La cimera salva els mobles, però no el planeta

No hi ha hagut novetats. Una vegada més una cimera sobre el canvi climàtic ha acabat sense que el món es decideixi a prendre mesures per evitar danys irreversibles al planeta. Tot són bones paraules, però de bones accions no n'hi ha. Quinze dies de converses a Durban sobre què fer per posar fre a l'escalfament global han acabat amb l'habitual acord de mínims, tot i que aquesta vegada hagin estat uns mínims històrics, ja que per primera vegada s'hi han sumat al pacte les principals potències contaminants, els Estats Units i la Xina. Incapaços de prendre mesures, tot el que han pogut fer els estats del món és signar un full de ruta de cara a aconseguir un acord l'any 2015. Un cop més, doncs, l'acció queda ajornada per a més endavant. La cimera ha salvat els mobles, però no el planeta.

Aconseguir arribar a acords en matèria de canvi climàtic és, senzillament, impossible. Fins ara només la Unió Europea ha defensat la necessitat de prendre mesures per posar fre a un procés que, si els científics no estan equivocats, pot posar en perill la supervivència del planeta i de la vida. Els Estats Units i la Xina, els principals contaminants, no volen ni sentir a parlar de prendre cap mesura que, per salvar el planeta, posi en perill el creixement econòmic. Els diners, per damunt de tot. És el que uneix el país més capitalista del planeta i el més comunista. Si les dificultats eren moltes, aquest any encara eren més grans, ja que en temps de crisi tots els governs veuen amb mals ulls prendre mesures que posin dificultats a la recuperació econòmica.

Amb aquest panorama, la cimera del canvi climàtic s'ha acabat, un any més, amb un còctel de bones intencions que, per uns, és un èxit, i per d'altres un fracàs. A falta d'un nou protocol obligatori, els estats han acordat prorrogar l'existent, el de Kyoto. A més, s'emplacen a seguir un full de ruta que hauria de portar a signar un acord global l'any 2015. I impulsen la creació d'un fons verd. Tot plegat, un impuls important tenint en compte les reticències de xinesos i estatunitencs. Però també un impuls insuficient, ja que cada any que passa les possibilitats de revertir les conseqüències de l'escalfament resulten més minses.

Acord in extremis

Per desanimar científics i ecologistes encara més, l'acord, per petit que sigui, va estar a punt de fracassar, fet que demostra com fins i tot els mínims són difícils quan es parla de clima. L'acord només va ser possible després de maratonianes negociacions que van prolongar la conferència 36 hores i va ser rebut amb alleujament després que les diferències entre la Unió Europea (UE), EUA, la Xina i l'Índia estiguessin a punt de fer descarrilar el procés. "Aquest és un moment històric", ha declarat en una roda de premsa el ministre polonès de medi ambient, Macin Korolec, el país que ocupa la presidència semestral de la UE, amb gest cansat després d'hores de converses.

La Unió Europea, recolzada per una coalició dels països menys desenvolupats i de l'Associació de Petits Estats Illencs (AOSIS) -els que ja estan patint les conseqüències del canvi climàtic, i els que podrien arribar a desaparèixer- va aconseguir imposar el seu desafiament a les potències emergents i als EUA per arribar a un acord global que inclou els principals emissors. Aquest acord, que ha de ser adoptat el 2015 i entrar en vigor el 2020, era la condició imposada per la UE per sumar-se a un segon període del Protocol de Kyoto, que expira el 2012 i que ara es prolongarà fins al 2017 o 2020. Rússia, el Japó i Canadà han decidit no formar part del segon període de compromís de l'únic tractat vigent sobre reducció d'emissions, que obliga només les nacions industrialitzades, excepte als EUA.

El fracàs dels europeus es va repetir, una cimera més. Brussel·les no va aconseguir el seu objectiu d'obtenir un marc legal sòlid per obligar els grans emissors a complir els seus compromisos i deixar per a la pròxima cimera, que tindrà lloc a Tastar el novembre de 2013, la discussió sobre retallades d'emissions més ambicioses. El fracàs europeu era, significativament, la satisfacció americana. "Al final tot va acabar bé", ha declarat a la premsa el negociador nord-americà Todd Stern, que ha afirmat que la "Plataforma de Durban és la peça del trencaclosques que li faltava al Protocol de Kyoto". Però l'ONG ecologista Oxfam/Intermón ha advertit que "la falta d'un acord ambiciós tindrà doloroses conseqüències per als pobres del món sencer. Un augment de temperatures de 4 graus centígrads pot suposar la destrucció total per als pobres agricultors, que patiran més fam i pobresa". Segons els científics, les retallades d'emissions actuals no són suficients per impedir que la Terra s'escalfi per sobre dels 2 graus centígrads considerats perillosos. Per evitar-ho, seria necessari retallar en un 50% els gasos d'efecte hivernacle per al 2050.

Fons verd
L'acord de Durban inclou la creació d'un Fons Verd però, una vegada més, el deixa per més endavant. No serà fins a la cimera de Tastar que s'acordarà com captar els diners necessaris per nodrir el Fons Verd per al Clima. Tot el que s'ha fet a Durban és ultimar el mecanisme de funcionament. A partir de 2020 el fons ha de proporcionar als països més desfavorits 100.000 milions de dòlars anuals per fer front als estralls del canvi climàtic.

En l'última jornada de la cimera, la Unió Europea i la resta de països desenvolupats han estat blanc de les crítiques de nacions com Egipte, Veneçuela, Colòmbia i Bolívia. Tots ells han expressat la seva decepció per la falta de mires del projecte i han deixat en mans de la presidència de la cimera la responsabilitat de dur endavant l'acord. La representant veneçolana, Claudia Salerno, protagonista de sonades intervencions en cimeres passades, ha acusat la UE de recolzar un segon període de compromís del Protocol de Kyoto "buit de compromisos" i de buscar "una bona roda de premsa".

La presidenta de la cimera, la ministra sud-africana Maite Nkoana-Mashabane, ha dit en una intervenció davant el plenari que l'esborrany d'acord "compleix tots els requisits d'un paquet de compromís per aconseguir un resultat important a Durban". Encara que ha admès que el resultat "no és perfecte, perquè el perfecte és enemic del bo".