El període de vacances és el més perillós per als ecosistemes d'aigua dolça a causa de l'abandonament de mascotes

El major perill és l'abandonament de tortugues o peixos potencialment invasors
30/07/2022 - 07:49

Els ambients d'aigua dolça són crucials per a l'ésser humà per les múltiples funcions: subministrament d'aigua potable, moderació climàtica i refugi de biodiversitat, entre moltes altres. Es tracta dels ecosistemes més amenaçats del planeta, segons els darrers informes del Fons Mundial per a la Natura (WWF) i de la Generalitat de Catalunya.

Els ecosistemes d'aigua dolça són crucials: subministren aigua per al consum humà, depuren contaminants, moderen el clima, capturen carboni, mitiguen temporals i inundacions, són un refugi per a la biodiversitat, per a la pesca, entre molts altres beneficis. Tot i això, aquests ecosistemes són els més amenaçats del planeta, segons l'informe Living Planet Report 2020 del Fons Mundial per a la Natura (WWF). A nivell local, també són els hàbitats en pitjor estat, com evidencia l'informe Estat de la Natura a Catalunya, impulsat per la Generalitat.

Els hàbitats aquàtics poden ser fàcilment colonitzats i degradats per espècies invasores. "De vegades de forma ben intencionada, alliberem en rius, peixos o tortugues que tenim a casa com a mascota; també amb objectius econòmics, com en el cas de la pesca esportiva", explica Anna Gallés de la Fundació Andrena, que treballa per a recuperar espècies aquàtiques amenaçades, principalment a Catalunya, juntament amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre i les organitzacions del territori. "Si volem protegir les nostres llacunes i rius, hem d'evitar introduir-hi cap tipus d'animal o planta", afirma Gallés.

A les aigües dolces, els animals i les plantes invasores provoquen dos tipus de degradació: la degradació de la qualitat de l'aigua i l'extinció d'espècies autòctones. Els animals introduïts provoquen alteracions a la qualitat ecològica de l'aigua. Per exemple, els peixos daurats (peixos taronges de peixera), les gambúsies i els piscardos, entre d'altres, poden transformar ambients d'aigües transparents i netes, en aigües verdes i tèrboles.

Això es produeix per un procés anomenat 'cascada tròfica'; aquests peixos invasors s'alimenten del plàncton que controla les algues. Aquests peixos, a més, sovint remouen el sediment, enviant partícules i nutrients a la columna d'aigua, causant terbolesa i destruint les plantes aquàtiques oxigenants. També hi ha plantes invasores, com el jacint d'aigua, que arriben a cobrir totalment la superfície de l'aigua, provocant la mort de les plantes aquàtiques oxigenants.

A Espanya, algunes espècies invasores, com el silur i la gambúsia, són molt perjudicials per a altres peixos ibèrics greument amenaçats.

La gambúsia amenaça el samaruc, peix autòcton del litoral mediterrani

El Samaruc (València hispànica) és un peix endèmic del litoral mediterrani ibèric, classificat per la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) en perill crític d'extinció, el grau d'amenaça més gran possible. El Parc Natural del Delta de l ́Ebre i la Fundació Andrena han desenvolupat amb èxit diversos projectes per recuperar poblacions refugi de samaruc. La Fundació Andrena ha finançat la restauració de llacunes litorals, un projecte executat per l'Associació Paisatges Vius.

La gambúsia va ser introduïda al litoral ibèric, a principis del segle XX, amb l'objectiu de controlar mosquits. Aquesta espècie ha envaït tot el litoral mediterrani ibèric, i ha competit amb la biodiversitat local, i ha degradat considerablement la qualitat de l'aigua. Competeix feroçment amb el samaruc i altres peixos en perill d'extinció. Depreda els peixos juvenils, competeix per l'aliment, fa malbé l'hàbitat, i arriba a provocar la desaparició de poblacions senceres d'aquests peixos autòctons. Fundació Andrena i el Parc Natural del Delta de l'Ebre, amb el suport de l'Agència Catalana de l'Aigua, treballen per eradicar poblacions de gambúsia, per tal de recuperar el samaruc i salvar-lo de l'extinció.
 

Sobre Fundació Andrena

La Fundació Andrena va néixer el 2016 amb l'objectiu de donar suport a la restauració ecològica fonamentada en el coneixement científic, millorar el funcionament i la resiliència d'ecosistemes aquàtics degradats així com treballar amb organitzacions, científics i tècnics especialitzats en la restauració d'ecosistemes aquàtics. El nom d'Andrena fa referència a un gènere d'abelles pol·linitzadores. Simbolitza la interdependència entre tots els éssers que componen la biosfera, inclosos els éssers humans.


 

Categories: 

Relacionats

Article

L’estany de Graugés a Avià ha estat sempre una zona d’oci i d’activitats pels habitants del voltant i visitants. Durant aquest estiu, s'ha dut a terme una nova actuació de gestió per a la conservació de la fauna autòctona en aquest medi natural. 

Notícia

El passat mes d'octubre es van iniciar les actuacions de restauració i recuperació d'aquest hàbitar. L’actuació, que es preveu que finalitzi a principis de novembre, es concentra a la riba dreta del Besòs i inclou la recuperació d’un antic braç secundari, la creació d’una bassa, la generació de refugis per a fauna aquàtica i semiaquàtica, la retirada d’espècies exòtiques invasores i la plantació d’espècies de flora autòctona.

Article

La instal·lació per a la bioregeneració d'aquestes estructures que se situaran entre el dic de recer i els dics submergits del davant, permetrà augmentar la biodiversitat d'aquest àmbit del litoral barceloní.

Butlletí