El nostre dentifrici amenaça els rius

Nombrosos productes químics s'alliberen contínuament al medi com a resultat del seu ús a la indústria, l'agricultura o les activitats domèstiques. Es considera que els contaminants anomenats emergents són possibles amenaces per als ecosistemes. Ara, l'estudi "Persistència del triclosan a través de les plantes de tractament d'aigües i els seus possibles efectes tòxics sobre els sistemes fluvials" realitzat per diversos investigadors de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) crida l'atenció sobre els perills del triclosan, un agent desinfectant que està present, en molts productes cosmètics, com ara sabons, desodorans o pastes de dents.

Aquest bactericida d'ús comú sobreviu a les a les diverses etapes de depuració en les plantes de tractament d'aigües residuals (EDAR) i per tant arriba als ecosistemes fluvials. Aquest fet, unit a l'escassetat d'aigua de les regions mediterrànies i per tant la seva baixa capacitat de dilució, incrementa el risc ambiental potencial del triclosan.

L'estudi presentat a Girona, dins la conferència SCARCE, utilitza un conjunt de canals d'experimentació per examinar els efectes a curt termini del triclosan en algues i bacteris del biofilm. Les concentracions ambientals de triclosan provoquen un augment de la mortalitat bacteriana. L'eficiència fotosintètica de les algues s'inhibeix, així com els mecanismes d'extinció no fotoquímica. La viabilitat de cèl·lules diatomees també es veu afectada amb concentracions creixents de triclosan.

Així doncs, el fet que el tricolsan sigui present en els sistemes fluvials, i la seva capacitat per sobreviure als processos de les EDARs, la toxicitat detectada en components (algues) concurrents no objectius de la comunitat del biofilm i l'augment de la toxicitat quan es barreja amb altres substàncies demostra que el triclosan pot ser tòxic per a les comunitats fluvials.

Segons Damià Barceló, director de l'ICRA i un dels investigadors de l'estudi "és simptomàtic que Suècia ja hagi prohibit l'ús del triclosan. A Espanya s'està fent un seguiment continuat del tema des de fa anys. L'any 2008, per exemple, ja es va publicar un estudi en el qual el triclosan apareixia al 50% de les mostres recollides de l' Ebre i Llobregat [veure estudi], però ara els resultats obtinguts, amb aquest últim treball, posen de relleu la necessitat d'estudis més profunds que abastin tant les exposicions individuals com les barreges amb la finalitat de detectar el risc ambiental dels contaminants emergents".

SCARCE:Un projecte d'investigació multidisciplinari sobre els efectes del canvi climàtic als rius espanyols
El principal objectiu del projecte ESCARCE és descriure i predir la rellevància dels impactes del canvi global sobre la disponibilitat de l'aigua, la seva qualitat i els serveis ecosistèmics de les conques mediterrànies de la Península Ibèrica, així com els impactes a la societat i a l'economia. Aquest projecte servirà per millorar la gestió dels rius i, per tant, hi haurà una interacció important entre la comunitat científica i la gestió de conques hidrogràfiques.

Es tracta d'una investigació sense precedents que es va iniciar el mes d'abril de 2010 en el marc del programa CONSOLIDER-INGENIO, del Ministeri de Ciència i Innovació.

El projecte dura cinc anys i fins l'actualitat ja ha recollit més de 5.000 mostres preses de les quatre conques hidrogràfiques representatives a Espanya: Llobregat, Ebre, Xúquer i Guadalquivir. S 'han analitzat 200 paràmetres de cada mostra, la qual cosa suma un total d'1.000.000 de paràmetres per arribar a unes primeres conclusions que es faran públiques a finals de 2011.