Sostenible.cat
Més enllà del cost-benefici
La doctora Gallastegui ha assenyalat que les anàlisis convencionals cost-benefici que s'apliquen normalment "plantegen dificultats importants en l'àmbit del canvi climàtic". Això és degut a que els beneficis d'invertir en adaptació no es poden veure de forma immediata i, d'altra banda, a que tot se situa en un escenari ple d'hipòtesis, amb moltes variables que no se sap com evolucionaran. Un exemple és la inversió per protegir la costa. L'economia fa servir les anàlisis cost-benefici ja que és l'instrument -en paraules de Gallastegui- "que dóna seguretat a les inversions i que ens diu si val la pena fer-les". Tanmateix, en l'exemple de la costa, els beneficis no es poden mesurar en unitats monetàries. Per aquesta raó, ha indicat Carmen Gallastegui, "en lloc de beneficis, millor parlar d'objectius que decidim entre tots perquè la societat creu que valen la pena". El càlcul estrictament econòmic esdevé aleshores una decisió política i social consensuada.
Posar xifres a la incertesa
Carmen Gallastegui ha parlat també d'un altre enfocament possible. Es tracta de fer un esforç per intentar traduir en xifres la incertesa que suposa l'evolució del clima i els efectes que l'acompanyen. Ha citat en aquest sentit un estudi que ha dirigit a la universitat centrat en les inundacions a la conca del riu Urola al País Basc. El mètode de l'estudi es basa en fer una estimació dels períodes de retorn, és a dir, de la freqüència històrica de les inundacions a la zona a la què s'hi sumarien els possibles efectes del canvi climàtic. D'aquesta manera es poden construir un seguit d'escenaris de futur amb diferents hipòtesis demogràfiques i d'activitat sobre el territori. "Les dades obtingudes -ha indicat Gallastegui- permeten establir corbes de probabilitat de pèrdues que ens serveixen de base per orientar les inversions d'adaptació en una gestió estratègica".
Qui paga?
Carmen Gallastegui i Anil Markandya s'han formulat aquesta pregunta per donar-hi una resposta ben clara. Markandya ha dit que "els països rics hauran de fer els sacrificis més grans per aconseguir els objectius en la lluita contra el canvi climàtic" Però ha afegit que "els més pobres hauran de fer esforços en la mesura que puguin". I d'on trauran els diners? Gallastegui ha suggerit incorporar els costos de l'adaptació a l'ajuda al desenvolupament. Tots dos han coincidit en assenyalar que el desenvolupament d'un país és la millor protecció contra els fenòmens extrems del clima i han citat els casos d'Haití i d'Holanda, per posar-los en contrast.
La necessitat de posar en pràctica aquests nous mecanismes de repartiment de la riquesa a escala internacional està justificada per situacions radicalment diferents entre els països més desenvolupats i els que ho són menys. Carmen Gallastegui ha esmentat les assegurances com un instrument més d'adaptació al canvi climàtic que funciona de manera molt desigual segons els indrets. "Des dels anys 80 -ha recordat- les assegurances han cobert el 40% dels danys causats per fenòmens extrems en els països rics, però només el 4% en els països pobres".
Els dos ponents han dit també que els recursos necessaris per invertir en accions de mitigació i adaptació han de venir tant del sector públic com del privat. Gallastegui ha defensat la idea de donar incentius a les companyies d'assegurances com un exemple d'intervenció positiva per part de l'estat. Per la seva banda, Anil Markandya ha criticat el fet que en els darrers anys "les inversions públiques en renovables estiguin caient arreu".
Un esforç relatiu
Anil Markandya ha explicat que malgrat la consciència de que cal invertir en mitigació i adaptació, es busquen excuses i arguments sobre la dificultat de mobilitzar recursos, i més ara en temps de crisi. Tanmateix ha demostrat amb algunes comparacions la banalitat d'aquests arguments. Markandya ha revelat que "l'impacte d'una taxa moderada sobre el CO2 en els vehicles seria menor que les variacions que s'esperen dels preus del combustible en els propers anys" I ha afegit que, de cara a assolir els objectius mínims pel que fa a les emissions de gasos d'efecte hivernacle, "seria suficient amb invertir 250.000 milions de dòlars entre 2010 i 2020, una xifra que només representa un 0,3% de la riquesa generada a escala mundial".
Segons Anil Markandya ens trobem davant de decisions ineludibles "ja que fins i tot en cas d'arribar a una estabilització de les emissions, l'adaptació al canvi climàtic continuaria sent una prioritat per protegir-se contra la sequera, els fenòmens extrems i la pobresa".
Avui en dia existeixen diversos estudis que fan estimacions sobre els costos de la mitigació i/o l'adaptació al canvi climàtic. A banda del ja clàssic Informe Stern, cal destacar un informe del banc mundial i un d'Oxfam, aquest darrer posa l'accent en el món en desenvolupament. "Uns costos -ha afirmat- Markandya- que sempre seran inferiors a l'elevat cost de no fer res".
