El greu episodi de sequera que viscut per Catalunya aquesta primavera va costar al govern de la Generalitat prop de 490 milions d'euros en obres i actuacions destinades a pal·liar l'escassetat hídrica i garantir el subministrament d'aigua a tota la comunitat, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dades les va facilitar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, en la tercera reunió de la Mesa Nacional de la Sequera, celebrada a Barcelona, arran de l'exigència de CiU de conèixer el cost que ha suposat aquesta "emergència nacional" a les arques de la Generalitat.
La sequera, segons detalla la conselleria en el seu informe, va obligar a dur a terme tres tipus diferents d'actuacions, segons el seu període de vigència i futura utilització, que van suposar una inversió global d'uns 489 milions d'euros. El conjunt d'actuacions més costós -388,9 milions d'euros- va ser el de les mesures estructurals avançades, que són les previstes en la planificació hídrica però que es van haver d'executar abans del previst per fer front a la sequera i poder garantir el subministrament d'aigua potable a les llars.
En aquest grup s'inclouen mesures com l'ampliació de la dessalinitzadora de Tordera (Maresme), les millores en els sistemes de sanejament d'aigües residuals urbanes, la construcció de noves estacions potabilitzadores d'aigua o la interconnexió dels sistemes Tordera i Ter. Així mateix, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha licitat i adjudicat l'avantprojecte bàsic de la dessalinitzadora de Cunit (el Baix Penedès), que tindrà una capacitat màxima de 60 hectòmetres cúbics anuals.
Mesures preventives
Uns 64 milions d'euros més es van destinar a les denominades actuacions estructurals de sequera, les que incrementen el nivell de garantia de subministrament en l'àmbit local i que poden ser utilitzades de manera intermitent en un futur si es donen situacions d'escassetat de recursos hídrics.
La recuperació de pous fora d'ús i la construcció de noves captacions de recursos subterranis conformen el gros d'aquest paquet d'actuacions, que han permès recuperar un màxim de set hectòmetres cúbics d'aigua al mes.
En un últim paquet de mesures, que han requerit una inversió de 35,3 milions d'euros, s'inclouen les actuacions pal·liatives, és a dir, les que deixaran de ser utilitzades un cop superat l'episodi de sequera, com els camions cisterna, la recuperació d'alguns pous o les campanyes de comunicació i estalvi.
També s'inclou en aquest grup el trasllat d'aigua en vaixells fins a Barcelona, una actuació que finalment ha costat 17,7 milions, uns 36 menys que la previsió inicial, segons va destacar el conseller de Medi Ambient.
Baltasar també va anunciar, abans de l'inici de la reunió, que, un cop superada la sequera (el sistema Ter-Llobregat segueix en situació d'excepcionalitat 1 i el de la Muga en excepcionalitat 2), aquesta taula passarà a ser la Mesa Nacional de l'Aigua, en la qual es debatrà el futur hídric de Catalunya.
El conseller ha remarcat, això no obstant, que encara no hi ha una data concreta per revisar i modificar, si és necessari, l'actual decret de sequera, de manera que de moment es mantenen les dues situacions d'excepcionalitat.
