Com gestionar els espais verds en temps de sequera

Els tècnics municipals estan molestos amb el nivell 2 del decret de sequera de la Generalitat, ja que el consideren massa dràstic. Creuen que hauria de contemplar diverses excepcionalitats a la prohibició de regar els espais verds, com per exemple fer-ho amb sistemes de degoteig. Aquest malestar el van fer sentir a la jornada que va organitzar la Diputació de Barcelona el dijous 8 de maig sobre "Criteris ambientals en els espais verds municipals per mitigar els efectes de la sequera". Tot i això, valoren que el decret és també una oportunitat per reemplaçar la vegetació d'alguns espais per plantes de baix consum hídric o canviar algunes maneres de treballar, i a més fer-ho amb la comprensió de la ciutadania.

La sala que va acollir la jornada estava plena de gom a gom. Tècnics i altres professionals provinents d'un centenar de municipis catalans van mostrar que la situació de sequera preocupa de manera especial l'àmbit local.

El mateix coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació, Ferran Vallespinós, en declaracions a Sostenible.cat, va lamentar que s'hagi estigmatitzat el consum d'aigua per regar espais verds, quan no és pas el sector que consumeix més aigua.

Dissenyar els espais públics amb previsió
Vallespinós va celebrar que molts municipis ja s'hagin posat a treballar per estalviar aigua, especialment per canviar a sistemes de reg per degoteig. Aquest sistema, va explicar el coordinador, pot estalviar fins a un 70 o 80% del consum d'aigua respecte al reg per aspersió. Tenint en compte dades com aquestes, va remarcar que és molt important la previsió dels consums d'aigua que requerirà un espai públic des del moment del seu disseny, i encara més avui dia quan sembla que les situacions de sequera seran cada cop més freqüents. Aquest disseny, va afegir, ha de tenir en compte que el nostre espai públic no ha de ser com el centre europeu.

Constitució d'un grup de treball a la Diputació
El coordinador de l'Àrea de Medi Ambient també va explicar a Sostenible.cat que després de la jornada celebrada es constituirà un grup de treball específic sobre l'ús de l'aigua en espais verds municipals on els tècnics puguin compartir informació. I que treballi partint de la premissa que "de les dificultats n'hem de fer virtuts". L'objectiu serà ajudar els governs locals a fer una bona gestió de l'aigua als edificis i espais públics i a impulsar la gestió sostenible també en la ciutadania, a través d'ordenances, fiscalitat i sensibilització.

Crítiques al decret de la Generalitat
Diversos dels ponents que van intervenir al llarg de la jornada es van mostrar molt crítics amb la gestió que ha fet la Generalitat de la sequera. Segons Xavier Candela, enginyer tècnic agrícola, la prohibició de regar el espais verds públics és molt "taxativa". Per Candela, és especialment greu que no tinguin en compte les propostes que s'han posat en pràctica els darrers anys des del món local com l'ús de plantes arbustives i sistemes de reg gota a gota.

Candela va lamentar en la seva intervenció que la Generalitat hagi actuat a última hora, i que per això ara hagi de prohibir qualsevol tipus de reg. I va posar un exemple d'una pràctica que va conèixer a Califòrnia quan la va visitar fa més de deu anys: quan hi ha sequera reguen més per no perdre espais verds, ja que entenen que són beneficiosos tant a nivell ecològic com econòmic. Quan es perd un espai verd, va assegurar Candela, la recuperació és més cara que el que costava mantenir-lo. I va emplaçar els tècnics assistents a plantejar-ho als respectius regidors i caps d'àrea. I també va dir que al que s'han de negar tots els municipis és a deixar de regar l'arbrat, ja és considera importantíssim de mantenir.

Aquest enginyer tècnic agrícola fins i tot va anar més lluny i va proposar elaborar un manifest conjunt criticant que el decret de la Generalitat no contempli excepcionalitats en el decret. Alguns assistents es van mostrar favorables a la proposta, tot i que ha quedat per a un altre marc, ja que els organitzadors de la jornada consideraven que no era l'espai per a l'elaboració del manifest.

La representant de l'APEVC (Associació de Professionals d'Espais Verds de Catalunya), Dina Alsawi, es va sumar a les crítiques a la mesura de la Generalitat: "El decret posa al mateix paquet les hortes, els cultius, les zones d'oci, els parcs, etc. Això s'hauria de desglossar, no es pot considerar tot de la mateixa manera". També Xavier Fàbregas, de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, considera que s'ha aplicat sense criteri. Però alhora Fàbregas va celebrar que anirà bé per començar a actuar: "el model de ciutat que estàvem fent no estava preparat pel nou marc en el que ens trobem. Així que el decret ens farà espavilar i començar a canviar. El decret ha fet que la sensibilitat del a gent sigui més gran i entengui que hi hagi un tipus de jardineria diferent."

Canvi de model
La major part d'intervencions van coincidir en assenyalar que cal canviar el model d'espais públics verds que ha imperat els darrers anys, i tendir cap a unes àrees amb vegetació de baix requeriment hídric. Robert Savé, de l'IRTA (Institut per a la Recerca i la Tecnologia Agrària), va alertar que en fer les planificacions de gestió del territori des de la Generalitat i els ajuntaments no es té en compte que ja fa temps que hem superat els 6 milions d'habitants i que cada any ens visiten 14 milions de turistes (dada del 2007).

Gespes en temps de sequera
A la jornada també hi estava convidat Josep Cirera, enginyer agrònom que va detallar els diferents tipus de gespa existents i quins poden ser més adequats per un clima com el nostre, que cada cop tendeix a períodes més llargs de sequera. Cirera va explicar que "les gespes actualment s'han convertit en el gran enemic, però hi ha variants que s'adapten bé al nostre clima i no necessiten tanta aigua, especialment les espècies dins del grup de les anomenades C4". Aquestes gespes, va assegurar, si els donem aigua en consumeixen molta, però si no les reguem durant una temporada no moren sinó que es posen en dormància, ja que poden aguantar bé amb el 20% de les seves necessitats hídriques.

Cirera considera que l'emergència actual de sequera és una oportunitat per fer el canvi dràstic a les gespes C4 i a una doble xarxa d'aigua.