Científics de l'ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB han investigat els nivells d'estronci i cesi radioactiu a la costa del Japó fins al setembre de 2013. Els resultats mostren nivells de radioactivitat en aigua de mar d'entre 10 i 100 vegades més grans que els registrats abans de l'accident.
Els nivells més alts, localitzats sobretot a prop de la central nuclear, suggereixen la fuita contínua d'aigua contaminada amb estronci i isòtops de cesi a l'Oceà Pacífic.
Avui, 11 de març fa 5 anys des de l'accident nuclear a Fukushima (Japó). La central nuclear de Fukushima Dai-ichi (NPP), greument danyada pel terratrèmol 'Tohoku' i diversos tsunamis, va abocar compostos radioactius en quantitats sense precedents a l'atmosfera i a l'oceà Pacífic. Des de llavors, la companyia que gestiona la central nuclear (Tòquio Electric Power Company, TEPCO) i les autoritats japoneses centren els seus esforços en controlar el flux d'aigua que entra i surt de la central, i en emmagatzemar les aigües altament radioactives, utilitzades com a refrigerant en els reactors danyats (prop de 300 m3 al dia), per sotmetre'ls a un procés de descontaminació parcial.
Un nou estudi, publicat recentment a la revista Environmental Science and Technology, uilitza dades de concentracions de 90Sr i 134,137Cs a la costa del Japó des de l'accident fins al setembre de 2013 i ofereix una perspectiva global incloent dades publicades fins al juny de 2015. L'estudi continua el treball iniciat després de l'accident de 2011 per alguns dels coautors. Aquests i altres investigadors de Bèlgica i del Japó col·laboren en l'actualitat en el projecte europeu FRAME liderat pel Dr. Pere Masqué amb l'objectiu d'estudiar l'impacte de les fuites recents de la central nuclear de Fukushima en el medi marí. FRAME és part del projecte europeu COMET.
Dades tècniques:
L'aigua de mar recol·lectada entre la superfície i 500 m de profunditat en l'àrea compresa entre 1 i 110 km des de la central contenia concentracions màximes de 9, 124 i 54 Bq · m-3 de 90Sr, 137Cs i 134Cs, respectivament. Les concentracions més altes estaven situades a menys de 6 km des de la central i eren aproximadament 9, 100 i 50 vegades més grans que els valors previs a l'accident. Anteriorment, la font principal d'aquests radionúclids eren els assajos amb bombes nuclears perpetrats en els anys 50 i 60. Les mostres presentaven 134Cs (no detectable abans de l'accident) i una relació característica entre el 90Sr i el 137Cs, suggerint la fuita de 90Sr a raó de 2,3-8,5 GBq d-1 (giga-Becquerel per dia) des de la central nuclear a l'Oceà Pacífic al setembre de 2013. L'esmentada fuita superaria entre 100 i 1000 vegades la quantitat de 90Sr aportada pels rius. Existeix a més el perill associat als tancs d'emmagatzematge, els quals han patit diverses fuites d'aigua contaminada en el passat. Els resultats concorden amb les dades aportades per TEPCO que mostren nivells de 90Sr i 137Cs de fins a 10 i 1000 Bq · m-3 prop dels canals de descàrrega fins i tot al juny de 2015 (últimes dades inclosos en l'estudi). Els resultats d'aquest estudi indiquen la necessitat de realitzar un control continu dels nivells radioactius a l'Oceà Pacífic.
Fotografia: Imatge de satellite de la central nuclear de Fukushima Dai-Ichi al juny de 2015. Els reactors danyats i, els tancs d'emmagatzematge d'aigua contaminada i les plantes de descontaminació es troben en els requadres vermell i groc, respectivament. La imatge de satellite i la reconstrucció 3D han estat preses de GoogleTM Earth.
Article de referència:
Reassessment of 90Sr, 137Cs, and 134Cs in the Coast off Japan Derived from the Fukushima Dai-ichi Nuclear Accident. Environ. Castrillejo et al., Sci. Technol., 2016, 50 (1), pp 173-180 DOI: 10.1021 / acs.est.5b03903
http://pubs.acs.org/doi/abs/10.1021/acs.est.5b03903
