Còctel de tecnologies contra el canvi climàtic

Desaparició de glaceres, destrucció de barreres coralines, desertització, pèrdua de diversitat... les conseqüències del canvi climàtic ja són evidents i força conegudes i això que l'augment de temperatura des de la Revolució Industrial tan sols ha estat d'un grau centígrad. Tal i com va explicar Jim Skea, director de recerca del UK Energy Research Centre, en una conferència al CosmoCaixa, si arribem a consumir totes les reserves d'hidrocarburs que hi ha al planeta les concentracions de CO₂ i gasos equivalents podria superar les mil parts per milió (ppm) a l'atmosfera i l'augment de temperatura "probablement" seria de quatre graus. "Si arribéssim a aquest punt -va precisar- es produirien canvis abruptes i irreversibles" només comparables al de les grans glaciacions que va patir la Terra fa milers d'anys. "I si volem evitar-ho no anem pel bon camí" va assegurar, doncs des d'ara fins al 2030 es preveu que la demanda energètica creixi un 60% recolzada sobretot en el petroli i el gas.

Per evitar arribar a aquest punt Skea va proposar una alternativa global basada en quatre punts: la potenciació de les plantes nuclears -"que en alguns països genera un debat anguniós" va admetre;- el desenvolupament de les tecnologies de captura de carboni que creu que podria començar a provar-se en dos o tres anys al Mar del Nord; l'aposta seriosa per les energies renovables, i sobretot una major eficiència en l'ús de l'energia, el mètode més barat i eficaç per reduir emissions i sobre el que ja hi ha la suficient tecnologia per aconseguir grans resultats però "es troba a faltar la força de voluntat".

La importància de l'eficiència és tal que segons un informe de l'Agència Internacional de l'Energia podria significar la meitat de les reduccions d'emissions d'avui al 2050. Però per això cal, a més de tecnologia "canvis en les pautes socials". Va ser quasi l'únic moment en que es va sentir aquest concepte durant tota la conferència.

La proposta espanyola
Juan Antonio Rubio, director general del CIEMAT (Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques), depenent del Ministeri d'Educació i Ciència, va agafar el relleu al seu col·lega anglès en una intervenció marcadament tecnologista. Encara que va començar recordant que el consum energètic s'ha multiplicat per cent des dels inicis de la industrialització i que a més ho ha fet d'una manera terriblement desigual -Suècia consumeix 150 vegades l'energia per habitant de Tanzània- i cremant el patrimoni de la humanitat que el planeta havia trigat milions d'anys a acumular, el que va qualificar de "vergonya".

Segons Rubio, la solució a aquest problema haurà de venir a partir d'una bateria de noves tecnologies que van des de noves formes de generar energia a la captura del carboni o sistemes més eficients d'ús. En els propers anys es podria arribar a revolucionar el món de l'energia, des de plaques solars de concentració -que permeten resoldre el problema que l'energia solar vingui excessivament distribuïda- fins a bateries d'hidrogen passant per energia nuclear sostenible i fins i tot la fusió. Però per això va reconèixer que feia falta multiplicar els recursos en investigació i formació, recursos que s'han dividit per quatre en els darrers anys.

Com la ciència aconseguirà salvar-nos abans de la fi del petroli tot i la reducció d'inversions en aquest camp és una incògnita que va deixar a l'aire.

(P)

J.A. Rubio: “Per finals d'any es vol tenir enllestit un esborrany de llei del canvi climàtic"

Vostè a la seva conferència ha destacat sobretot el paper de la tecnologia a l'hora de mitigar el canvi climàtic. Com analitza les actuals polítiques en investigació?
Hi ha una inèrcia terrible a l'hora d'organitzar la investigació. Es fa molta investigació nacional i molt poca d'Europea. Per sort cada cop més es té la consciència que el que és bo per Finlàndia també ho és per Grècia i el que és bo pel Regne Unit ho és per a nosaltres i aquesta percepció impulsa un canvi de tendència favorable.

Però el canvi climàtic és un problema global, es pot afrontar des d'un punt de vista únicament europeu?
Evidentment no. Hi ha d'haver una col·laboració global, hem de perdre prejudicis i treballar amb els EUA, amb Rússia, amb els països africans, amb qui sigui. Cadascú ha d'especialitzar-se en el camp on és més fort i té més interessos segons les seves particularitats -per exemple energia solar als països de més insolació- i després cooperar i complementar-se amb els altres països.

Com veu el potencial de l'Estat espanyol en aquest camp?
Nosaltres estem dins d'Europa i a més tenim unes relacions excel·lents amb Amèrica Llatina i amb tota la riba Mediterrània, el que ens dóna una posició estratègica immillorable i que hem de saber aprofitar.
Per exemple, seguint amb l'exemple de l'energia solar, el sol algerià és un dels millors del món, si cobríssim la meitat del desert d'Algèria de plaques solars podríem cobrir tota la demanda energètica mundial. Aquests són camps de col·laboració molt interessants.

Vostè ha fet una aposta molt clara per la fusió nuclear, però aquesta no sembla que sigui una tecnologia de la que puguem disposar amb seguretat. No és una aposta arriscada?
Jo crec que tindrem energia de fusió nuclear en 40 anys. Sé que aquesta és una data que ja fa 40 anys que es diu, però crec que aquest cop sí que serà així.
De totes formes, si bé la fusió nuclear serà interessant i canviarà el panorama energètic al poder oferir energia abundant -ja veurem a quin preu- tampoc resoldrà tots els problemes. Jo la veig difícilment utilitzable en països en via de desenvolupament, doncs les infrastructures que requereix sols es troben en pocs països.

No li fa por que l'actual crisi econòmica posi per davant la seguretat energètica i a bon preu que la qüestió mediambiental?
Jo tinc esperances que es pugui trobar un equilibri entre creixement econòmic i medi ambient. Experiències com les de Kioto, impulsades per països en contra dels interessos immediats de les seves economies m'ho demostren. Més tard o més d'hora aquest equilibri s'aconsegueix, però per això és imprescindible que els debats que té el món científic o polític es facin amb els ciutadans.

És possible una llei del canvi climàtic com la del Regne Unit?
Bé, puc avançar que m'han convocat ja per començar a preparar una llei sobre canvi climàtic. La idea és tenir un esborrany llest per abans de finals d'any, encara que jo ho veig difícil perquè és un tema molt complex, però s'està a sobre del tema.