Granollers és una de les primeres ciutats catalanes que ha elaborat un Pla de Mobilitat d'acord amb el que estableix la Llei de Mobilitat de 2003, i la primera en fer-ho incorporant una avaluació ambiental del pla (feta per ERF Gestió i Comunicació Ambiental). El pla -actualment en fase d'aprovació inicial- mesura com es mou la ciutadania i valora les actuacions a realitzar de cara al futur per tal de facilitar aquest moviment, ja sigui a peu o amb qualsevol tipus de transport, i sempre tenint en compte criteris de sostenibilitat i respecte al medi. És important destacar que el concepte que es tracta és la mobilitat, entesa com a qualsevol moviment de les persones i no només del trànsit, com s'entenia fins ara.
De fet, les actuacions a favor de la millora de la mobilitat dels vianants és una de les prioritats del pla, ja que segons dades del consistori, el 72% dels desplaçaments per l'interior del nucli urbà es fan a peu. És per això que es vol treballar en aconseguir una xarxa contínua d'itineraris per a vianants que connectin amb els principals centres generadors de viatges, reforçar la seguretat dels vianants en els seus desplaçaments, especialment la de persones amb mobilitat reduïda i col·lectius més fràgils, i millorar la comoditat dels itineraris on hi caminen més vianants.
Vehicles privats i aparcament
Pel que fa a la circulació de vehicles privats, diàriament entren a Granollers de l'ordre de 90.000 vehicles, dels quals una tercera part no tenen com a destinació final Granollers. Per aquest motiu es considera fonamental la construcció d'infraestructures que minimitzin els impactes negatius d'aquest tipus de trànsit, com pot ser la Ronda Nord o les calçades laterals de l'autopista. D'altra banda, el pla també incideix en la necessitat de jerarquitzar els usos de les diferents vies de la ciutat, diferenciant entre les anomenades "vies d'estar", en què el vehicle privat ha de perdre pes en relació a d'altres modes de transport com anar a peu o en bicicleta, i les "vies de passar". Com a exemple d'aquesta jerarquització, una de les primeres mesures que se'n deriven és la reducció de la velocitat a 30 km/h a la zona centre de la ciutat.
El pla també analitza les necessitats i els usos d'aparcament en funció del tipus de visitant: llarga durada (més de 3 hores), mitja durada (entre 1 i 3 hores) i curta durada (menys d'1 hora), per tal de garantir una oferta d'aparcament de tipus divers que s'adapti a les demandes existents a la ciutat.
Foment del transport públic i de la bicicleta
El notable creixement de la demanda experimentat pel servei de transport públic urbà indica que el canvi modal que es pretén aconseguir amb el Pla de Mobilitat ja s'està produint de forma natural. Així, les mesures previstes en relació al transport urbà tenen a veure amb l'adaptació del servei als canvis projectats per la ciutat en els propers anys i en incrementar la seva freqüència de pas.
D'altra banda, la pacificació de la xarxa viària del centre i l'aplicació dels criteris de jerarquització donen lloc a un escenari en què la bicicleta podrà circular de manera més segura i amb itineraris directes als principals pols d'atracció. L'ajuntament ja ha començat a impulsar mesures per tal d'incorporar de manera significativa la bicicleta com a mode de transport interior de ciutat, com ara el servei de préstec Ambicia't. Per últim, el pla també estableix mesures per realitzar la distribució urbana de mercaderies i la mobilitat en els polígons industrials.
