Acord a la Unió Europea per reduir un 55% les emissions el 2030

Ha costat un any sencer i moltes hores de negociació, però finalment aquest divendres al matí tots els estats membres de la Unió Europea han donat el seu sí: el continent reduirà les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 55% el 2030 (respecte als nivells del 1990). Han fet falta encara diverses hores d'insomni, en un debat que s'ha allargat durant la matinada, per poder sumar al pacte països com Polònia altament dependents encara dels combustibles fòssils.

Però justament un dia abans del cinquè aniversari dels Acords de París, que el 12 de desembre de 2015 van conjurar tots els governs del món a treballar per mantenir l'escalfament global per sota dels 2 ºC (o de l'1,5 ºC com a objectiu desitjable), la Unió Europea ha acordat elevar la seva retallada d'emissions del 40%, l'objectiu que estava encara vigent, fins al 55%. El Parlament Europeu demanava que fos un 60% i les ONG encara anaven més enllà reclamant un 65%, per mostrar al món el lideratge europeu en la lluita climàtica, però la reducció pactada, de més de la meitat de les emissions en deu anys, és coherent amb el que demanen els científics. 

Aquest nou objectiu del 55% s'inclourà finalment en la llei climàtica europea, que es va presentar a l'abril sense aquest punt per falta d'acord de l'est, i es presentarà també com a objectiu renovat davant de l'ONU en la primera cimera climàtica, la COP26, que se celebrarà l'any vinent a Glasgow (Regne Unit) després d'haver-la hagut d'ajornar un any a causa del covid-19. 

Per aconseguir-ho, però, Polònia ha mantingut els caps d'estat i de govern desperts tota la nit. Des del vespre de dijous fins a aquest divendres a les 8 del matí, els caps d'estat i de govern reunits a Brussel·les no havien aconseguit convèncer el govern polonès (el país és altament depenent del carbó) perquè signi el compromís de reduir les emissions de CO₂ un 55% el 2030. Polònia ja havia sigut un obstacle en la cimera de l'any anterior, quan es va despenjar de les conclusions finals, en què Europa es comprometia a arribar a la neutralitat climàtica el 2050. 

Les claus de l'acord

Aquesta vegada, el que demanava Polònia eren garanties que rebrà prou fons europeus per dur a terme la transició energètica que requereix haver signat aquest compromís. Cal recordar que Polònia també era un dels països (juntament amb Hongria) que vetava els pressupostos europeus i els fons de recuperació contra el coronavirus, que també s'han de destinar en gran part a la transició verda. Així, Mateusz Morawiecki s'ha convertit en un dels protagonistes d'aquesta última cimera del 2020, complicant fins al final dues negociacions clau: la del pressupost comunitari i la dels objectius de clima.

Podeu llegir la notícia complerta a la font original