Sostenible.cat
L'estat de la qüestió
Canadell ha destacat que encara que aconseguíssim minorar les emissions avui mateix, la concentració de CO2 no es notaria fins d'aquí a mig segle. El 33% del que emetem ara encara estarà a l'atmosfera d'aquí cent anys, i el 90% de l'escalfor que s'acumula a la terra s'emmagatzema a l'oceà. Segons les seves paraules, "el que fem avui és irreversible a nivell humà, i això és el que cal fer entendre a la gent".
L'escalfament global va en augment, i tot i que aquest hivern ha estat més fred de l'habitual a Europa, Rússia i l'Amèrica del Nord, ha registrat temperatures molt elevades als tròpics i als casquets polars. De fet, les xifres indiquen que el 2010 va en camí d'esdevenir l'any més calorós dels darrers 131, i enguany s'ha marcat el mínim de gel registrat a l'àrtic.
Catalunya tindrà el clima d'Andalusia
Les emissions dels darrers anys han superat les previsions de l'ONU, i només han baixat lleugerament el 2009 com a conseqüència de la crisi econòmica. Així les coses, les previsions apunten que la temperatura a finals de segle serà de 5 o 6 graus més de mitjana, i també de puntes extremes de calor. S'estima que hi haurà gairebé un mes en total de temperatures superiors a 40 graus a Catalunya. És a dir, com si tinguéssim aquí el clima de les zones més càlides d'Andalusia.
La clau està en les renovables i la distribució d'electricitat
Josep Caradell ha explicat que per aconseguir limitar l'escalfament als 2 graus acordats a Copenhaguen, serà fonamental el paper de les energies renovables. A escala mundial, la producció d'energia eòlica, solar i geotèrmica només representa l'1%. Però l'energia solar podria arribar a produir un quart de l'electricitat total i ser competitiva amb el carbó i la nuclear en només vint anys, segons un estudi recent de l'International Energy Agency.
Actualment les energies renovables resulten cares, però Caradell està convençut que la producció en gran volum farà que els preus baixen ràpidament. L'altre inconvenient de les renovables és la dependència dels factors atmosfèrics de cada moment, però sembla que per a això també hi ha una possible solució.
Superxarxes elèctriques i xarxes intel·ligents
Si la dependència de les renovables arriba a ser elevada, es corre el perill de quedar-se sense prou electricitat el dia que no hi ha sol ni vent. Però aleshores es podria portar des d'un altre lloc on aquell dia se n'estigués produint en gran quantitat. Amb aquesta idea els països del nord d'Europa ja s'han posat en marxa per crear una superxarxa de connexió amb les turbines del mar del Nord. Cal, però, crear la infraestructura adequada, perquè amb l'actual això resultaria impossible. Seria, com ha explicat Canadell, com voler connectar-nos a l'internet actual amb les línies telefòniques de fa cent anys.
El mateix plantejament és la base del 'Desertec', un projecte d'instal·lació de grans centrals solars al sud d'Europa i el nord d'Àfrica que permetria transportar aquesta energia arreu el continent europeu. Desperta suspicàcies, però, perquè podria comportar un nou tipus de neocolonització socioeconòmica.
Un altre factor important per no malbaratar energia serà la implementació de xarxes intel·ligents, capaces d'identificar la demanda d'electricitat real de cada moment i gestionar la producció en conseqüència. Actualment es produeix sempre més del que cal, i es calcula que es perd fins a un 30%.
El paper de les ciutats i el suport social
Caradell ha destacat també que les ciutats juguen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, tant en l'àmbit de creació de plans de mitigació i adaptació i la gestió dels riscos previstos, com en el lideratge educacional de la població.
I aquest factor resulta especialment important si es té en compte el poc suport social, en termes planetaris, amb què es compta actualment. Del total de la població mundial, dos mil milions de persones són massa pobres com per poder fer-hi res. Tres mil milions consideren que tampoc no han de fer res perquè tenen una situació econòmica mínima. I dels mil cinc-cents milions que poden actuar, la gran majoria són escèptics o directament neguen el canvi climàtic. A Holanda, només el 20% de la població creu que sigui real. I als Estats Units i el Regne Unit, el 40%.
"Si el que cal és una revolució, estem molt lluny de poder-la fer", ha conclòs Caradell.
