Font: Departament de Territori i Sostenibilitat
06/09/2019 - 12:58
El corriol camanegre és una au amenaçada a Europa a causa de la degradació de platges i llacunes litorals, la població empordanesa arriba enguany a les 78 parelles, xifra que demostra que s’ha anat recuperant gràcies a les mesures de protecció dels hàbitats on cria.
El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un ocell que s’alimenta de petits invertebrats que troba principalment al trencant de les onades i a les vores de llacunes. Fa el niu a terra, en una petita cavitat dissimulada on acostuma a pondre tres ous. A Catalunya ha desaparegut de molts punts de la costa i en la majoria de localitats on encara en queden ha patit reduccions molt importants. Actualment, al litoral de la Costa Brava, només trobem poblacions reproductores de corriol camanegre a les platges del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i el Baix Ter. Aquest 2019 el cens de nidificants pel conjunt dels dos parcs s’ha elevat fins a les 78 parelles, en base al recompte de femelles que es realitza anualment. El nucli més important el trobem als Aiguamolls de l’Empordà, amb 62 parelles, mentre que al Baix Ter s’han localitzat 16 parelles. A començaments dels 2000 la població empordanesa hauria estat en el seu mínim, amb unes 20-30 parelles als Aiguamolls i 2-3 al Baix Ter.
En els darrers anys s’han dedicat esforços considerables per millorar l’hàbitat i les condicions de nidificació del corriol a les platges i llacunes litorals dels dos parcs naturals. Entre les mesures que s’han dut a terme hi ha: la restricció de la neteja mecànica de les platges; la senyalització i abalisament dels sectors principals de nidificació, per evitar el trepig dels nius i facilitar la recuperació dunar; i la regulació de les activitats no compatibles a les zones més crítiques. El corriol també s’ha vist beneficiat per projectes de restauració d’hàbitats com són: el projecte “Life Pletera” i el “Projecte de recuperació i protecció dels sistemes dunars de l’Empordà” aquest darrer, implementat des de TES també amb la finalitat de lluitar contra els efectes del canvi climàtic sobre el litoral.
No menys important ha estat la tasca de sensibilització duta a terme des dels parcs naturals per donar a conèixer aquesta espècie i la importància de respectar les mesures preses per a la seva conservació.
Consolidar la tendència positiva del corriol camanegre a l’Empordà requereix continuar dedicant esforços per recuperar aquells sectors on encara no hi cria, a més de donar a conèixer als usuaris què poden fer per compatibilitzar la conservació del corriol amb l’ús responsable de les platges. Aconseguir tenir una població saludable de corriol pot ser clau per facilitar la recuperació d’altres poblacions properes on encara es troba en regressió.
El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
El corriol camanegre és un ocell del grup dels limícoles que s’alimenta de petits invertebrats que troba principalment al trencant de les onades i a les vores de llacunes. Fa el niu al terra, en una petita cavitat dissimulada on acostuma a pondre tres ous.
Té una àmplia distribució a Europa, Àsia i al nord d’Àfrica. Les poblacions de més al nord són migradores mentre que les del sud, com les de la conca Mediterrània, són principalment sedentàries o parcialment migradores.
A la majoria de països Europeus té una tendència negativa. A Catalunya ha desaparegut de molts punts de la costa i en la majoria de localitats on encara en queden ha patit reduccions molt importants. Actualment el gruix de la població catalana la trobem al Delta de l’Ebre. La població empordanesa és la segona més important de Catalunya. Al Delta del Llobregat encara s’hi manté una petita població i hi ha alguns petits nuclis dispersos, entre el Garraf i el Delta de l’Ebre, on unes poques parelles encara continuen criant de manera regular.
La causa principal de la seva disminució la trobem en la pèrdua d’hàbitat potencial degut a la urbanització d’amplis sectors del litoral. En els sectors que han mantingut un hàbitat mínimament apte s’ha vist afectat de manera molt negativa per la neteja mecànica de les platges, pel trepig accidental de nius per passejants o banyistes i per la depredació de polls i ous per part de gossos i gats.
Categories:
