Font: CONAMA. Traducció: Anna Pujadas
Una reducció del 23% del consum d'energia al 2030, un 100% d'energies renovables en la generació d'electricitat al 2030, mig milió d'habitatges rehabilitats l'any ó 15 milions de cotxes elèctrics el 2050. Aquests són alguns dels passos que caldria seguir en les pròximes dècades a Espanya per afrontar els crucials desafiaments energètics i ambientals, i canviar a un model energètic sostenible, segons l'Informe Cambio Global España 2020/50. Energía, economía y sociedad, el resum executiu del qual ha estat presentat aquest 23 de novembre en el desè Congrès Nacional del Medi Ambient. L'objectiu final que planteja aquest document és reduir a la meitat les emissions d'efecte hivernacle el 2030 i al 80% el 2050 (respecte a l'any 1990).
Aquest informe que busca promoure el debat ha estat impulsat pel Centro Complutense de Estudios e Información Medioambiental (CCEIM) i la Fundació CONAMA, i ha estat elaborat per un equip d'experts codirigit per Pedro Linares, professor de la Escuela Técnica Superior de Igeniería ICAI, de la Universitat Pontifícia Comillas, i Joaquín Nieto, president d'honor de la Fundació Sustainlabour. L'informe no es limita a l'energia elèctrica, sinó que contempla el conjunt del sistema energètic. A diferència d'altres treballs més enfocats cap a l'oferta en la generació d'energia, aquest informe dóna una importància especial a la demanda, marcant com a objectiu una reducció del 23% del consum d'energia primària de cara al 2030.
"Hem dedicat una atenció especial a la demanda, a la gestió de la demanda i a la reducció de la demanda", ha comentat Nieto en la presentació, que ha incidit en la insostenibilitat del model energètic actual.
Una de les principals conclusions és que el canvi de model és possible; de fet, l'elaboració de la proposta s'ha modelitzat utilitzant el model TIMES-Spain, desenvolupat dins dels programes de sistemes d'anàlisi de tecnologies energètiques de l'Agència Internacional de l' Energia.
L'informe analitza dos escenaris diferents. L'escenari base inclou els actuals objectius d'energies renovables marcats per la Unió Europea per al 2020 (cobrir el 20% del consum energètic final amb fonts renovables i una reducció del 20% de les emissions de CO2). No obstant això, considera que això no seria suficient per assolir una reducció de les emissions del 80% per a l'any 2050 (que impedeixi que l'escalfament global superi els 2o). Per això proposa un escenari desitjable amb mesures addicionals i majors restriccions, en particular les referides a les emissions de CO2 que es redueixen un 30% per al 2020 i un 50% per al 2030 (respecte als nivells de 1990).
Aquest escenari desitjable planteja que cada any fins al 2050 mig milió d'habitatges siguin rehabilitats per aconseguir un estalvi energètic del 50% sobre el consum de 2009 i que tots els nous habitatges construïts tinguin una demanda energètica un 80% inferior a l'actual. Tot això suposaria un estalvi de la demanda energètica global en el sector residencial i de serveis d'un 46% el 2050 respecte al 2009.
En el sector del transport, s'ha considerat un augment de l'eficiència per al 2020 d'un 22% respecte de l'existent l'any 2000. A més, ha suposat una aposta decidida pel vehicle elèctric per al transport de passatgers amb 2,5 milions de vehicles el 2020, 5 milions de vehicles elèctrics el 2030 i 15 milions de vehicles elèctrics el 2050. També es proposa un canvi modal radical del transport de mercaderies cap al transport ferroviari. D'aquesta manera, el 2020 un 10% de la demanda de transport total de mercaderies es transfereix de transport per carretera a transport en tren, el 2030 un 30% i el 2050 un 70%.
"Aquest no és un escenari dels que estem acostumats a llegir", ha destacat Linares, que ha explicat en la presentació que el que s'ha fet és veure on es vol arribar i estudiar com aconseguir-ho. "Aquest desig s'ha de posar en el marc de la viabilitat tècnica i econòmica".
Sota tots aquests supòsits, en l'escenari desitjable, el consum d'energia primària l'any 2030 es redueix en un 23% respecte del consum de l'any 2009 i procedeix de fonts renovables en un 45%. L'energia nuclear desapareix de l'escenari energètic el 2030 (un cop superada la seva vida útil totes les plantes actuals). El carbó i el gas veuen reduïda la seva participació, limitada exclusivament a la indústria, i l'ús del petroli es redueix des un 49% el 2009 fins a un 34% en 2030.
L'electricitat augmenta en un 35% la seva participació en el sistema energètic (del 20% el 2008 al 27% el 2030) i serà generada per energies renovables en un 70% el 2020 i en el 100% el 2030.
Com fer realitat tots aquests objectius tan ambiciosos? El treball considera necessari aconseguir, mitjançant polítiques educatives, informatives i participatives, una implicació de la societat civil en la percepció dels problemes i de les solucions existents, segons el principi de responsabilitats comunes però diferenciades. La perspectiva d'una transició justa amb participació compromesa de la societat civil facilitaria els canvis necessaris en el comportament social.
L'informe també creu imprescindible que els preus de l'energia recullin tots els costos del seu ús, perquè els consumidors i les empreses puguin alinear els seus interessos amb els de la societat. En aquesta línia, assenyala dos elements essencials. D'una banda, la reformulació d'una estratègia energètica concertada que estableixi adequadament els objectius integrals que es persegueixen, els avantatges i inconvenients d'aquests, i les polítiques necessàries per assolir-lo. D'altra banda, també resulta especialment recomanable, i més en aquests moments, una reforma fiscal verda, que permeti desincentivar les fonts energètiques no desitjades mitjançant senyals de preu, però que alhora no suposi necessàriament un augment de la càrrega fiscal, en reduir altres càrregues.
Així mateix, el treball entén que també farien falta polítiques per donar suport a les activitats de recerca i desenvolupament per a les tecnologies menys madures, amb fons públics o creant un entorn favorable a la innovació i la iniciativa privada, o creant economies d'escala per a les que estan ja en fase pre-competitiva.
Finalment, proposa un gran debat sobre el futur energètic d'Espanya que permeti arribar a un ampli acord institucional, polític i social al voltant d'una estratègia energètica ambiciosa i sostenible amb objectius de mitjà i llarg termini.
