[COP15] L'hora de la veritat: comença la Cimera de Copenhaguen

Què es negocia a Copenhaguen?
Per expressar-ho de forma fàcil i ràpida, la reunió d'aquests dies ha de servir per aprovar un nou tractat internacional que substitueixi al Protocol de Kyoto, la vigència del qual finalitza l'any 2012. El Protocol de Kyoto va entrar en vigor l'any 2005, amb l'objectiu de regular les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, responsables de l'acceleració de l'escalfament del planeta i, per tant, del canvi climàtic.

Així doncs, el que es negocia aquests dies a Copenhaguen és com seguirem lluitant contra el canvi climàtic, establint un nou marc internacional que reculli aquests quatre punts:

1. L'establiment de nous objectius -més ambiciosos que els marcats pel Protocol de Kyoto- de reducció de les emissions per part dels països industrialitzats.
2. El compromís per part dels països en vies de desenvolupament de frenar el creixement de les seves emissions.
3. El finançament necessari per ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic i fomentar el seu desenvolupament net.
4. La creació d'una institució internacional que administri aquests ajuts.

Qui negocia a Copenhaguen?
Com hem dit al principi, aquesta és la quinzena Conferència de les Parts (COP15), o dit d'una altra manera, la quinzena reunió dels països que han signat el Conveni Marc de Nacions Unides contra el Canvi Climàtic, i la cinquena trobada de les Parts del Protocol de Kyoto (COP/MOP). Quina és la diferència? Ben fàcil: no tots els països signants de la Conveni van subscriure també el Protocol de Kyoto. A efectes pràctics, la diferència fonamental entre la Convenció i el Protocol, és que la Convenció 'encoratja' a estabilitzar i reduir les emissions de CO₂ i el Protocol de Kyoto 'compromet' als seus signants a fer-ho.

Però més enllà dels òrgans de funcionament de la Convenció i el Protocol potser resulta interessant veure quines són les parts negociadores. Per tal de facilitar les reunions, els països participen distribuïts per grups o blocs:

- G77 i Xina: Inclou 130 països en desenvolupament i per tant representa, d'alguna manera, la 'veu' del món en desenvolupament, tot i que molt fragmentada. Així, per exemple, dins aquest grup trobem una sèrie de subgrups que cada cop tenen més presència pública, fins al punt de ser pràcticament grups negociadors amb totes les atribucions i reconeixements:

* African Group: grup d'estats africans que formen part del G77 però també tenen veu pròpia i capacitat de condicionar les negociacions.

* The Alliance of Small Island States (AOSIS): també dins del G77, és un subgrup de 43 països especialment vulnerables al canvi climàtic, ja que la pujada del nivell del mar posa en perill la seva supervivència.

* The Least Developed Countries: subgrup de 49 països que es caracteritza per la seva mínima responsabilitat davant el canvi climàtic (quasi no provoquen emissions), però que en resulten especialment vulnerables.

- Unió Europea: En el context de Nacions Unides, la Unió Europea negocia (i, per tant, s'obliga a tenir una posició única) en nom dels seus 27 estats membres.

- The Umbrella Group: Es tracta del grup de països desenvolupats que no són la UE, tot i que és el menys formal dels grups. La llista més usual de membres és: Austràlia, Canadà, Islàndia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, la Federació Russa, Ucraïna, Suïssa, i els EUA. Hi ha membres individuals d'aquests grups, per exemple els EUA, que poden actuar i actuen en qualsevol moment com a negociadors individuals.

- The Environmental Integrity Group (EIG): Es tracta d'una 'nova' coalició de països formada per Mèxic, República de Korea i Suïssa.

Hi ha més grups, però a grans trets aquests són els principals. Si voleu aprofundir en aquest punt, aquí teniu més informació.

(P)

Com es negocia?
Bàsicament, a la cimera hi haurà dos grans grups de negociació:

- AWG-KP: darrera aquestes sigles es troba l'Ad Hoc Working Group on Further Commitments for Annex I Parties undes the Kyoto Protocol, que per no complicar-ho encara més podríem definir com el grup que es dedica a discutir els futurs compromisos de reducció dels països industrialitzats (les 'parts de l'Annex I' són precisament això, els països industrialitzats) dins el marc del Protocol de Kyoto.

- AWG-LCA: amb un objectiu més genèric, l'Ad Hoc Working Group on Long-term Cooperative Action under the Convention s'encarrega d'establir les bases de cooperació internacional a llarg termini d'acord amb allò que estableix la Convenció sobre Canvi Climàtic.

És dins aquests dos grans grups on els delegats dels gairebé 200 països participants a la cimera discutiran, analitzaran propostes i aproximaran posicions que, finalment, han de prendre la forma d'un acord internacional. En aquest punt, cal remarcar que tots dos grups han de finalitzar la seva feina aquest proper 15 de desembre a Copenhaguen.

Molt bé, així doncs... hi haurà acord?
Aquesta és la gran pregunta, la més difícil de respondre. Les expectatives no són gaire bones, sobretot per la resistència dels dos grans emissors de CO₂ a l'atmosfera, els Estats Units i la Xina, de comprometre's a reduir les seves emissions. Però tampoc seria just atribuir tota la culpa a aquests dos països: els científics del Panell Intergovernamental de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (IPCC) diuen que per mantenir l'augment global de les temperatures per sota dels 2 graus centígrads, els països industrialitzats haurien de reduir les seves emissions entre un 25% i un 40% l'any 2020 respecte als nivells de 1990, amb una retallada del 60-80% per quan arribem al 2050. Ara per ara, la millor oferta posada sobre la taula pels països industrialitzats amb prou feines arriba al 17% com a grup per al 2012.

Tot i així, i encara que sembli un tòpic, l'última cosa que hem de perdre és l'esperança: potser de Copenhaguen no surt cap acord internacional, però sí que s'aconsegueixen establir unes bases sòlides que permetin redactar un nou 'Protocol de Kyoto' durant els propers mesos. La lluita contra el canvi climàtic no pot esperar gaire més.

--
Com seguir la cimera?

Vídeo en directe
Si no aneu a Copenhaguen, una bona manera de seguir la cimera és a través dels vídeos en directe que ofereix Nacions Unides: sessions plenàries, rodes de premsa, esdeveniments paral·lels... aquesta és l'adreça: http://webcast.cop15.dk

Seguiment al minut
Twitter, el popular servei de mini blocs, és la millor eina per seguir el minut a minut de la cimera i les notícies d'última hora. No cal estar registrat ni ser-ne usuari per poder veure els continguts i enllaços que allà s'hi publiquen. Al Twitter de Sostenible hi trobareu el seguiment especial que farà la revista de la cimera, però també podeu seguir tot allò que es publiqui sobre la cimera a través dels canals #COP15, #copenhaguen i #climate.

Adreces interessants
http://unfccc.int/2860.php: Pàgina oficial de la cimera (anglès)

http://www.iisd.ca/climate/cop15/: Àmplia cobertura diària de la cimera, amb comentaris sobre les famoses 'converses de passadís'. La pàgina és en anglès, però els informes diaris estan disponibles també en castellà.  

http://co2penhaguen.ning.com/: Portal de la Comunitat Climàtica de la UPC.