El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

L’augment del consum de recursos i emissions contaminants com a conseqüència del creixement econòmic no és compatible amb la conservació de la biodiversitat. Malgrat tot, la majoria de polítiques internacionals de biodiversitat i sostenibilitat advoca pel creixement econòmic. Aquestes són les principals conclusions de l’estudi ‘Biodiversity policy beyond economic growth’, publicat aquesta setmana a la revista científica Conservation Letters. Aquesta contradicció s’ha posat de manifest després d’una revisió de treballs científics i polítiques internacionals sobre el tema. L’article científic està dirigit per Iago Otero –investigador del Centre interdisciplinaire de recherche sur la montagne, de la Universitat de Lausana, Suïssa– i ha comptat amb la intervenció de 22 professionals d’uns 30 centres de recerca de 12 països, especialitzats en ecologia de la conservació i en economia ecològica. Entre d’altres, han col·laborat en el projecte Katharine N. Farrell, de la Universidad del Rosario (Colòmbia), Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, Giorgos Kallis de l’ICTA-UAB i Beatriz Rodríguez-Labajos, investigadora de l’ICTA-UAB i de la Universitat de Califòrnia Berkeley.

El document recomana que l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes) –l’IPCC de la biodiversitat– incorpori als seus informes un escenari que vagi més enllà del creixement econòmic, com a part de la seva tasca actual de projecció de futur de la biodiversitat. Fins ara, els escenaris de canvis de la biodiversitat consideren que l’economia ha de créixer i busquen opcions de polítiques per minimitzar la pèrdua de biodiversitat que no comprometin el creixement econòmic. En canvi, l’article recomana partir primer d’objectius de conservació i benestar social i, a continuació, estudiar quines trajectòries econòmiques podrien complir-los. “Això pot significar taxes positives o negatives de creixement del Producte Interior Brut” afirma Iago Otero, líder de l’estudi, que afegeix que cada vegada més veus a l’IPBES demanen “substituir aquest indicador econòmic per nous paradigmes de benestar”.

Prenent com a exemple els últims 170 anys als Estats Units, l’equip d’investigació es pregunta pel sentit de continuar amb un creixement econòmic clarament associat a una pèrdua de biodiversitat però la contribució a el progrés social es va estancar a la fi de 1970.

Alternatives per conservar la biodiversitat

L’article apunta 7 propostes alternatives per garantir la prosperitat més enllà del creixement i aturar la pèrdua de biodiversitat. Es concreten en accions tant nacionals com internacionals, per part de comunitats diverses, ONG, els investigadors i les empreses i són les següents:

 1. Limitar la comercialització de recursos a abast internacional.

Tots els productes contenen una certa quantitat de recursos i ús de terres necessaris per a la seva producció. El treball proposa establir límits absoluts a aquesta quantitat en els productes comercialitzats i assignar-los per països. S’argumenta que un menor comerç internacional redueix l’extracció de recursos i l’expansió d’espècies invasores.

2. Restringir l’activitat de les indústries extractives en àrees d’elevada biodiversitat.

Instaurar limitacions clares i eliminar els subsidis a les indústries extractives insostenibles contribueix a frenar la pèrdua i fragmentació d’hàbitats. Així mateix, es proposa decretar moratòries d’extracció en regions altament sensibles.

3. Disminuir l’expansió de les grans infraestructures.

Re-examinar amb detall la necessitat de noves grans infraestructures (aeroports, preses, autopistes) i el seu impacte en ecosistemes i comunitats humanes sensibles. A més, protegir les zones que encara estan lliures de carreteres, per aturar la ràpida pèrdua de la seva biodiversitat i les seves cultures en perill.

4. Reduir i repartir el treball.

Promoure legislació que redueixi la setmana laboral i donar suport a les empreses que apliquen plans de repartiment de l’ocupació pot reduir la pressió ambiental i els impactes sobre la biodiversitat.

5. Fomentar el desenvolupament agro ecològic i la sobirania alimentària.

Afavorir el suport governamental als sistemes agrícoles sostenibles i als aliments locals i ecològics, mitjançant reglaments i subsidis i ajustant els sistemes fiscals en conseqüència. Amb això es busca escurçar les cadenes de producció sota criteris de biodiversitat i sostenibilitat, reduir la pressió de la producció agrícola i ramadera i impulsar la diversitat dins de les espècies, entre espècies i de paisatges.

6. Prioritzar una planificació urbana compacta i l’ús compartit de l’habitatge.

Promoure l’ús eficient de sòl mitjançant solucions integrades d’habitatge col·lectiu, el control dels lloguers i la limitació de terra disponible per a urbanització i expansió periurbana. Reduir la pressió de la urbanització sobre els sòls agrícoles periurbans.

7. Informar sobre l’impacte de la producció sobre la diversitat biològica.

Gravar els anuncis de productes que suposin una sobreexplotació de les espècies i els sòls. Augmentar la consciència sobre els efectes dels productes en la diversitat biològica gràcies a un millor etiquetatge i campanyes d’informació. Fomentar programes d’educació de consum responsable.

Més enllà del PIB, el benestar

Els autors de la investigació advoquen per un ús d’indicadors econòmics, socials, biofísics i de benestar per avaluar els resultats de les mesures proposades. Argumenten que, davant el temor que objectius ambiciosos de conservació de la biodiversitat tinguin un impacte negatiu en el PIB, cal recordar que aquest no és un indicador de benestar social. Com a alternativa, proposen l’Indicador de Progrés Genuí, les tendències del qual reflecteixen millor l’evolució del benestar social. En definitiva, l’estudi pretén contribuir a superar la dependència del creixement econòmic dels països i a proposar canvis en les prioritats polítiques nacionals i internacionals cap a un major esforç per la conservació de la biodiversitat i el benestar humà.