Sostenible.cat
En aquest sentit manifesten: ‘que el futur govern del nostre país no prescindeixi d'una veu autoritzada i amb competències per treballar i defensar les polítiques ambientals dins de l'acció global del govern i de tots els seus departaments i ens de gestió'.
Demanen aquesta veu donat que ‘el medi ambient s'ha convertit en un dels principals reptes d'interès i preocupació internacional, vist l'efecte que el nostre model de consum de recursos està tenint en les economies mundials i la necessitat de cercar models alternatius que puguin garantir la sostenibilitat a escala planetària i deixar enrere la crisi ocasionada per la insostenibilitat dels models actuals'.
El document també posa l'accent en la necessitat de ‘treballar per la conservació de la biodiversitat, la qual, tal com ha posat de manifest la recent cimera de Nacions Unides a Nagoya (Japó), està amenaçada pels nostres impactes sobre el planeta i de la qual els humans en som totalment dependents per la nostra supervivència com a espècie' En aquest sentit citen el compromís de la Unió Europea de la Meta 2020 de biodiversitat, així com els acords de la Convenció sobre Diversitat Biològica de Nagoya, els quals obliguen tots els governs i les societats a prendre mesures dràstiques per aturar la degradació ambiental que està al darrera de la pèrdua de biodivesitat.
Al mateix temps, una gestió seriosa del medi ambient també passa per fer prioritaris els conceptes i posades en pràctica d'una gestió responsable dels residus, de l'aigua i de l'ús i abús del territori (més i més infraestructures sense fi), lligada amb l'ús sostenible dels recursos bàsics pel desenvolupament de la nostra societat.
Un departament que asseguri la transversalitat de les polítiques ambientals
Però per a aquestes entitats no es tracta únicament que hi hagi un Departament de Medi Ambient, sinó garantir ‘el seu paper d'interlocució al nivell que li correspon dins el Consell Executiu per tal d'assegurar que la component ambiental constitueixi una línia prioritària d'actuació del futur govern, així com per garantir que arribi de manera transversal a la resta de conselleries i alhora apliqui els criteris de sostenibilitat ambiental d'una forma real en tot l'àmbit de l'acció del govern'. Només aquesta visió responsable ‘ens permetrà afrontar els reptes del futur per la sostenibilitat del nostre país'.
La UE i els països capdavanters reforcen i no redueixen els seus ens ambientals de govern
Dins de la declaració es compara la situació catalana amb l'europa. Així doncs, es destaca que ‘la Unió Europea atorga dins de la Comissió Europea un paper rellevant al Comissari de Medi Ambient i manté i impulsa l'Agència Europea de Medi Ambient com òrgans preferents de la seva acció de govern comunitària'.
També ‘la República Federal Alemanya, paradigma de molts governs europeus, no qüestiona el manteniment del Ministeri de Medi Ambient, el qual ha afavorit l'increment de la R+D i el desenvolupament tecnològic vinculat als diferents vectors ambientals (energia, atmosfera, aigua, residus, etc.), tot fent més competitives les indústries alemanyes en exportar productes amb innovacions i aplicacions ambientals. De la mateixa manera, la resta de països europeus avançats mantenen i reforcen majoritàriament els seus ministeris de Medi Ambient per ser fonamentals en el compliment dels reptes ambientals, orientant el seu desenvolupament en la millora tecnològica continuada, per ser mes competitius en el futur i per incorporar les demandes de major qualitat de vida de la societat actual i de sortida de la crisi cap a nous models més sostenibles ambientalment i socialment'.
Però els ecologistes fan un pas més en advertir que ‘Catalunya forma part de la UE; per tant ha d'assumir la seva legislació i no pot ignorar-la com ha estat en el casos de les ZEPA afectades pel Pla de Regadius del Canal Segarra-Garrigues o amb les grans dificultats per aprovar un Pla Hidrològic de Catalunya on es justifica l'incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua per al 2015 en un 44 % de les masses d'aigua. La desaparició del Departament de Medi Ambient o la seva supeditació a d'altres com Agricultura o Obres Públiques i Territori és un clar gest que pot generar l'incompliment sistemàtic de la legislació europea, amb grans conseqüències econòmiques en sancions per a les butxaques dels catalans'.
La supressió del Departament de Medi Ambient, una reculada sense precedents
L'any 1992 el govern de la Generalitat, aleshores dirigida per CiU, va incorporar al Consell Executiu el Departament de Medi Ambient. Per a aquestes entitats avui ‘ hi ha un ampli consens sobre el fet que aquesta decisió d'impulsar una Conselleria i una gestió independent de fort referent ambiental va ocasionar un impuls positiu i va ajudar a superar forts conflictes territorials'. De fet, en els seus primers anys d'existència, Catalunya va ser capdavantera en la posada en marxa de polítiques de defensa ambiental i d'aplicació de programes i normatives europees que van permetre millorar la qualitat del país, com en són exemples l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), l'aprovació de la Llei reguladora de residus (6/93), o els successius Plans de Sanejament, entre moltes altres iniciatives legislatives, algunes de les quals encara, a hores d'ara, no han culminat.
Per una governança cap a la sostenibilitat
El document conclou advertit que ‘suprimir el Departament de Medi Ambient suposaria eliminar la capacitat de realitzar una politica ambiental de govern i subordinar Medi Ambient a departaments de concepte i actuacions, en molts casos discordants, que faran augmentar els desajustos i incompliments ambientals, fent perdre competitivitat, qualitat, i sobretot oportunitats per ser un país capdavanter en models de desenvolupament que defensin la millora del país i la qualitat de vida dels seus habitants'.
Així doncs es demana una "ambientalització" de tota la Generalitat, tot mantenint un Departament amb unes competències fortes en la gestió del medi natural, la biodiversitat i les polítiques de gestió dels vectors amb més incidència ambiental (aigua, energia, residus, mobilitat, que garanteixi el control dels impactes ambientals de les activitats, projectes, plans i programes amb recursos i capacitat competencial reguladora i inspectora, que incorpori competències en aspectes estratègics com l'energia i amb més pes en aspectes com la lluita contra el canvi climàtic. Tots aquests aspectes són reptes que el futur govern de Catalunya ha de prioritzar en la seva acció de govern amb decisió, fermesa i valentia.
Aquestes són les entitats adherides al manifest:
ADENC- EdC, A.E.N.A.-EdC, Aél-Associació de Pau a Catalunya, Agrupació per a la Protecció del Medi Ambient del Garraf (APMA), Agrupació AUS-Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ALZINA-EdC ,ANDA-Abrera ANG-EdC, ARITJOL-EdC ,Associació Amics del MALL, Associació Cerdanyola Via Verda-EdC, Associació La Forest Albada, Verda Titelles-EdC, BOSC VERD- EdC, CEPA-EdC, Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica, Col·lectiu Ecologista del Gironés, Comisió de Medi Ambient del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Coordinadora Contra el 4T Cinturó de Lliçà d'Amunt, Cordada Associació Excursionista i Ecologista-EdC, DEMAC-EdC, DEMASAB, DEPANA Ecologistes en Acció de Catalunya, EL FANAL-Grup Ecologista del Moianès, Federació d'Ecologistes de Catalunya (EdC), GDMNS-EdC, GDT-EdC, GEPEC- EdC, GEVEN-EdC, GN SANT CUGAT-EdC, Grup de Defensa del Patrimoni del Baix Empordà, IAEDEN/Salvem l'Empordà- EdC, IPCENA-EdC, La Coordinadora de LLinars del Vallès LIMNOS-EdC, No a la MAT-EdC, Plataforma Cel Net, Plataforma en Defensa de la Terra Alta, Plataforma Prou Sal, Plataforma Salvem la Platja Llarga i El Bosc de la Marquesa-EdC, Plataforma Stop Kàrting Llinars, Salvem el Gorg de Creixell, Segria NET-EdC, Seo-Bird Life Unió de Plataformes (70 entitats), ValldelGes.NET-EdC,Vallès Net-EdC, WWF-Barcelona Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua (XNCA)
