Un estudi sobre la gavineta de tres dits (/Rissa tridactyla/) a l'Àrtic revela per primer cop els moviments migratoris d'aquesta espècie i analitza la seva capacitat de resposta als canvis ambientals. La gavineta de tres dits és una de les espècies marines més emblemàtiques de les latituds àrtiques i tot apunta que l'augment de les temperatures al pol nord durant les properes dècades tindrà un greu impacte sobre les poblacions d'aquesta au. Per entendre les respostes de la vida a l'Àrtic enfront d'aquests canvis, un equip internacional liderat per Thierry Boulinier (Centre d'Ecologia Funcional i Evolutiva, CNRS, França), en què participa el professor de la Universitat de Barcelona (UB) Jacob González-Solís del Departament de Biologia Animal i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha instal·lat diversos instruments de seguiment del moviment en gavinetes de diverses poblacions del nord de Noruega.
El projecte està finançat per l'Institut Polar Francès (IPEV), l'Institut Noruec per a la Recerca de la Natura (NINA) i el Ministeri de Ciència i Innovació espanyol. En la recerca, l'expert Víctor García, del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, ha participat en tasques de col·locació d'emissors via satèl·lit per al seguiment de les aus.
La gavineta de tres dits, que pot hivernar a les costes cantàbriques i atlàntiques de la península Ibèrica, era considerada fins ara una espècie dispersora. Per primer cop, la col·locació de geolocalitzadors i emissors via satèl·lit en aquests ocells ha revelat que les aus presenten múltiples estratègies migratòries i que, a més, el gel afecta els seus desplaçaments. Segons els resultats, un cop finalitzada la cria, totes les gavinetes es van desplaçar a l'arxipèlag àrtic de les Svalbard i a l'est del mar de Bering per mudar les plomes i recuperar-se de l'esforç reproductor. Al cap de dos mesos, les aus van invertir només nou dies per desplaçar-se al mar de Labrador, a l'oest de Groenlàndia. La meitat de les gavines van passar tot l'hivern en aquesta àrea però l'altra meitat es va desplaçar fins al nord-est atlàntic, incloent-hi la costa ibèrica, fins que al febrer van dirigir-se de nou a les colònies de cria.
Amb les dades contrastades dels instruments de seguiment i de la distribució del gel àrtic per telemetria per satèl·lit, els experts van arribar a la conclusió que les aus fugien de les zones amb gel. «Les gavinetes de tres dits es concentren a les àrees sense gel», explica González-Solís. «Si considerem que la quantitat de gel a l'Àrtic disminuirà dràsticament en les properes dècades, molt probablement assistirem a un desplaçament de les àrees d'hivernada de la gavineta cap al nord».
Els emissors per satèl·lit també ofereixen informació clau sobre els moviments dels individus entre subpoblacions. «Els primers resultats mostren que, després d'un intent reproductor fallit, les gavinetes prospecten colònies de cria situades a desenes de quilòmetres, buscant unes condicions de cria millors», explica Boulinier. Aquests moviments prospectius indiquen que els animals poden respondre als canvis ambientals més ràpidament del que es pensava.
Els emissors via satèl·lit també assenyalen la posició d'àrees d'especial interès per a la conservació, on les gavinetes es concentren en grans quantitats per recuperar-se de l'esforç reproductor. Enguany, el projecte s'ha ampliat amb la instal·lació d'instruments en diverses colònies de cria, com ara a l'arxipèlag de les Svalbard. En pocs anys, s'espera poder registrar els primers canvis en la migració, la distribució i la dinàmica poblacional de les gavinetes en resposta a l'escalfament global del planeta.
Més informació:
González-Solís, J.; Smyrli, M.; Militão, T.; Gremillet, D.; Tveraa, T.; Phillips, R. A.; Boulinier, T. «Combining stable isotope analyses and geolocation to reveal kittiwake migration»./Marine Ecology Progress Series/, 2011, doi: 10.3354/meps09233/. (http://www.int-res.com/prepress/m09233.html)/
