Font: Diputació de Barcelona
Situat a primera línia de mar, al passeig Marítim de Sitges, el Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va crear el Centre d’Estudis del Mar (CEM) el 28 d’abril de 1983, amb l’objectiu pioner de fer educació ambiental sobre els valors litorals i marítims mediterranis.
Foto: algunes de les persones vinculades a la creació del CEM i la seva gestió durant els darrers 40 anys. Font: Diputació de Barcelona. Judit Contreras, Momo produccions.
Ara ha celebrat els 40 anys de trajectòria amb una jornada al Centre Cultural Miramar en la qual s’ha destacat la seva voluntat de reforçar els vincles de l’equipament amb la ciutadania, especialment en el seu territori natural, el Garraf, i les seves ciutats principals, Sitges i Vilanova i la Geltrú. Per aquest motiu, el CEM ha sortit del passeig marítim amb celebracions que es fan tant a Miramar com amb la seva presència a la Fira de Novembre a Vilanova.
El diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, ha assenyalat que el CEM és «l’equipament degà i pioner a tot l’Estat pel que fa a l’educació ambiental marina i pel que fa també a la seva conservació».
A la jornada, també ha participat la regidora d’Acció Ambiental de l’Ajuntament de Sitges, Carme Gasulla, que ha afegit que «el CEM és per a Sitges un referent com a edifici i com a equipament ambiental», i ha destacat la tasca del centre per «donar a conèixer el nostre litoral en temps d’emergència climàtica».
D'altra banda, la geògrafa Françoise Breton, qui va impulsar en el seu moment el centre, ha insistit en la «necessitat de cuidar el mar», ja que «té un paper cabdal a la nostra biosfera». Françoise Breton va treballar com a professora de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, des d’on va impulsar el CEM i altres temes de coneixement marítim.
D’altra banda, Pau Aguiló, responsable del CEM, ha destacat el fet de comptar amb un projecte educatiu força consolidat, de la voluntat d’obertura de l’equipament «per oferir un millor servei a la ciutadania» i de la seva futura adequació.
Durant l’acte s’ha celebrat una taula rodona on s’ha reflexionat sobre la importància de l’educació, la comunicació i la recerca marina, amb la participació del doctor de l’Institut de Ciències del Mar Josep Maria Gili, i l’oceanògrafa i comunicadora científica Evelyn Segura. Gili ha reivindicat el coneixement científic com a part de la cultura i de la necessitat de protegir el fons marí: «El mar ens ho ha donat tot i ara ens està demanant ajuda», ha dit. Evelyn Segura ha parlat de la necessitat de referents com el CEM, ja que «sense educació ambiental no podem parlar de futur. Estem parlant de la nostra supervivència com a espècie».
La celebració també ha gaudit l’actuació musical de Ramon Mirabet i un brindis preparat pel Centre d’Interpretació de la Malvasia i l’Escola d’Hostaleria de Sitges.
Celebrem el 40è aniversari del #CEM, el primer equipament d’educació ambiental marina que es va crear a l’Estat, amb una jornada sobre la importància de l’educació, la comunicació i la recerca marina en el context d’emergència climàtica i de crisi de biodiversitat. #som311… pic.twitter.com/DQDef9q9tb
— Diputació de Barcelona (@diba) November 28, 2023
40 anys del CEM
Creat el 1983, el CEM és el primer equipament d’educació ambiental marina de l’Estat espanyol. Al llarg d’aquests 40 anys s’ha consolidat com un espai fonamentat en el treball de qualitat, basat en la pedagogia activa, l’observació, la participació i la relació a favor del medi ambient. Cada curs rep més de 10.000 escolars i visitants, un volum rècord en el seu àmbit.
La tasca del CEM es veu afavorida per la ubicació privilegiada de l’equipament, al passeig Marítim de Sitges, arran de la platja —que funciona com una aula més del centre—, just al davant d’una de les praderies de posidònia més ben conservades del litoral català. Dins l’Espai Marí Costes del Garraf (EMCG), de la xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, i a tocar de l’Espai Natural dels Colls i Miralpeix (PEIN), es troba, a més, en una zona de migració de grans cetacis, com ara el rorqual comú i diferents espècies de dofins.
Els serveis del CEM es complementen amb una important oferta cultural per al públic adult i les famílies, en cap de setmana i durant els mesos d’estiu, en la qual destaquen l’audiovisual 3D “Experiència Posidònia” i l’exposició Espai Marí Costes del Garraf. Justament, amb motiu del seu aniversari, el CEM ha endegat un procés de reflexió que vol replantejar el seu àmbit expositiu per fer-lo més innovador i participatiu.
En la mateixa línia de modernització, el CEM aposta avui per l’obertura a la ciutadania, i participa en diversos projectes, com ara la iniciativa promoguda per l’institut de Ciències del Mar del CSIC Platges del CEM, a través de la plataforma de ciència ciutadana Minka. També es promou el projecte Posidònia Costes del Garraf, l’objectiu del qual és crear dues estacions de seguiment de la praderia de posidònia situada davant del port de Vilanova i la Geltrú, a 20 metres de profunditat, en col·laboració amb la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS).
La posidònia (Posidonia oceanica) és una espècie endèmica fonamental en la dinàmica ecològica de la Mediterrània. Per això, la tasca educativa del CEM resulta especialment rellevant en el context de l’emergència climàtica i de la crisi de la biodiversitat.
El CEM també organitza activitats divulgatives i de recollida de deixalles a les platges de la Barra, Terramar, les Anquines i el Cellerot de Sitges per tal de donar visibilitat a la greu problemàtica de les deixalles marines.
El CEM del futur: un refugi climàtic per a Sitges
De cara al 2025, l’equipament ha dissenyat un ambiciós projecte de renovació amb l’objectiu d’esdevenir un refugi climàtic per al municipi i un exemple de sostenibilitat. Entre les actuacions previstes hi ha obrir l’equipament al passeig fent-lo més accessible, canviant l’entrada amb la creació d’una plaça de benvinguda, augmentant l’obra, restaurant la pèrgola i posant una font d’aigua.
També es vol aprofitar l’aigua del pou per a tots els usos de l’equipament i fer-lo 100% autosuficient, augmentar la instal·lació solar existent i renovar els equips de climatització.
Altres objectius són la renovació del projecte expositiu, amb una nova exposició més interactiva; l’adaptació del projecte educatiu per aconseguir un major impacte amb tota la comunitat sitgetana, no només l’educativa, i una adaptació també del programa d’activitats.
En definitiva, es planteja un equipament més comunitari coherent amb els valors que vol transmetre i més obert a la ciutadania del Garraf.
Segons Marc Serra, «tot aquest projecte s’emmarca en el Pla Clima de la Diputació de Barcelona, amb el qual volem arribar el 2030 a la neutralitat climàtica a tots els equipaments de la corporació, i aquest serà un dels primers». La previsió és que les obres de reforma estiguin acabades el 2025.
L’entitat destaca com a reptes de futur adaptar-se als impactes del canvi climàtic, pal·liar la crisi de biodiversitat, afrontar el problema dels microplàstics o consolidar un sistema pesquer sostenible.
