En marxa el Pla Forestal del Lluçanès

L'Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès es va constituir el 28 d'abril de 2008 amb la finalitat de fomentar la protecció i conservació dels boscos dels municipis del Lluçanès, elaborar i desenvolupar els plans de recuperació i valorització de les finques forestals dels associats, i col·laborar amb entitats públiques privades per a recuperar i regenerar els boscos en zones de risc d'incendis i en la gestió i millora forestal dels boscos adults. Durant el primer any de funcionament de l'Associació s'ha treballat en la diagnosi i les propostes de gestió per als boscos del Lluçanès, les quals queden definides en el Pla Marc de restauració i millora forestal del Lluçanès, que s'acaba de presentar.

El principal tret d'aquest Pla és fomentar la gestió ordenada i conjunta dels boscos del Lluçanès. "Si el bosc és rendible, estarà ben gestionat", ha afirmat el president de l'Associació, Josep Maria Giravent.

L'àmbit territorial del Pla és d'11 municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats, Sant Agustí, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt. La superfície forestal arbrada al Lluçanès és de 17.155 ha, majoritàriament de pi roig, pi blanc, alzinars, pinassa, pollancredes, rouredes i boscos de ribera. Segons el document presentat, en els pròxims 15 anys s'hauria de treballar en 11.000 de les 17.000 ha. A més, cal remarcar que el 99 % dels boscos del Lluçanès són de propietat privada. Hi ha 396 propietaris de més de 10 ha de bosc i 212 propietaris amb finques forestals de més de 50 ha. La propietat pública suposa només un 1,2 % de la superfície.

Pel que fa a la inversió econòmica, el Pla contempla un pressupost de 8.686.608 euros en 15 anys. El pressupost anual és de 579.107 euros. Per tant, el cost anual per hectàrea de bosc és de 33,75 euros l'any.

El diputat d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, ha animat als propietaris a associar-se, perquè, segons ha dit, "la millor forma per gestionar els boscos és sumant, com ja han fet a Alemanya. És un model que ja funciona i és la manera de fer avançar el país".