de nivells, sobre població, sobre ràtios de cost/benefici de les mesures". Després ha dit que, si bé les normes -directives, lleis i decrets- defineixen uns continguts mínims dels plans, "es tracta de continguts excessivament genèrics que s'haurien d'especificar més". En aquest sentit ha reclamat que "els plans haurien de contenir mesures correctores concretes". Igualment, ha recordat la importància que l'execució dels plans tingui en compte aspectes no acústics com el context socioeconòmic i polític.
El paper dels mapes acústics
Les diverses tipologies de mapes acústics són eines fonamentals per elaborar els Plans d'Acció. Hi ha per una banda els dels mapes estratègics de soroll (MES). Els MES són obligatoris per les aglomeracions determinades per la normativa. D'altra banda, els mapes de situació acústica, que són una representació gràfica del soroll ambiental del municipi, formen part dels MES.
Els mapes de capacitat acústica -una altra tipologia- representen la zonificació acústica establerta al Decret 176/2009 i són imprescindibles per establir la superació dels valors límit d'immissió quan es posen en contrast amb les dades aportades pels mapes de situació acústica.
Els mapes de capacitat són obligatoris a tots els municipis de Catalunya, amb data límit de novembre de 2011. Àngel Moreno, representant de l'Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha dit que a dia d'avui "els 70,7% de municipis de la província no tenen mapa de capacitat acústica aprovat". En el període 2001-2010 el pressupost destinat a la redacció de mapes de soroll i capacitat acústica ha estat de 721.524 euros
Moreno també ha descrit la metodologia emprada per la Diputació per confegir els mapes. I ha dit que "mentre els mapes ens diuen on cal reduir el soroll i quant, els plans han de dir com cal fer-ho". Un pas important per passar dels mapes als plans és transferir les dades a un Sistema d'Informació Geogràfica.
Complements dels Plans
El seminari ha recollit una presentació de les experiències de Plans d'Acció dutes a terme al País Basc i en altres municipis espanyols a càrrec de Alberto Bañuelos, director de AAC Acústica que ha afirmat que "tot i que el mapa és una eina clau, gestionar el soroll és més que fer mapes" Segons Bañuelos cal incorporar l'estudi de comportaments i percepcions socials i treballar el disseny urbà per incidir sobre el soroll.
Miguel Ausejo, expert en plans locals contra el soroll de la Universitat Politècnica de Madrid, ha subratllat la necessitat de vincular aquest tipus de plans als que es desenvolupen a nivell municipal en àmbits com la mobilitat, el canvi climàtic, la qualitat de vida de la ciutadania o l'ordenació urbana. També ha recordat la importància de campanyes de sensibilització ciutadana i específicament les que es duen a terme amb un sentit més pedagògic als centres d'ensenyament.
El seminari s'ha tancat amb una exposició sobre una destacada actuació del Pla per la Reducció de la contaminació acústica de Barcelona a càrrec de Laura Zapata del departament de Control i Reducció de la contaminació acústica de l'Ajuntament: la instal·lació d'asfalt sonoreductor. Els resultats indiquen que aquest asfalt actua a les bandes de freqüència més altes que són les que provoquen més molèsties.
