El guanyador del premi Medi Ambient de l’IEC demana una cort internacional contra el canvi climàtic

El professor Jeroen van den Bergh, guanyador del Premi Medi Ambient de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és un iconoclasta de l'economia que rebutja un creixement del PIB a qualsevol preu, i que advoca per crear una cort internacional, a manera de la Haia, contra el canvi climàtic. Van den Bergh (Ossendrecht, Holanda, 1965), investigador ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, es mostra escèptic, gairebé cínic, sobre les iniciatives voluntàries per lluitar contra l'escalfament, i defensa un organisme que reguli empreses, consumidors i aquells productors que utilitzen l'energia de forma ineficaç.

"Sé que és complicat arribar a un acord d'aquest tipus entre els països, però no veig cap substitut possible", explica en una entrevista a Efe, on dubta a més de la utilitat de les subvencions a les energies renovables com a via per al seu desenvolupament, si aquestes no van acompanyades d'un control més rigorós de les emissions. Per a aquest expert, del qual el jurat dels premis de l'IEC destaca la seva contribució en l'àmbit de l'economia ambiental i els recursos naturals, la crisi no és un aliat, com alguns apunten, en la lluita contra el canvi climàtic: es generarà menys CO₂, per la menor activitat industrial, però també s'invertirà menys en renovables. "Que el CO₂ baixi un 2 o 3% no és suficient, necessitem un canvi més fort. A Espanya les emissions han baixat més per la caiguda del sector de la construcció, però el sistema no és tan simple, hi ha molts factors indirectes i a llarg termini no sabem quines seran les conseqüències de la crisi", raona.

Doctor en ciències econòmiques per la Universitat Lliure d'Amsterdam, centre del qual també és professor, rebutja l'obsessió dels estats per millorar el seu PIB, un indicador, segons el seu parer, sobrevalorat, i que a més té efectes psicològics negatius quan s'alenteix: genera pessimisme i fa caure més l'activitat. "Els governs han de preocupar-se menys pel PIB i més per l'ocupació, per distribuir la feina entre gent jove que no ha pogut entrar al mercat laboral o en persones de 50 anys que n'han estat expulsades, unes tragèdies quotidianes que tindran efecte a llarg termini en l'àmbit personal", diu Bergh, que veu possible un creixement pausat però amb una taxa laboral més extensa.

L'oportunisme de la política
Autor d'una vintena d'articles i una quinzena de llibres sobre l'anomenada economia ambiental, assegura que moltes decisions econòmiques s'adopten sense tenir en compte els seus costos socials ni ambientals, i indica que els sectors productius estan obligats a "internalitzar" els costos derivats de la seva activitat. Per a Bergh és essencial connectar les ciències que estudien la innovació tecnològica amb l'economia. En aquest sentit, remarca que sector públic i administracions han de ser més ambiciosos i apostar per aquelles tecnologies que encara que en l'actualitat no resultin atractives des del punt de vista de la rendibilitat, ho puguin ser un futur. Però no és gens optimista, perquè creu que el sistema polític és "oportunista i això és molt difícil de canviar".

No es defineix com a antinuclear, però subratlla que "no val la pena" seguir el camí d'aquesta energia perquè requereix invertir "molts diners" que podria destinar-se a la innovació en renovables. Encara que rebat la idea que l'energia nuclear sigui barata, davant la generada per altres fonts, Bergh tampoc no és partidari d'exagerar els riscos, ni traslladar a Europa el que ha passat a Fukushima, fruit de la concatenació d'un terratrèmol i un tsunami. De fet, i malgrat la repercussió de la catàstrofe japonesa, que ha reobert el front antinuclear, aquest expert insisteix que a França el president Sarkozy ja ha rebatut que això canviï l'escenari "i que la centrals franceses són molt segures".

La resistència als canvis dels lobbys dels sectors energètics més contaminants serà dura -adverteix-, ja que en un moment de crisi l'aposta per les renovables no té "lògica". Mentre que el pas històric fet de la fusta al carbó i després al petroli era pràctic en l'àmbit econòmic, l'aposta per les renovables es basa -diu- només en qüestions ambientals. "Els economistes s'han d'adonar que és un problema extremadament difícil de resoldre", argumenta.

Estudiós del funcionament d'una gran empresa com Royal/Shell, Bergh recorda que la firma holandesa que va invertir en renovables, finalment va decidir desfer-se d'aquesta àrea. "Ho va fer perquè aquest tipus de companyies no pot destinar molts diners a tecnologies que no són rendibles de forma ràpida", diu. En el fons, ressalta, encara impera l'avariciós paradigma de Milton Friedman: "the only businnes of businnes is bussines" (L'únic negoci del negoci és el negoci).