El Parlament de Catalunya acaba d'aprovar la Llei d'ordenació sostenible de pesca en aigües continentals, que supera definitivament la Llei estatal de regulació del foment i la conservació de la pesca fluvial de l'any 1942 que fins ara regia a Catalunya. La nova Llei planifica i regula la pesca continental, l'aprofitament sostenible i ordenat dels recursos pesquers, el manteniment de la biodiversitat autòctona, la formació i educació dels pescadors respecte dels ecosistemes aquàtics i la participació ciutadana.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha explicat que "la suma de tots els sectors ha permès assolir el repte de dissenyar un model de gestió de la pesca respectuós amb el medi i amb la conservació dels recursos i estretament lligat a la cultura fluvial de Catalunya que permetrà revalorar l'activitat".
Aquest nou text incorpora moltes de les propostes i esmenes que impliquen canvis no només en la vessant d'oci i recreativa de la pesca, sinó també en la part esportiva i de competició. Però la nova llei manté els mateixos objectius i l'esperit fixats ara fa un any quan es va presentar al Parlament.
Amb aquesta normativa, el Departament de Medi Ambient i Habitatge fomenta la pesca sense mort, vetlla pel manteniment de les espècies de peixos autòctones, endureix les sancions en cas d'infraccions i obliga a reparar els danys que s'hagin causat a la fauna aqüícola.
Ara, un cop aprovada la Llei, la Direcció General del Medi Natural haurà de redactar el Reglament que desenvolupa la Llei i el Pla d'ordenació de la pesca en aigües continentals com a eines que afavoreixin la pesca com una activitat tradicional des d'una òptica de sostenibilitat, i que alhora esdevingui un element de desenvolupament local.
El Pla tindrà un termini d'entre tres i quatre anys de durada i preveurà tota la gestió de la pesca, els llocs on es podrà practicar, el nombre de captures, els tipus d'esquers, els hams, els períodes hàbils de pesca en cada zona, etc. El Pla tindrà en compte els plans de recuperació i conservació d'espècies autòctones, el Pla de control de les espècies invasores, el Pla de vigilància i control i els estudis científics que vagin sorgint. En definitiva, es pretén que aquest Pla sigui flexible i dinàmic segons les necessitats actuals, entenedor per a la ciutadania i de fàcil accés.
Els punts més destacats
- La Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting s'integra en el Consell Assessor de la Pesca Continental i en els consorcis territorials de pesca. També s'inclou la creació d'escenaris de pesca amb finalitats esportives gestionats mitjançant convenis amb l'Administració. Els membres federats a aquesta Federació disposaran de descomptes en l'obtenció dels permisos de pesca i s'augmenta la importància dels concursos de pesca que tenen una finalitat social.
- Les societats de pescadors s'engloben dins de les entitats tutores de la pesca i podran disposar d'un tram de riu per desenvolupar-hi la seva activitat. Igualment disposaran de descomptes en l'obtenció dels permisos de pesca i formaran part del Consell Assessor i dels consorcis territorials de pesca.
- Les entitats conservacionistes també disposaran d'un reconeixement com a entitats tutores dels rius, formant part del Consell Assessor de la Pesca Continental i dels consorcis territorials de pesca.
- La Llei també esmenta l'activitat turística i, és que en molts municipis d'alta muntanya, aquesta activitat suposa uns ingressos indispensables per al manteniment d'aquestes poblacions. A més, aquest sector també figurarà en els òrgans de participació i assessorament exposats anteriorment.
- Atesa la seva presència històrica a les nostres aigües i com a demanda del col·lectiu de pescadors de ciprínids, la carpa i el carpí seran considerades espècies pescables, tot i ser en els seus orígens espècies introduïdes.
- Quant al certificat d'aptitud o a l'examen del pescador, s'ha cregut oportú eliminar-lo, considerant que dificultava l'obtenció de la llicència de pesca als estrangers i, per tant, dificultava el turisme de cap de setmana que es practica a Catalunya per part de pescadors francesos i alemanys principalment.
- També es mantenen les delimitacions de les aigües i els noms dels trams de pesca per facilitar la comprensió als pescadors. D'aquesta manera, se seguiran tenint els anomenats refugis de pesca, les zones lliures de pesca sense mort i zones de pesca controlada. Alhora, no s'imposen percentatges d'ocupació d'aquests trams, sinó que es deixa a voluntat dels organismes pertinents la delimitació i longituds de les masses d'aigua. Però cal destacar que se suprimeixen les zones lliures de pesca amb captura amb la intenció de fomentar la pesca sense mort a les nostres aigües, tal com marquen els principis d'aquesta Llei.
- Com a demanda social amb més consens i menys discrepàncies, s'ha incorporat un article referent al control d'espècies exòtiques i al control d'espècies piscívores (que s'alimenten de peixos) com ara el corb marí.
