Brussel·les portarà Espanya a la justícia per incomplir els límits de contaminació

Dues setmanes després de donar un ultimàtum a les autoritats espanyoles amb una carta d'avís sobre la insuficiència de les mesures mediambientals, l'executiu de la UE ha fet un pas més passant el cas al tribunal amb seu a Luxemburg en confirmar que aquestes zones han violat "sistemàticament" les normes europees sobre els límits de gasos contaminants, legalment vinculants des del 2010. 

Segons la CE, les darreres dades de qualitat de l'aire demostren que a Barcelona, el Vallès Occidental, part del Baix Llobregat i Madrid s'han sobrepassat "de manera persistent" els límits legals del diòxid de nitrogen.

Les decisions formen part de l'acció reforçada de la Comissió per comprometre's amb els estats membres per protegir la salut dels ciutadans de la mala qualitat de l'aire, tal com estableix la Comunicació de la Comissió "Una Europa que protegeix: l'aire net per a tots" del maig del 2018.

La Comissió Europea seurà a Espanya a la banqueta per no haver fet prou per disminuir la contaminació de l'aire. Després d'anys d'avisos, ultimàtums i perdons in extremis, Brussel·les ha dit prou. La denúncia contra Espanya davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea l'exposa a una sanció milionària si no pren mesures per millorar la qualitat de l'aire i satisfer així les exigències comunitàries. Els problemes se centren, segons Brussel·les, en tres zones: Madrid, Barcelona i Baix Llobregat, on les darreres dades de qualitat de l'aire demostren que s'han sobrepassat "de manera persistent" els límits legals del diòxid de nitrogen (NO₂), Un contaminant vinculat al trànsit i la crema de combustibles fòssils responsable de problemes respiratoris i cardíacs. "La contaminació atmosfèrica està en augment. No valen excuses, cal actuar contra la contaminació", ha demanat el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella.

El fenomen de la contaminació atmosfèrica provoca, segons la Comissió Europea, la mort prematura de 430.000 persones cada any només a la UE, 9.000 persones a Espanya. Deu vegades més que els accidents de trànsit. Els seus càlculs estimen que la mala qualitat de l'aire escurça la vida una mitjana de set mesos, està darrere de malalties com l'asma o la bronquitis, danya la vegetació i la vida animal, i té un impacte econòmic multimilionari pels seus efectes sobre les collites, les baixes laborals, les cures sanitàries i el deteriorament dels edificis.

Karmenu Vella, justificava així la decisió, anunciada fa uns dies: "Prenem aquesta mesura perquè la contaminació encara és el principal problema mediambiental i de salut de la UE. És responsable de més de 400.000 morts prematures cada any. També causa problemes de salut com l'asma, les malalties cardiovasculars o el càncer de pulmó. És en l'interès de la salut de la població"

També ha reclamat a les autoritats de l'Estat implicades "mesures efectives" per millorar la qualitat de l'aire. Segons Vella, hi ha converses en marxa amb aquestes per redreçar la situació i ha demanat a "tots els actors rellevants" que implementin "mesures nacionals, locals i també regionals per garantir el compliment" de la normativa europea.

El detonant de la denúncia de Brussel·les per contaminació: Madrid Central

El període de gràcia concedit per Brussel·les al febrer de 2017, quan va obrir procediments d'infracció a Alemanya, França, Itàlia, Romania, Hongria i Regne Unit, però va eximir a Espanya a última hora , ha arribat al final en ple intent de l'Ajuntament de la capital espanyola per revertir Madrid Central. El propòsit del consistori de convertir Madrid en la primera ciutat del continent que reverteix una zona de baixes emissions -que vetava l'accés dels cotxes més contaminants a l'àrea cèntrica de la ciutat-, ha actuat com a detonant per trencar la confiança de l'Executiu comunitarien què hi hagi una voluntat real de resoldre el problema. Si bé les vulneracions de la directiva de qualitat de l'aire es remunten a molt més enrere, concretament a la seva entrada en vigor el 2010. 

Ara serà la justícia europea, la qual de no detectar progressos, dictamini si Espanya ha de pagar per això com ja passa en l'expedient obert per la falta de depuració de les aigües urbanes. La denúncia no obligarà a Espanya a rascar-se la butxaca a curt termini. Primer ha d'haver una sentència que constati que s'ha trencat la llei, però si no es corregeix, Brussel·les tornaria als tribunals per castigar econòmicament aquesta inacció, en un procés que pot durar anys.

