Ambientòleg i periodista, X3 Estudis Ambientals
La custòdia del territori està de celebració i en bon estat de salut. Així es va constatar el passat 18 de novembre a la Pedrera de Barcelona, en l'acte que commemorava els 10 anys de la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori, el manifest que va posar nom a aquest conjunt d'estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. L'acte va ser organitzat per la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i l'Obra Social CatalunyaCaixa.
A la celebració, que es va poder seguir en directe a través de TV xct i pel Twitter amb el hashtag #CTCat10, hi van assistir 124 persones. Gràcies a aquesta assistència, la XCT i l'empresa CRUMA cobriran el cost de conservar 12.400 m2 -100 m2 per cada assistent- del bosc madur de la Rovira (Camprodon, Girona), mitjançant un acord de custòdia de 25 anys de durada gestionat a través del Programa de Reserves Forestals de la Diputació de Girona.
La custòdia del territori a Catalunya, vista des de dins
Quatre de les persones que més han contribuït a l'impuls de la custòdia del territori a Catalunya van repassar els èxits i els reptes de futur. Miquel Rafa, director de l'Àrea de Territori i Medi Ambient de l'Obra Social CatalunyaCaixa, va recordar l'aposta arriscada que va fer la seva entitat a l'hora de donar suport a la XCT i va mostrar-se molt satisfet del camí conjunt que havien fet les dues entitats. Rafa va aprofitar l'acte per anunciar que l'any vinent l'Obra Social obriria una convocatòria d'ajuts per a projectes de fins a 30.000 euros -inclosos els relacionats amb custòdia del territori.
El cap del Servei de Planificació de l'Entorn Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Grau, va dir que el 2010 seria un any recordat de manera ambivalent des del punt de vista de la conservació de la natura. D'una banda, pels acords positius -tot i que modestos- adquirits pels estats durant la 10a Conferència de les Parts del Conveni de la diversitat biològica, celebrada a Nagoya (Japó) el passat octubre. De l'altra, pel "fracàs polític" de no haver assolit l'objectiu d'aturar la pèrdua de biodiversitat que s'havia marcat la Unió Europea i la Comunitat Internacional. Per tot plegat, va reclamar polítiques públiques de conservació de la natura més sòlides, tot i que va reconèixer que la implicació de la societat civil organitzada era imprescindible.
Francesc Giró, director d'Acciónatura i president de la XCT, va destacar que fins a l'aparició de la XCT cap organització havia fet una tasca tan efectiva per les entitats conservacionistes del país. I va apuntar tres reptes per al futur: garantir l'estabilitat pressupostària de la XCT, enfortir les entitats de custòdia per augmentar el seu impacte social, i implicar més ciutadans en la conservació de la natura. En aquest sentit, es va preguntar per què la societat catalana és tan solidària quan cal donar suport a països afectats per catàstrofes i en canvi li costa tant implicar-se en conservar el patrimoni natural del país.
Per la seva part, Jordi Pietx, director de la XCT, va repassar els valors ètics associats a la custòdia del territori i va destacar que aquesta estratègia està present en la majoria de programes electorals dels partits polítics per a les pròximes eleccions catalanes. També va coincidir amb alguns dels reptes apuntats, com el d'aconseguir més implicació ciutadana, el qual ja s'havia començat a afrontar -va explicar- amb iniciatives com el portal www.viulaterra.cat. A més, es va felicitar pel treball en xarxa que estava promulgant la XCT; i com a exemple va citar el programa "Empreses d'acord amb la terra", guardonat recentment amb un dels I Premis Corresponsables, atorgats per la Fundació Corresponsables.
La custòdia del territori a Catalunya, vista des de fora
Gràcies a la tasca de la XCT i de les entitats que en formen part, la custòdia del territori s'ha estès per l'Estat espanyol i per altres regions europees. Així ho van destacar el segon grup de ponents. Antònia Allès, del Consell Insular de Menorca (CIM), va defensar el paper de la pagesia en la conservació de l'entorn i del paisatge i es va enorgullir del programa de contractes agraris promogut pel CIM, que dóna suport al 57% dels terrenys agraris de l'illa. Segons Allès, aquest èxit s'havia assolit gràcies al lideratge conjunt del GOB Menorca i d'Unió de Pagesos.
La visió del conjunt de l'Estat la va aportar Eduardo de Miguel, director-gerent de la Fundació Global Nature, l'entitat espanyola amb més acords de custòdia signats. Segons de Miguel, un altre dels reptes de futur és coordinar les entitats no només des del punt de vista territorial -feina ja iniciada per les diferents xarxes creades a l'Estat- sinó també des del punt de vista temàtic, amb objectius comuns com el de comercialitzar productes agraris procedents de finques en custòdia, o abordar la gestió d'hàbitats específics com les zones humides.
Legambiente Lombardia Onlus és una entitat italiana de referència amb la que la XCT hi manté una relació estable des de 2009. El seu director, Marzio Marzorati, va advocar per la força i l'autonomia que dóna a les entitats una base social potent, que en el cas de la seva entitat és de 100.000 socis. Carlos Chacón, representant de l'entitat de custòdia més important del món, The Nature Conservancy, va destacar que la clau de la seva organització -amb més de 3.500 treballadors- és el treball en xarxa amb entitats locals. I malgrat xifres tan elevades, va comparar la tasca d'assolir acords de custòdia amb la d'un sastre, atès que requereix confeccionar vestits a mida dels terrenys i dels seus propietaris.
Un dels màxims experts mundials en custòdia del territori, Brent Mitchell, de la Quebec-Labrador Foundation, va reclamar que l'èxit i l'expansió d'aquesta estratègia de conservació de la natura depèn de la seva adaptació efectiva a les particularitats de cada país. La replicació arreu de xarxes com la XCT, va afegir, era una gran oportunitat per revertir la situació actual de pèrdua de biodiversitat. I va apostar per la custòdia del territori com una via per apropar la natura a l'anomenada generació YouTube, que coneix millor els ocells de l'Amazònia que els que viuen al costat de casa seva.
Cloenda amb productes de la terra
La cloenda va comptar amb la participació de Marta Lacambra, directora de l'Obra Social CatalunyaCaixa, Josep Mayoral, diputat i president de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Imma Mayol, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, i Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Lacambra va apostar per impulsar nous projectes que fixessin persones i talent al territori, mentre que Mayoral va citar els elements comuns entre el món local i la custòdia del territori: proximitat, participació i autonomia. Mayol va considerar que la custòdia del territori és útil i viable també en grans ciutats com Barcelona, i Baltasar va defensar la concertació entre agents públics i privats com la clau de futur per afrontar reptes tan complexos com el de conservar la biodiversitat.
En finalitzar l'acte, els organitzadors van oferir un refrigeri amb productes del mercat de custòdia, és a dir, procedents de finques amb acords de custòdia.
