[BCNTalks] Barcelona evidencia com de lluny està l'acord sobre canvi climàtic

Més de 4.500 participants vinguts de 181 països de tot el món es van donar cita a Barcelona del 2 al 6 de novembre per constatar, una vegada més, que només estan d'acord en que hauran de posar-se d'acord. El joc de paraules sembla complicat, però encara ho són més les negociacions per establir el marc jurídic internacional que ha de prendre el relleu al Protocol de Kyoto a partir de 2012.

Ja falta menys d'un mes per a la gran cimera de Copenhaguen, del 7 al 18 del proper mes de desembre, i molt poc s'ha avançat en dos dels assumptes clau de la negociació: els objectius a mitjà termini de reducció de les emissions per els països industrialitzats i quin serà l'import del finançament que els països en vies de desenvolupament rebran per limitar les seves emissions i adaptar-se als inevitables efectes del canvi climàtic. "Sense aquestes dues peces en el trencaclosques, no tindrem acord", advertia divendres al terme de les reunions a Barcelona Yvo de Boer, secretari general de Nacions Unides sobre canvi climàtic.

Els números, lluny de la ciència
Pel que fa al primer punt crític, els científics del Panell Intergovernamental de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (IPCC) asseguren que, si no volem que el planeta sobrepassi els 2 ºC d'escalfament, els països industrialitzats han de reduir les seves emissions entre un 25% i un 40% l'any 2020 respecte als nivells de 1990, amb una retallada del 60-80% per quan arribem al 2050. Fins i tot amb aquestes reduccions, adverteixen els científics, la humanitat es jugarà el futur llançant una moneda a l'aire, ja que les probabilitats d'escapar a les pitjors conseqüències del canvi climàtic es situaran sobre el 50%.

Malgrat tan funesta advertència, la millor oferta posada sobre la taula pels països industrialitzats amb prou feines arriba al 17% com a grup (els 41 estats de l'Annex I del Protocol de Kyoto), amb xifres de reducció que van del 30% proposat per la Unió Europea (sempre que el compromís sigui global) al 3% ofert per Canadà. Així doncs, no és estrany que delegacions com l'africana mostressin a Barcelona la seva ràbia i frustració per la inacció dels seus veïns del Nord davant d'un problema que per a ells ja és realitat.

Copenhaguen, última parada?
Pel que fa al segon punt, és a dir, els ajuts econòmics, es necessitaran almenys 100.000 milions d'euros anuals el 2020 per ajudar a desenvolupar estratègies de mitigació dels efectes del canvi climàtic en els països en vies de desenvolupament, així com per a establir mecanismes de creixement "net" de les seves economies. Però només cal veure el resultat de l'última reunió dels ministres d'economia del G-20 (aquest passat cap de setmana) per veure que, novament, els països més rics només estan d'acord en que algun dia hauran de posar-se d'acord . De moment, ni una xifra sobre la taula.

Així doncs, és fàcil d'entendre que el mateix Yvo de Boer ja doni per fet que caldrà un any més per assolir el desitjat acord. "No crec que puguem aconseguir un marc legal vinculant a Copenhaguen", assegurava divendres el secretari general de Canvi Climàtic de Nacions Unides, "però sí dins de l'any següent a la cimera". La cita a Copenhaguen servirà, en aquest context, per arribar a un pacte polític amb objectius concrets sobre el qual treballar els següents mesos. El pacte no serà vinculant, però ni tan sols així serà fàcil l'acord.

--
Totes les notícies sobre el Barcelona Climate Change Talks 2009