L'any 2008, Barcelona va haver de demanar aigua subministrada per vaixells cisterna per pal·liar els efectes de la sequera. El 2003, una onada de calor es va cobrar la vida de 14.800 persones a França, 18.000 a Itàlia, i en total al voltant de 52.000 vides a tot Europa. El 2002, les fotos de Dresde i altres ciutats alemanyes sota l'aigua van posar de manifest els efectes de les inundacions extremes al llarg del riu Elba.
Amb un clima canviant, la previsió és que fenòmens extrems com aquests es produeixin amb major freqüència. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), seran necessàries dues línies d'acció per mantenir els impactes del canvi climàtic dins de límits manejables. En primer lloc, grans retallades en les emissions de gasos amb efecte hivernacle, de manera que es pugui estabilitzar l'augment de la temperatura per sota de 2 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials. Per sobre d'aquest llindar, existeix el risc que l'impacte sigui summament difícil de gestionar. Tanmateix, fins i tot si s'aconsegueix aquest objectiu, encara hi haurà impactes residuals al llarg d'aquest segle. La segona línia d'actuació, per tant, implica la posada en marxa de mesures d'adaptació al canvi climàtic.
Les ciutats tenen un important paper en ambdues àrees. Algunes ja estan fent importants esforços per reduir les seves emissions, millorar la seva eficiència energètica i accelerar l'ús d'energies renovables. Tot i així, l'Agència Europea lamenta que s'estiguin veient menys progressos en l'adaptació al canvi climàtic.
L'impacte en les ciutats
Amb la seva alta densitat de població i estructura física, les ciutats són molt vulnerables als impactes del canvi climàtic. Les amenaces varien a Europa: un gran nombre de ciutats costaneres s'enfronten a un greu risc d'inundacions a conseqüència de l'augment del nivell del mar, previst en 18-59 centímetres per a l'any 2100. Per al sud d'Europa, en canvi, les prediccions parlen en canvi de sequeres i onades de calor.
Però el problema a les ciutats va més enllà de la seva ubicació sobre el mapa. Les seves característiques físiques i el disseny d'una ciutat també poden agreujar o atenuar els impactes: pensem, per exemple, en l'efecte d'"illa de calor" urbà.
Per tant, si no es prenen mesures ara, algunes ciutats patiran considerablement, tant en termes de població com de medi, amb importants implicacions econòmiques, adverteix la AEMA. Per tant, invertir ara en mitigació i adaptació contribuirà a evitar més despeses en el futur. Algunes ciutats ja han vist en l'adaptació al canvi climàtic una oportunitat per a crear un futur millor. De fet, una millor planificació urbana pot millorar la qualitat de vida dels ciutadans i crear noves oportunitats d'ocupació mitjançant la millora del mercat de les noves tecnologies i potenciant el desenvolupament de l'arquitectura verda.
Com es poden adaptar les ciutats?
Per fer front a les condicions climàtiques del futur, les ciutats hauran de trobar solucions innovadores. La qüestió clau és com reduiran els riscos per la salut i garantiran les infraestructures necessàries per al subministrament d'energia, el transport, l'electricitat i la calefacció, els residus i la gestió de l'aigua.
Evidentment, l'enginyeria serà només una part de la solució. L'adaptació també demana un replantejament fonamental del disseny urbà i la seva gestió, que s'haurà d'integrar en totes les polítiques, inclòs l'ús del sòl, l'habitatge, la gestió de l'aigua, el transport, l'energia, l'equitat social i la salut.
En aquest sentit, diverses solucions estan ja a l'abast de la mà:
-Planificació de nous nuclis urbans fora de les zones costaneres, i si això no fos possible, utilitzant dissenys d'adaptació com ara les cases flotants.
-Ús de sistemes de refrigeració passiva o altament eficients i ventilació en els espais públics i edificis.
-Gestió integral de l'aigua per mantenir el seu ús dins de límits sostenibles.
-Ambientalització de les ciutats, amb parcs, parets i sostres verds, dissenyats per oferir refrigeració i ventilació natural, així com un millor aprofitament de l'aigua de pluja.
Aquestes iniciatives a nivell local hauran d'estar però estretament vinculades a l'adopció de mesures en els àmbits regional, nacional i europeu. Així, per exemple, aquelles ciutats vulnerables a la sequera o pluges excessives hauran de cooperar amb les regions circumdants per augmentar la capacitat d'emmagatzematge d'aigua en previsió de futurs episodis de sequera.
Intercanvi de coneixements i bones pràctiques
Però com ja s'ha dit, molt poques ciutats han començat a desenvolupar estratègies d'adaptació al canvi climàtic, i si ho han fet ha estat en projectes a petita escala. En aquest punt, la AEMA destaca els plans de Londres i Copenhaguen.
A la ciutat britànica, l'Estratègia d'Adaptació al Canvi Climàtic passa per exemple per augmentar el nombre d'espais verds per mantenir fresca la ciutat a l'estiu, promoure l'estalvi en el consum d'aigua i augmentar la conscienciació ciutadana sobre aquesta qüestió. Copenhaguen, per la seva banda, aposta fermament per la creació de parcs de butxaca, és a dir, petits espais verds que ajudin a refrescar la ciutat en els dies calorosos i absorbir la pluja en els dies plujosos.
Tanmateix, la AEMA assenyala que no totes les ciutats disposaran dels coneixements i recursos necessaris per adaptar-se al canvi climàtic. Per aquest motiu, la Unió Europea ja està treballant en una eina de gestió de coneixements en línia per compartir i administrar informació sobre els efectes del canvi climàtic, la vulnerabilitat i les millors pràctiques d'adaptació (un primer pas ha estat el Llibre Blanc sobre l'adaptació al canvi climàtic editat per la Comissió Europea).
Precisament, el juny de 2009 els municipis i regions europees van llançar un clar missatge a Copenhaguen: el món local vol jugar el seu paper en l'aplicació d'estratègies nacionals sobre el clima i els plans d'adaptació, i van reclamar poder tenir accés als fons que acordi Nacions Unides en la propera conferència de desembre a Copenhaguen, on es decidirà el futur protocol de Kyoto.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Teulada verda | 25.51 KB |
