El Museu de Ciències Naturals de Granollers participa en un article sobre canvi climàtic i adaptació dels animals

Font: PuntValles.com

30/07/2019 - 12:00

L'investigador del Museu de Ciències Naturals Constantí Stefanescu participa en un estudi que avisa que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació dels animals

El Museu de Ciències Naturals de Granollers ha participat, a través de l'investigador Constantí Stefanescu, reponsable de l'Àrea de Lepidòpters (papallones) i del programa CBMS de seguiment de papallones diürnes, en un estudi d'un grup de recerca internacional sobre l'adaptació de les espècies animals al canvi climàtic. L'article s'acaba de publicar a la revista científica Nature Comunications i conclou que les espècies responen a l'escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però que aquests canvis no van prou ràpid i que no sempre són en la direcció correcta.
 
L’estudi l'ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, i es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.
 
Altres científics catalans que hi han participat, a més de Stefanescu, són Iolanda Filella, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
 
L'article constata que el canvi climàtic amenaça les espècies i que això pot repercutir en la salut dels nostres ecosistemes. És per això que és crucial veure si els animals són capaços de fer-hi front. A la natura, els canvis més evidents davant l'escalfament global  són les alteracions fenològiques o canvis en el calendari natural (moment de l’any en què hivernen, es reprodueixen o migren, per exemple). Pel que fa als canvis morfològics documentats  (mida, pes), no mostren tendències tan clares. 
 
Els investigadors s'han centrat a analitzar la resposta dels ocells perquè és el grup del qual tenen més dades ja que, de fet, els canvis en altres grups d'animals (insectes, amfibis, mamífers) són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Els científics han comprovat que en les zones temperades l’augment de les temperatures provoca un avançament dels calendaris naturals en la majoria d'espècies. Tot i que, malgrat l'escalfament, les espècies podrien viure adaptades en el seu ambient natural, aquesta adaptació es fa a un ritme que no els garanteix la supervivència.
Per arribar a aquesta conclusió, s'han comparat els canvis fenològics en diverses poblacions d'ocells: en 9 de 13 espècies estudiades, s'ha trobat que la magnitud del canvi fenològic no era suficient per evitar el risc d'extinció de la població.
 
Cal tenir en compte, a més, que les dades analitzades pertanyen a espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera o la garsa, amb una bona capacitat d’adaptació a noves condicions ambientals. Els estudiosos creuen que el pronòstic pot ser més  pessimista pel que fa a les espècies rares o amenaçades.
Els científics esperen que l'estudi estimuli la recerca sobre la capacitat d'adaptació dels animals per fer front al canvi global i contribueixi a  millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

 

Relacionats

Notícia

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat una modificació del planejament del sector afectat pel soterrament de les línies de FECSA d’Esplugues de Llobregat, a Finestrelles. En concret, es millora l’ordenació prevista per incrementar les zones verdes i crear un corredor entre el carril bici de l’avinguda Diagonal i el Parc de Collserola.

Article

Natura en joc: l’última partida és un joc virtual que convida a fer una reflexió sobre la pèrdua de biodiversitat a Catalunya i ens proposa què podem fer nosaltres per millorar la conservació de la natura. Us animem a gaudir d’aquest joc i superar els reptes que la natura ens planteja.

Notícia

El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya  (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal, i es traduirà en el desenvolupament de polítiques més efectives, una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de projectes de caire mediambiental i d’ordenació més eficients.

Butlletí