On sí que pot tenir repercussions immediates el moviment de la Comissió és en el terreny polític. Si el debat ideològic ha estat insuficient -almenys en el cas de Madrid- per convèncer els dirigents municipals de la necessitat d'evitar contenir les emissions, la possibilitat, cada vegada més real, de ser assenyalats com a culpables de la garrotada judicial i econòmic a Espanya, i en última instància a les seves pròpies arques municipals, pot accelerar noves mesures per millorar la qualitat de l'aire. Tot i que els Ajuntaments tenen la majoria de competències per frenar les emissions nocives en els seus municipis, en cas de sanció europea és l'Estat el que paga inicialment. No obstant això, el Govern disposa d'instruments per traslladar el seu cost a les administracions responsables.

Àrees afectades a Catalunya

A Barcelona, el 60 per cent del diòxid de nitrogen que es respira prové del trànsit, dels vehicles dièsel.

A Catalunya s'han vulnerat els límits a les àrees que engloben grans centres urbans com Barcelona, Terrassa, Sabadell, el Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet o Granollers. En concret les zones delimitades per la CE corresponen a les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i Oriental i una part del Baix Llobregat.

A Barcelona, cada any hi ha 3.500 morts prematures a causa de la pol·lució de l'aire. És precisament a la capital catalana on hi ha els registres més alts d'aquest gas contaminant, sobretot en barris com l'Eixample, Gràcia i Sant Gervasi. També a la regió metropolitana: Mollet del Vallès, Terrassa i Sant Andreu de la Barca van sobrepassar reiteradament els límits legals de la Unió Europea els anys 2016 i 2017.

Font: CCMA.cat

Sota vigilància des del 2015

Des del 2015 Espanya està sota la lupa de Brussel·les pels alts nivells de contaminació de l'aire, especialment a Barcelona i Madrid. Dos anys més tard, el 2017, la Comissió Europea va advertir l'Estat a través d'un 'avís motivat' de la possibilitat d'anar al TJUE si no es prenien mesures. L'any passat, però, Espanya, es va salvar d'anar als tribunals, ja que Brussel·les considerava que les mesures que s'estaven adoptant o estaven previstes "semblaven les adequades" per revertir la situació. Per contra, Alemanya, França, Hongria, Itàlia, el Regne Unit i Romania sí que van ser demandats al tribunal amb seu a Luxemburg.

La denúncia sobre la contaminació és la quarta infracció que presenta Brussel·les contra Espanya aquest 2019 al TJUE. Al març va portar les autoritats espanyoles a Luxemburg per incomplir la directiva europea d'eficiència energètica, mentre al juny va fer el mateix per les "sancions desproporcionades" que imposa l'Estat als contribuents residents en territori espanyol que no han declarat els seus béns a un altre estat de la UE. Aquest dijous també ha portat als tribunals Espanya per no transposar a temps la directiva sobre protecció de dades.

Resposta de les administracions

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha anunciat que caldrà prendre mesures més dràstiques contra la contaminació atmosfèrica: "Probablement no sigui suficient la zona de baixes emissions i n'haurem de fer d'altres, també valentes. I ho haurem de fer des del consens i des de la cooperació, però amb l'interès comú que tenim tots els municipis i els grups metropolitans." "Ho hem de fer no perquè ho digui la Unió Europea, sinó perquè està en joc la salut dels veïns."

En aquest mateix sentit, la setmana passada Colau va avançar que el govern municipal no descarta aplicar un peatge d'entrada a Barcelona.

Fa dues setmanes, el Ministeri per a la Transició Ecològica ja mostrava la seva preocupació davant la carta remesa a Espanya per part del comissari Karmenu Vella, demanant un reforçament de les mesures de qualitat de l'aire atès que les superacions de diòxid de nitrogen (NO₂), concentrades fonamentalment a la ciutat de Madrid i l'àrea metropolitana de Barcelona, continuen vulnerant els límits establerts per la normativa europea. El ministeri va posar en coneixement el contingut de la missiva a les autoritats madrilenyes i catalanes, a les quals oferia la seva cooperació per a la implementació de mesures addicionals a les ja existents perquè Espanya compleixi els límits comunitaris en matèria de qualitat de l'aire, protegint així la salut pública i evitant que el país afronti una possible multa per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

A la carta remesa a la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, el comissari assenyalava que és necessari adoptar mesures addicionals per fer front a les obligacions en matèria de qualitat de l'aire i aconseguir el compliment dels valors límit per a l'any 2020. Vella afegeix que, sense perjudici del procediment legal comunitari en marxa, cal que tots els actors, en tots els nivells de governança del país, es mobilitzin per contribuir a la posada en marxa i aplicació de mesures eficaces a nivell nacional, regional i local en matèria de qualitat de l'aire per garantir el compliment de la legislació de la UE i salvaguardar la salut de la població.

La ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, subratllava que "el comissari Vella ens recorda que, en qüestió de qualitat de l'aire, hem d'actuar amb mesures addicionals i complementàries". "He enviat la carta a les administracions on es produeixen les superacions d'agents contaminants, i en particular a l'alcalde de Madrid i al conseller de  Territori i Sostenibilitat  de la Generalitat de Catalunya, convidant-los a enfortir la cooperació ia treballar conjuntament en mesures que es sumin a les ja existents ", afegia la ministra.

Després de rebre la carta del comissari europeu de Medi Ambient, el conseller Damià Calvet emplaçava el Govern estatal a exercir les seves competències per millorar la qualitat de l’aire, com modificar l'impost de matriculació dels vehicles per incentivar la compra de vehicles menys contaminants, l’increment del finançament del transport públic o la millora de la xarxa de Rodalies. 

El conseller @damiacalvet constata la millora de qualitat de l’aire, els darrers vuit anys, gràcies a l’acció del @govern i de la resta d’administracions: s’ha passat de 17 estacions que incomplien els nivells d’òxids de nitrogen a només 2. 1/2 pic.twitter.com/Ipts9m6ZL7

— Territori (@territoricat) July 24, 2019

Concretament, la Generalitat reclama que l’Estat abordi amb especial urgència les competències que té per millorar la qualitat de l’aire. Entre aquestes competències hi ha, per exemple:

·         La modificació de l'impost de matriculació dels vehicles per incentivar la compra de vehicles menys contaminants, addicionalment a les ja existent pels vehicles elèctric.

·         L'aplicació de descomptes VAO i ECO en funció de l'etiqueta ambiental de la DGT en els peatges de competència estatal d'accés a l'Àmbit-40 per als vehicles amb menors emissions.

·         L'increment del finançament del transport públic d’acord amb l’equiparació de l’àmbit de serveis integrats amb l’àmbit de serveis finançats i amb aportacions addicionals per a la millora de la qualitat de l’aire .

·         El traspàs de la B-23 a la Generalitat de Catalunya amb el finançament per la construcció del carril bus.

·         L’execució dels plans de millora de la infraestructura de Rodalies i Regionals  per fer efectiva una millora del servei de tren de Rodalies i Regionals, pel que fa a freqüències, velocitat comercial, informació i qualitat del servei, amb la qual cosa es reduiran de manera dràstica les actuals ineficiències del servei i la manca de fiabilitat.

·         La priorització d’inversions ferroviàries consensuades en el marc de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, les quals han de permetre actuacions en infraestructures i l’impuls de la millora dels serveis de mercaderies que, com l’autopista ferroviària i l’execució i connexió de noves terminals intermodals, han de fer realitat el traspàs modal del transport de mercaderies per carretera cap al mode ferroviari.

Aquestes i altres mesures estan incloses en l’acord institucional a què van arribar les administracions en l’Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire de la conurbació de Barcelona el març de 2017, signat per  la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Autoritat del Transport Metropolità, el Port de Barcelona i representants locals dels municipis de la conurbació de Barcelona i els seus entorns.

Pel que fa a les mesures que fa la Generalitat, en la missiva que s’envià el Departament de Territori i Sostenibilitat explica que des de l’any 2018 envia informes mensuals sobre la implantació progressiva de les actuacions per a la millora de la qualitat de l’aire en aquesta zona. També que ha fet arribar a la UE informes sobre l’evolució dels nivells de NO2 corresponents als primers cinc mesos de 2019 i comparat amb el mateix període dels darrers tres anys i que ha ratificat el compliment dels valors límits d’aquest contaminant per a l’any 2020. Dels informes enviats es desprèn que la qualitat de l’aire mesurada permet constatar una clara i persistent tendència a la millora.

Respecte a les actuacions que s’estan implementant, el Departament ha estat informant mensualment de la seva progressió i destaca l’alt grau de compliment de les actuacions informades per les diferents institucions catalanes, que és del 69%. Així mateix, s’ha presentant un reforç de les mesures acordades a la segona Cimera sobre la qualitat de l’aire, entre les quals destaca l’elaboració d’un Projecte de llei de qualitat de l’aire, que actualment s’està treballant, en el qual s’establiran els criteris comuns per definir les zones de baixes emissions. I l’elaboració d’un nou pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire (2020-2025), la tramitació del qual es preveu iniciar al setembre.