Font: Nació Digital
Actualment hi ha 521 depuradores actives a Catalunya per recollir i tractar l’aigua residual i millorar ambientalment l’estat dels rius, aigües subterrànies i litorals
Avui és habitual que els rius formin part de la vida de la ciutadania i de moltes de les seves activitats. Fins i tot, per aquelles persones nascudes a principis del segle XXI, els hi pot semblar estrany que fa 40 anys, els principals rius de Catalunya estiguessin contaminats, i allunyats de les activitats de la població. Si tirem d’hemeroteca, podrem comprovar que els rius propers a Barcelona, com el Llobregat i el Besòs, per exposar dos exemples, estaven molt contaminats, amb episodis d’escumes que podien tenir una alçada superior al d’una persona.
A principis de la dècada dels noranta, el Govern de la Generalitat de Catalunya fa una aposta decidida per la implantació de depuradores, amb l’objectiu de recollir i tractar les aigües residuals generades per les activitats de la població i millorar mediambientalment el nostre entorn. Les depuradores s’encarreguen, per una banda, de recollir les aigües residuals (a través del que es coneix com un col·lector en alta, que es connecta amb la xarxa de clavegueram) i tractar-les, i per l’altra, aportar l’aigua degudament depurada a rius i torrents, així com també en zones litorals, per garantir un cabal d’aigua i millorar mediambientalment les masses d’aigua.
En menys de 30 anys, el nombre de depuradores en servei s’ha multiplicat per sis, passant de les 80 que hi havia a principis de la dècada dels 90 a les 521 actuals.
Els efectes positius del sanejament
La posada en servei de les depuradores, a més d’altres mesures com el control d’abocaments, les inspeccions en el territori i altres actuacions mediambientals, han fet possible que la qualitat dels nostres rius s’hagi recuperat de manera progressiva. Precisament el riu Besòs, que fa 30 anys era notícia per les grans escumes que es generaven, ara és notícia per altres motius, com la presència consolidada de llúdrigues en diversos punts de la seva conca.
Una altra conseqüència de l’activació dels diversos sistemes de sanejament ha estat la millora considerable de la qualitat de les aigües litorals. A principis de la dècada dels 90, quan encara era incipient el desplegament de depuradores en els municipis més poblats, la proporció de platges amb qualitat excel·lent a Catalunya era de poc més del 20%. Transcorreguts 30 anys, aquesta proporció ha crescut en 70 punts i, en els darrers anys, és força habitual que la proporció de platges amb qualitat excel·lent sigui superior al 90%.
La paradoxa del 1.000/1.000
Tot i aquest alt índex de l’estat del sanejament a Catalunya, hi ha una part de la població (el 2,9%) que no disposa d’un sistema de sanejament adequat per tractar les aigües residuals generades.
Això es produeix, principalment, en municipis i nuclis de menys de 2.000 habitants. Per garantir el sanejament d’aquestes zones de població cal dur a terme unes 1.000 actuacions en l’àmbit de sanejament amb un pressupost aproximat d’uns 1.000 milions d’euros.
La dada pot sorprendre, ja que el nombre de sistemes de sanejament pendents dobla el nombre de depuradores que hi ha actualment actives. Això succeeix perquè molts petits municipis estan ubicats en zones aïllades i sense possibilitat de connectar-se a depuradores properes, un fet que suposaria actuacions encara més costoses i amb obres complexes per dur a terme. A més, també es dona la casuística que molts municipis petits estan dividits en diversos nuclis, amb distàncies considerables entre ells.
La depuradora de l'Escala, a vista d'ocell. Foto: ACA
Això comporta que hi pugui haver localitats amb un nombre reduït d’habitants però que requereixin la posada en servei de més d’un sistema de sanejament (cosa que fa que tant el cost de construcció com d’explotació sigui més car que en el cas de les grans plantes depuradores).
A més de la construcció de noves depuradores, des de l’Agència Catalana de l’Aigua també es treballa per modernitzar instal·lacions que fa anys que estan en servei, tant per millorar la seva capacitat de tractament com per adequar-la a les necessitats de sanejament actuals i futures.
En moltes ocasions, quan es detecten restes de residus domèstics a l’entorn hídric (rius i platges, principalment), s’apunta cap a les depuradores com les responsables d’aquests residus. En la majoria dels casos, aquestes instal·lacions no registren cap mena de problema.
Cal que tinguem en compte que, sovint, els residus que aboquem a través del vàter arriben al medi hídric sense haver passat per la depuradora. Molts d’ells són transportats durant episodis de pluges intenses a través de rius i torrents, col·lectors d’aigües pluvials i també mitjançant sobreeixidors.
Com el seu nom indica, les depuradores estan dissenyades per tractar les aigües residuals i no els residus. Tot i això, a causa de l’arribada de possibles residus sòlids a les depuradores (sorres, restes de vegetació i altres residus sòlids), aquestes estan dotades, com a primer pas del tractament, d’elements que els retirin, per protegir els equips que es troben a continuació i garantir que no s’aturin. Malgrat això, en episodis puntuals ens trobem amb situacions d’obturació o aturades de bombes que ocasionen abocaments d’aigües residuals al medi. Aquestes obstruccions es poden arribar a produir per l’acumulació de residus sòlids que no haurien d’arribar fins aquest punt.
