En la primera edició, l'any 2009, a Catalunya es van desenvolupar 169 accions. L'any passat ja van arribar a 266 i va créixer notablement la repercusió als mitjans de comunicació, i s'espera que enguany continuï augmentant el nombre i la varietat d'activitats.
Els encarregats de portar-les a terme, sota la coordinació de l'Agència de Residus de Catalunya, són entitats educatives, associacions, l'administració pública i empreses privades, que podran apuntar-se a la iniciativa a partir de l'1 de setembre. Les activitats han de ser gratuïtes, sense ànim de lucre i, en el cas de les empreses, no es poden centrar en la promoció d'un producte. Les millors activitats, a més, poden optar al premi europeu de prevenció de residus, que en les dues edicions ja celebrades han tingut ja tres guanyadors de Catalunya.
Dia sense paper
Aquest any, a més i com a novetat, dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus se celebrarà el dia sense paper. La idea és que empreses, escoles o oficines de l'administració quantifiquin el paper que consumeixen, reflexionin sobre l'ús que en fan i trobin estratègies per reduir la quantitat. I per a això es planteja passar un dia sencer, el que triïn d'aquella setmana, sense paper. A les empreses, amb accions com apagada d'impressores i fotocopiadores, la comunicació només digital i aprofitant per recollir propostes de reducció. A les escoles, amb accions més visuals, com fer una pila de tot el paper que s'hagués usat aquell dia, i comptant amb la implicació de les famílies.
Les entitats que s'hi vulguin sumar també podran fer la inscripció a partir de l'1 de setembre a la web de l'Agència de Residus.
Exemples guanyadors
Durant l'acte de presentació d'aquesta 3a Setmana es van exposar també les accions catalanes premiades en edicions anteriors.
Per una banda, Marta Anglada, de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic, va explicar l'experiència realitzada a l'escola de comerç ESCI-UPF. Van realitzar un seminari de reflexió, amb alumnes i professors, per plantejar com podrien reduir la generació de residus en els diferents esdeveniments que s'hi organitzen: reunions, conferències, ponències, màsters... Això va continuar amb un estudi més a fons i l'edició d'una guia de recomanacions per fer esdeveniments amb menys residus, tot tenint en compte des del càtering als fulletons informatius.
En l'àmbit de les associacions, Montserrat Romo va explicar el cas de l'Associació Andròmines, que dóna feina a persones excloses del mercat del treball i afavoreix la recuperació de residus, com ara la roba dels contenidors Roba Amiga. L'activitat que van desenvolupar a les seves botigues de segona mà, consistia en fer mesurar als compradors el pes de les peces que s'enduien, de manera que es feia evident la quantitat de residus que evitaven generar tot allargant la vida d'aquells productes. En una setmana van pesar una tona de residus tèxtils a Catalunya.
Des de l'administració pública, Ana Romero de l'Àrea Metropolitana de Barcelona va compartir l'activitat de fer un tast d'aigües, en la qual es donen a provar quatre aigües diferents, dues de l'aixeta i dues d'embotellades, per mirar de sensibilitzar sobre la qualitat i el preu del que bevem.
Per últim, Eduard Mas del grup Codorniu va exposar l'acció amb què van guanyar l'any passat el premi d'empresa. Codorniu ja havia llençat al mercat una nova ampolla de cava més lleugera, després de gairebé 4 anys d'investigació per aconseguir un vidre més fi que aguantés bé la pressió del cava. S'ha passat d'una ampolla de 900 grams a una de 800, però l'aspecte exterior és exactament igual. I així ho van mostrar en una exposició explicativa al centre de visitants del seu celler, on convidaven la gent a trobar quina era la diferent per emfatitzar que no cal renunciar a res per aconseguir productes més sostenibles.
