Arriben les vacances. El dia que la majoria d'automobilistes decideix sortir a la carretera es produeix un embús fenomenal. Hauríem de parlar de "parc immòbil". La condició perquè el trànsit sigui fluid és que la major part dels cotxes restin aparcats. Tenim un parc immòbil, doncs. Si més no, un parc simultàniament immobilitzable. Ve a ser el mateix.
Aplicant criteris industrials, la tinença i explotació dels nostres automòbils és un desastre. Cap empresa pot mantenir les seves màquines permanentment parades i ocupant espai. La viabilitat i el prestigi empresarials vénen dels productes fabricats, no pas de l'exhibició de maquinària desvagada. Doncs això fem amb els nostres vehicles, els tenim i poca cosa més.
(F)
No pas tothom, és clar. Moltes persones, víctimes d'un model territorial absurd, necessiten el cotxe per anar i venir cada dia. Viuen de manera tan dispersa en el territori que el transport col·lectiu resulta inviable. Les estructures periurbanes difuses i els polígons esparsos són una combinació letal, es diria que filla d'una ment perversa. Més aviat és filla d'algunes ments escasses.Però fins i tot aquests usuaris obligats utilitzen poquíssim els seus vehicles, un parell o tres d'hores al dia a tot estirar. El cost per hora útil, repercutint compra, combustible, assegurança, reparacions i aparcament, és elevadíssim. Amb aquests recursos és fàcil imaginar solucions millors. Però comportarien canvis en massa processos sòlidament instaurats. Ja se sap: no fem el que ens convindria fer, sinó el que ja sabem fer, encara que ens perjudiqui.
Desconeixement
El RACC s'ha posat a estudiar-ho. No va contra l'automòbil, ni cal dir-ho, sinó contra les externalitats negatives del seu ús. Per això també ha fet una enquesta sobre percepció ambiental dels automobilistes. Diu que un 80% dels enquestats es declaren molt preocupats per l'ambient i que més del 40% manifesten entendre-hi. Però només un 31% demostren saber que un motor de gasolina emet més CO2 que un de dièsel i únicament un 29% saben que els motors dièsel emeten més partícules que els de gasolina. Fa pensar.
Estar molt preocupat per alguna cosa i no saber-ne gairebé res és un contrasentit. És el cas reconegut per un de cada dos enquestats i el cas evidenciat en dos de cada tres. En realitat no n'estan, de preocupats. Tothom vol quedar bé quan li fan preguntes i per això respon el que creu políticament correcte. La majoria d'espanyols exhibeix un sòlid desconeixement de les qüestions ambientals, aquesta és la desoladora realitat. Això sí, la culpa dels problemes ambientals és de les empreses i de l'administració, segons un 76% dels enquestats; només un trist 16% considera que els ciutadans hi tenen la seva responsabilitat. És clar: si et preocupa, dius entendre-hi i la culpa és dels altres, pots anar a dormir tranquil.
Algunes administracions ajuden a embolicar la troca. Kevin Winters, subinspector d'investigacions de la NASA, ha reconegut que, entre la tardor de 2004 i la primavera de 2006, l'agència facilità conscientment informacions distorsionades sobre el canvi climàtic a fi de no posar en evidència el seu govern. Només faltava això. Petroli, automòbil, mobilitat i canvi climàtic són elements que es donen la mà. No podem tractar-los per separat i menys des del desconeixement o la mentida.
*Article publicat a El Periódico
