Sostenible.cat
Com deia Domènech Cucurull, Gerent de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, avui, després d'11 anys, és més necessari treballar en xarxa a la Xarxa que mai, per superar els reptes ambientals, econòmics i socials. Val a dir que la consolidació de la Xarxa des del seu naixement al 1997 s'evidència també en el propi recorregut. De les Agendes 21, una eina que ha estat i és molt útil als Plans d'Acció per l'Energia Sostenible (PAES) derivats del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses que avui ja han signat 129 municipis, hi ha una nova direcció que situa els ajuntaments en primera línia d'acció. Per això, la Xarxa, com avui s'ha repetit a l'Assamblea de membres té més futur que mai.
Pla de mandat, objectiu aconseguit
Respecte a aquest últim mandat, Cucurull, ha volgut destacar que l'assoliment del Pla de mandat ha estat molt elevat en els àmbits de Agenda 21, canvi climàtic, consum responsable i gestió dels recursos (aigua i residus). I que el repte de futur en aquest sentit és aconseguir un bon acompliment en urbanisme, com a instrument per decidir el model de ciutat i l'espai públic, clau per la sostenibilitat al territori. També s'han acomplert els objectius en la millora dels àmbits de treball i en la introducció de nous formats i més dinamisme en la participació
Un notable alt
I la nota és bona. L'avaluació dels membres de la Xarxa sobre les jornades és de 4,11 sobre 5. L'aspecte mes ben valorat és el fet d'aprofundir en l'intercanvi de coneixement. I, com ha subratllat Cucurull ‘Els grups de treball son el paradigma d'això, han assolit un alt grau de compliment dels seus objectius, especialment en matèries prioritàries: gestió de l'aigua i problemàtica del canvi climàtic, on destaca com la feina feta en el nou model ordenança energia solar tèrmica i actuacions derivades.
El treball en xarxa té futur i té present.
Ricard Estrada, regidor de Sabadell, Quiteria Guirao, de Mataró, Mercè Rius, de Badalona i Albert Camps de Granollers han participat en una taula rodona moderada per Joan Antoni Baron, president de la Xarxa, que ha presentat als membres l'Informe de Gestió dels Grups de treball.
Tots han coincidit en la importància que ha tingut la Xarxa per a la definició de les polítiques ambientals dels seus ajuntaments.
‘La Xarxa ha estat una oportunitat doble, per treballar al costat d'altres municipis i sobretot per aprendre, sense ella Granollers no hagués posat en marxa gran part de la seva política ambiental' ha destacat A. Camps. ‘És una escola de formació per als tècnics municipals i el lloc de la massa crítica que recolza al regidor de medi ambient quan ha de dialogar i convèncer la resta del govern local que tot allò és innovador. Sol no potser fer massa coses, amb la Xarxa sí' ha subratllat Estrada. Per la seua banda Mercè Rius ha volgut deixar clar que si per als pobles grans és important, la Xarxa és clau per als petits, amb un cos tècnic inferior. En aquesta línia ha destacat la feina feta en ordenances i la necessitat d'avançar més en les solucions on-line com videoconferències. Quiteria Guirao i Albert Camps han volgut destacar la feina feta pels tècnics de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
El debat també ha ofert bones idees per l'acció. ‘Cal treballar ja de valent en l'àmbit del vehicle elèctric', ha destacat Baron. ‘És important començar a dissenyar espais de natura per als nostres ciutadans urbans, natura de km0', ha insistit Estrada. ‘Cal també guanyar la batalla de la comunicació en el tema de la mobilitat i l'energia, com hem fet en l'aigua', adverteix Guirao. Igualment, ‘és necessari arribar al preu real de les coses, en aigua, energia i això acabarà conscienciant la gent', diu Rius. ‘Cal començar a exigir que l'etiqueta dels productes incorpori ja el balanç energètic', ha subratllat Baron.
Cap on anem? Reflexions i línies de futur de la Xarxa
En línia amb aquestes reflexions, Ferran Vallespinós, Coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha explicat el treball ‘Cap a on anem. Reflexions i línies de futur de la Xarxa' . Dintre d'aquest document, que inclou també aspecte organitzatius a millorar destaca l'aportació dels grups de treball, els quals han abordat una dinàmica participativa per tal d'exposar quins podien els reptes futurs en l'àmbit de treball de cada grup i quin és l'ordre de prioritats. Aquest document de reflexió és també un llegat de la feina feta per aquests cinc Grups de treball per la futures generacions .
Entre les mesures proposades destacar la necessitat de: millorar la comptabilitat energètica municipal; Compartir prioritats amb empreses properes pel que fa al consum responsable, elaborar eines metodològiques, guies i models d'ordenances en l'àmbit de la contaminació atmosfèrica; incorporar el cicle de l'aigua dins les polítiques de canvi climàtic i promoure un Pacte d'Alcaldes per l'aigua o optimitzar el rendiment de les xarxes d'abastament local.
Vallespinós ha volgut també destacar la necessitat d'aconseguir la confluència del Pacte d'Alcaldes amb la Xarxa, és a dir, que tots els municipis que han signat el Pacte formin part de la Xarxa i que tots els membres de la Xarxa signin el Pacte.
Compromesos amb la nova mobilitat
L'11a Assamblea de la Xarxa ha finalitzat amb l'aprovació de la Declaració de Mataró pel compromís amb el vehicle elèctric. Aquest compromís proclama la voluntat de promoure el desenvolupament del vehicle elèctric i eficient amb accions com ara: facilitar la creació d'una xarxa urbana de punts de càrrega de bateries, establir beneficis fiscals amb una bonificació mínima del 50% en l'impost de vehicles de tracció mecànica per als propietaris de cotxes elèctrics, elaborar i aplicar ordenances de trànsit que donin prioritat als vehicles elèctrics o posar en marxa programes de compra pública d'aquest vehicles entre d'altres.
