El barri de Sant Roc de Badalona acull unes jornades sobre desenvolupament comunitari i medi ambient
03/03/2008 - 00:00
La gestió d'un hort comunitari, les expressions artístiques en espais públics, les activitats d'educació ambiental o la cura del bon estat dels carrers i els espais comuns, són només uns exemples de projectes ambientals que han contribuït a cohesionar grups, reduir la conflictivitat en espais urbans degradats i crear un sentiment de comunitat entre els seus habitants.
I és que el medi ambient és una bona eina per mobilitzar persones al voltant de projectes comuns i crear comunitats locals. Aquesta va ser una de les idees força de les Jornades sobre desenvolupament comunitari i medi ambient, que es van celebrar al barri de Sant Roc de Badalona, de dijous 21 a dissabte 23 de febrer.
Desenvolupament comunitari i medi ambient
En diverses ciutats i pobles de Catalunya s'han dut a terme plans i programes de desenvolupament comunitari amb l'objectiu de millorar i transformar la realitat social de barris, a partir del treball de la pròpia comunitat. Així, la comunitat local esdevé objecte i a la vegada subjecte actiu d'aquests processos.
Des de final dels anys 90 aquests plans han anat incorporant aspectes ambientals en la seva formulació. El medi ambient, l'entorn urbà, com quelcom comú i públic, ha demostrat ser un àmbit en el qual es poden desenvolupar actuacions amb un gran potencial pedagògic i a la vegada cohesionador.
Les jornades van ser ideades i organitzades pel col•lectiu Brot Urbà, que treballa per fomentar el desenvolupament comunitari ambiental, informant, assessorant i connectant grups i experiències. Segons aquest col•lectiu, la justícia social només es pot aconseguir si hi ha un medi ambient ric i protegit, i unes comunitats fortes i sostenibles que puguin impulsar un canvi en l'estil de vida de la societat.
Les jornades van girar al voltant de l'educació, la salut, la creativitat i la integració social, en relació amb les comunitats i el medi ambient. Durant les jornades, els assistents van anar comprovant els efectes que tenen els projectes ambientals en la convivència, l'educació, la salut i la qualitat de vida en aquestes comunitats.
Es va convidar als participants a complementar les sessions teòriques de les jornades amb un treball en grup on podien aplicar els nous coneixements i compartir experiències, creant un petit projecte de desenvolupament comunitari ambiental a l'entorn de Sant Roc. El dissabte per la tarda, abans de la cloenda de les jornades, es van presentar els treballs dels diversos grups.
Sant Roc, un barri en transformació
El barri de Sant Roc de Badalona es va fundar l'any 1963 i des de llavors ha patit diversos problemes relacionats amb els serveis urbans, com la manca d'equipaments mínims com la llum o la pavimentació, i de serveis com escoles o centres de salut. S'hi van afegir problemes de criminalitat, pobresa i marginalitat. Recentment, s'ha iniciat un procés de transformació urbana al barri, amb l'enderroc d'alguns edificis amb aluminosi, i l'endegament d'un pla de desenvolupament comunitari l'any 1998.
El barri va estar representat a les jornades amb el Grup de Medi Ambient de la Fundació Ateneu Sant Roc, que va presentar les seves experiències amb iniciatives de conscienciació ciutadana. També va explicar la seva experiència l'associació Dones i barris en xarxa de Badalona, un grup de dones que han impulsat actuacions de sensibilització per la neteja i la convivència a Sant Roc. A més dels participants locals, també van participar ponents d'altres ciutats de Catalunya i l'Estat espanyol, i fins i tot de l'àmbit internacional. Les jornades van ser una bona oportunitat per comprovar que els reptes que ha d'afrontar el desenvolupament comunitari són molt semblants arreu.
L'art, una manera de crear cohesió social
L'art va estar present en les jornades, de la mà d'artistes com el madrileny Fernando Garcia Dory, que va oferir una xerrada sobre art col•laboratiu ambiental relacionat amb iniciatives agroecològiques. Aquesta experiència mostrava que l'art pot esdevenir una eina de transformació social quan implica a les comunitats locals i provoca la seva creativitat.
Artistes del grup Idensitat van presentar diverses experiències en les quals havien aconseguit mobilitzar grups de persones a través de l'art. Per exemple, a Calaf, havien realitzat una performance fotogràfica basada en imatges dels seus ciutadans. Per fer els retrats, el fotògraf novaiorquès Nicolás Dumit va conviure amb els ciutadans de Calaf durant dos mesos. Aquests van poder veure plasmada l'obra en una projecció a la plaça del poble i en un àlbum de fotografies.
Horts comunitaris al Regne Unit
Bona part dels projectes comunitaris ambientals presentats a les jornades tenien a veure amb la natura i els espais verds. És el cas de l'horticultura social i terapèutica, que va presentar Inma Peña, una terapeuta horticultural que va oferir una xerrada sobre la millora de la qualitat de vida a través de la cura de plantes i horts.
Jeremy Iles, director de la Federation of City Farms & Community Gardens del Regne Unit, va explicar diverses experiències en les quals comunitats locals s'encarregaven de tenir cura d'un hort comunitari, tot recuperant els horts urbans que havien ocupat molts nuclis urbans durant la II Guerra Mundial. Segons Iles, al Regne Unit s'estaven recuperant molts d'aquests horts com una reacció a una societat individualitzada i consumista. Els horts comunitaris es presenten com una formula per crear espais de lleure i comunicació entre les persones, oferir educació ambiental i promoure l'autogestió de comunitats. En alguns casos, es creen autèntiques granges urbanes, que tenen un gran interès pedagògic.
Conclusions
Malgrat que es van presentar experiències molt diverses, es va constatar que totes tenien en comú la importància cabdal de les comunitats locals, i el fet que totes mostraven com el medi ambient era un bon mitjà per avançar vers la integració social i cultural, l'educació i la qualitat de vida. Més enllà dels beneficis ambientals dels projectes, en tots els casos es va destacar el valor de la cohesió social que resultava del treball comunitari. El treball en xarxa de les diverses iniciatives, el suport de l'administració i, sobretot, l'empenta i il•lusió de les persones que coincideixen en un projecte, havien de ser els ingredients fonamentals per garantir l'èxit d'aquestes experiències.
I és que el medi ambient és una bona eina per mobilitzar persones al voltant de projectes comuns i crear comunitats locals. Aquesta va ser una de les idees força de les Jornades sobre desenvolupament comunitari i medi ambient, que es van celebrar al barri de Sant Roc de Badalona, de dijous 21 a dissabte 23 de febrer.
Desenvolupament comunitari i medi ambient
En diverses ciutats i pobles de Catalunya s'han dut a terme plans i programes de desenvolupament comunitari amb l'objectiu de millorar i transformar la realitat social de barris, a partir del treball de la pròpia comunitat. Així, la comunitat local esdevé objecte i a la vegada subjecte actiu d'aquests processos.
Des de final dels anys 90 aquests plans han anat incorporant aspectes ambientals en la seva formulació. El medi ambient, l'entorn urbà, com quelcom comú i públic, ha demostrat ser un àmbit en el qual es poden desenvolupar actuacions amb un gran potencial pedagògic i a la vegada cohesionador.
Les jornades van ser ideades i organitzades pel col•lectiu Brot Urbà, que treballa per fomentar el desenvolupament comunitari ambiental, informant, assessorant i connectant grups i experiències. Segons aquest col•lectiu, la justícia social només es pot aconseguir si hi ha un medi ambient ric i protegit, i unes comunitats fortes i sostenibles que puguin impulsar un canvi en l'estil de vida de la societat.
Les jornades van girar al voltant de l'educació, la salut, la creativitat i la integració social, en relació amb les comunitats i el medi ambient. Durant les jornades, els assistents van anar comprovant els efectes que tenen els projectes ambientals en la convivència, l'educació, la salut i la qualitat de vida en aquestes comunitats.
Es va convidar als participants a complementar les sessions teòriques de les jornades amb un treball en grup on podien aplicar els nous coneixements i compartir experiències, creant un petit projecte de desenvolupament comunitari ambiental a l'entorn de Sant Roc. El dissabte per la tarda, abans de la cloenda de les jornades, es van presentar els treballs dels diversos grups.
Sant Roc, un barri en transformació
El barri de Sant Roc de Badalona es va fundar l'any 1963 i des de llavors ha patit diversos problemes relacionats amb els serveis urbans, com la manca d'equipaments mínims com la llum o la pavimentació, i de serveis com escoles o centres de salut. S'hi van afegir problemes de criminalitat, pobresa i marginalitat. Recentment, s'ha iniciat un procés de transformació urbana al barri, amb l'enderroc d'alguns edificis amb aluminosi, i l'endegament d'un pla de desenvolupament comunitari l'any 1998.
El barri va estar representat a les jornades amb el Grup de Medi Ambient de la Fundació Ateneu Sant Roc, que va presentar les seves experiències amb iniciatives de conscienciació ciutadana. També va explicar la seva experiència l'associació Dones i barris en xarxa de Badalona, un grup de dones que han impulsat actuacions de sensibilització per la neteja i la convivència a Sant Roc. A més dels participants locals, també van participar ponents d'altres ciutats de Catalunya i l'Estat espanyol, i fins i tot de l'àmbit internacional. Les jornades van ser una bona oportunitat per comprovar que els reptes que ha d'afrontar el desenvolupament comunitari són molt semblants arreu.
L'art, una manera de crear cohesió social
L'art va estar present en les jornades, de la mà d'artistes com el madrileny Fernando Garcia Dory, que va oferir una xerrada sobre art col•laboratiu ambiental relacionat amb iniciatives agroecològiques. Aquesta experiència mostrava que l'art pot esdevenir una eina de transformació social quan implica a les comunitats locals i provoca la seva creativitat.
Artistes del grup Idensitat van presentar diverses experiències en les quals havien aconseguit mobilitzar grups de persones a través de l'art. Per exemple, a Calaf, havien realitzat una performance fotogràfica basada en imatges dels seus ciutadans. Per fer els retrats, el fotògraf novaiorquès Nicolás Dumit va conviure amb els ciutadans de Calaf durant dos mesos. Aquests van poder veure plasmada l'obra en una projecció a la plaça del poble i en un àlbum de fotografies.
Horts comunitaris al Regne Unit
Bona part dels projectes comunitaris ambientals presentats a les jornades tenien a veure amb la natura i els espais verds. És el cas de l'horticultura social i terapèutica, que va presentar Inma Peña, una terapeuta horticultural que va oferir una xerrada sobre la millora de la qualitat de vida a través de la cura de plantes i horts.
Jeremy Iles, director de la Federation of City Farms & Community Gardens del Regne Unit, va explicar diverses experiències en les quals comunitats locals s'encarregaven de tenir cura d'un hort comunitari, tot recuperant els horts urbans que havien ocupat molts nuclis urbans durant la II Guerra Mundial. Segons Iles, al Regne Unit s'estaven recuperant molts d'aquests horts com una reacció a una societat individualitzada i consumista. Els horts comunitaris es presenten com una formula per crear espais de lleure i comunicació entre les persones, oferir educació ambiental i promoure l'autogestió de comunitats. En alguns casos, es creen autèntiques granges urbanes, que tenen un gran interès pedagògic.
Conclusions
Malgrat que es van presentar experiències molt diverses, es va constatar que totes tenien en comú la importància cabdal de les comunitats locals, i el fet que totes mostraven com el medi ambient era un bon mitjà per avançar vers la integració social i cultural, l'educació i la qualitat de vida. Més enllà dels beneficis ambientals dels projectes, en tots els casos es va destacar el valor de la cohesió social que resultava del treball comunitari. El treball en xarxa de les diverses iniciatives, el suport de l'administració i, sobretot, l'empenta i il•lusió de les persones que coincideixen en un projecte, havien de ser els ingredients fonamentals per garantir l'èxit d'aquestes experiències.
Municipis:
Etiquetes:
