El Protocol de Kyoto va otorgar flexibiliat per a aconseguir els seus objectius de reducció de les emissions, fet que a Europa es va implementar a través del comerç d'emissions de CO2, fet que ha convertit al continent en líder en el desenvolupament d'aquest mecanisme. Ara bé, com ha funcionat el mercat? Quines han estat les seves virtuts i quins els seus punts febles?
"El mercat d'emissions de CO2 ha provocat uns beneficis extraordinaris al sector elèctric i ha afavorit la deslocalització de la indústria per evitar estar-ne sotmès", va explicar M. Ángel Lasheras, president d'Enervia. D'altra banda, l'assignació gratuïta -i molt generosa- de crèdits d'emissió va provocar en molts moments un excès d'oferta, fet que va causar la caiguda de preus i, per tant, que en alguns moments sortís més a compte per a les indústries seguir contaminant que reduir les emissions. Per exemple, durant el període 2005-2007 (primera fase de desenvolupament del mercat), els preus van passar dels 20-25 euros per tona de CO2 a 0,01 euros, inutilitzant el sistema.
Davant aquest fet, i de cara al futur, Lasheras va defensar l'assignació de crèdits mitjançant subhasta, ja que "donar gratis els drets d'emissió és una transferència de rentes poc justificable. D'altra banda, l'assignació per subhasta donaria més estabilitat al preu dels crèdits, millorant el funcionament del mercat". Tot i així, Lasheras va reconèixer que serà molt difícil canviar l'actual sistema d'assignació.
Les virtuts del sistema
Tot i aquests efectes indesitjats, el mercat d'emissions sí que s'ha demostrat efectiu a l'hora de controlar l'augment de les emissions a Europa. Segons va explicar Alfredo Martínez-Sabadell, president de la Comissió de Medi Ambient de la Cambra de Comerç de Barcelona, fins i tot durant l'esmentat període 2005-2007 el mercat va ser eficient quan els preus es mantenien estables. A l'estat espanyol, per exemple, les empreses afectades pel mercat van reduir un 3,2% les seves emissions l'any 2006, tot i que l'any següent, amb la caiguda de preus, es van incrementar un 1%. Segons Martínez-Sabadell, això es deu a que "els mercats només funcionen sota la premissa de recursos escassos".
En el període actual (2008-2012), el mercat europeu ha superat els 92.000 milions d'euros negociats (dades de finals de 2008), el doble que l'any 2007 i dotze vegades el valor de 2005, quan es va instaurar el sistema. Tanmateix, els preus del carboni van tornar a caure a la tardor de 2008 per culpa de la reducció de l'activitat econòmica fruit de la crisi financera i per la venta massiva de crèdits per part d'empreses necessitades de liquiditat. Amb tot, el 75% de les 1.025 instal·lacions espanyoles subjectes al mercat d'emissions van emetre menys d'allò que tenien assignat, fet que va generar un estalvi de 23,9 milions de tones de CO2.
Quant al futur, tots dos ponents van coincidir en assenyalar que Europa anirà a la Cimera de Copenhaguen amb l'objectiu de reforçar el sistema del mercat d'emissions demanant que sigui un sistema global al que s'hi afegeixin països com els Estats Units i d'altres potències (ara per ara, només l'aplica la Unió Europea). "Europa no pot seguir sola amb aquest mecanisme", va remarcar Lasheras, "ja que sinó estem discriminant les empreses europees davant la resta".
Els mecanismes de desenvolupament net
Amb l'objectiu d'afavorir la transferència de tecnologia i el desenvolupament de projectes 'nets' a determinats països, el Protocol de Kyoto va crear la figura del Mecanisme de Desenvolupament Net, a través del qual una empresa pot invertir en països menys desenvolupats aconseguint a canvi 'Certificats d'Estalvi d'Emissions' que després pot vendre al mercat.
Segons va explicar Martínez-Sabadell, tot i que la inversió inicial és més elevada, aquest sistema permet a les indústries aconseguir més beneficis, ja que al benefici del projecte hi pot sumar allò que obté de vendre els certificats d'estalvi al mercat. En aquest sentit, durant el 2008, 144 instal·lacions espanyoles van aconseguir aquests certificats derivats de projectes a d'altres països, amb un valor de mercat superior als 319 milions d'euros.
El representant de la Cambra de Comerç va assegurar que aquesta és una figura amb molt de potencial, fins i tot més que el propi mercat de drets d'emissió europeu. Abans, però, s'hauran de solucionar els problemes més greus d'aquest sistema: a més de la dificultat d'acreditar l'estalvi d'emissions generat (fet que provoca a les empreses uns elevats costos d'auditoria), l'única autoritat amb competències per controlar i otorgar els crèdits d'estalvi és la pròpia ONU, ara mateix col·lapsada i incapaç d'assumir el volum de peticions: de mitja, es triga uns 5 anys des de que s'aprova un projecte fins el moment en què es posa en marxa.
Més informació:
Text de la ponència de M. Ángel Lasheras (zip)
Text de la ponència d'Alfredo Martínez-Sabadell (zip)
--
Consulteu l'especial Canvi climàtic i energia: propostes per a després de Kyoto
