Font: Xarxa de Parcs Naturals
El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest 19 d'octubre el decret de creació del Parc Natural de la Serra de Collserola i les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc. Amb aquesta declaració de parc natural, el Govern vol preservar els valors naturals de la serra de Collserola, evitar que la pressió urbanística -tres milions de persones viuen al voltant- malmeti l'entorn i fer compatibles les activitats econòmiques i socials que s'hi desenvolupen.
La declaració de parc natural també implica la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola, impulsat durant 23 anys per l'Administració Local -Diputació de Barcelona i Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. A banda dels recursos econòmics, aquesta incorporació reforça la gestió del parc atès que la Generalitat té competències no només sobre la gestió d'espais naturals i d'hàbitats protegits situats a Catalunya sinó també en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
Així doncs, la declaració suposa reforçar l'objectiu de conservació enfront la protecció merament urbanística. Tanmateix, no suposa que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la Serra de Collserola, com és el cas del Pla General Metropolità. També millora la protecció penal davant de conductes il·lícites, d'infraccions administratives, la declaració d'utilitat pública i drets d'adquisició preferent de tots els terrenys afectats a efectes d'expropiació, no només de les obres i actuacions previstes i la possibilitat que l'òrgan de gestió del parc natural emeti informe preceptiu previ a l'atorgament d'autoritzacions necessàries per a l'execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions naturals, a l'interior o a l'exterior de l'espai protegit i que poden afectar-lo.
Un camí llarg fins a parc natural
El Parc de Collserola ha recorregut un llarg camí abans d'obtenir l'estatus de parc natural. Fins ara, la màxima figura de protecció del parc era el Pla especial d'ordenació i protecció del Medi natural del parc de Collserola (PEPCo). És un instrument de protecció d'arrel urbanística que regula els usos que es poden dur a terme al parc segons el valor paisatgístic i natural de la zona en que es realitzin i que té com a principal objectiu fer compatibles el lleure amb la protecció i conservació del medi natural. Aquest pla està gestionat pel Consorci del Parc de Collserola i dóna forma al Parc amb una extensió de 8.460 hectàrees, de les quals 7.516 són forestals.
També a partir de 1992 bona part del Parc de Collserola es va incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) que té per efecte que als espais delimitats pel pla s'apliqui d'una manera preventiva el règim del sòl no urbanitzable fixat per la legislació urbanística.
El 2006, la serra de Collserola va passar a formar part de la Xarxa Natura 2000, en concret a la dins de la tipologia dels espais de muntanya litoral i per acabar, el Pla territorial metropolità de Barcelona (2010) atorga a la Serra de Collserola la categoria de protecció especial pel seu interès natural i agrari dins del sistema d'espais oberts de l'àmbit metropolità. En total se sumaven dues figures de protecció per protegir al màxim els valors naturals del Parc, quan es van iniciar els treballs previs a la declaració de parc natural el 2002 amb l'Estudi de mesures addicionals de protecció de la serra de Collserola a instància del Parlament de Catalunya.
Per últim el 16 de març de 2009 la signatura del conveni de col·laboració entre el departament de Medi Ambient i Habitatge i el Consorci del Parc de Collserola formalitzava la voluntat de la Generalitat d'incorporar-se al Consorci com a membre consorciat, a la vegada que s'impulsava la declaració de la Serra de Collserola com a Parc Natural.
