"Estem davant una nova etapa, per alguns anomenada antropocè, marcada pel capitalisme i que ha imposat un model altament depredador, intensiu en el consum de recursos". Així obria Luis Jiménez, director executiu de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE), el debat sobre Canvi Global i Estratègies de Sostenibilitat celebrat durant la primera jornada de CONAMA 9, el Congrés Nacional del Medi Ambient. "El canvi global és un fenomen complex", va assegurar Jiménez, "hem de canviar el metabolisme del sistema de producció, descarbonitzar l'economia i regirla per la lògica de la sostenibilitat".
Com si d'un "New Deal verd" es tractés, va explicar el director de l'OSE, "la reactivació de l'economia no ha de portar de nou al creixement, sinó al desenvolupament". Com a exemple, Jiménez va assegurar que no s'ha d'ajudar el sector automobilístic "perquè continuïn fent cotxes poc eficients com fins ara", sinó perquè investiguin i promoguin "el canvi cap a models híbrids, elèctrics ...".
Canvi de model energètic
En aquest sentit, per Teresa Ribera, secretària d'Estat de Canvi Climàtic, "gran part del problema està basat en l'actual sistema energètic, amb gran dependència en els combustibles fòssils". Ribera va tornar a parlar de crisi econòmica i canvi de model, i va assegurar que "no cal refundar el capitalisme, sinó aprendre la lliçó i canviar de model energètic". Estalvi i eficiència són en aquest punt els pilars bàsics, va assegurar la representant del govern. Així mateix, i en congruència amb aquest discurs, Ribera va assegurar que "hem de començar a invertir en solucions estructurals, a canviar el nostre mode de transport, el nostre sistema de generació d'electricitat, etcètera".
En resposta a les contínues referències a la crisi financera i els possibles remeis que pot oferir la defensa de l'ambient, Juan López de Uralde, director executiu de Greenpeace Espanya, va assegurar que "les receptes per sortir de la crisi i fer front al canvi climàtic ja les tenim, però no hi ha voluntat política per portar a la pràctica ".
¿Regulació o voluntarietat?
Bona part del debat va estar centrat en com articular les mesures per afrontar aquest canvi global: ha de l'estat regular tot i obligar a empreses i ciutadans a través de lleis o hi ha espai per a les mesures voluntàries? Segons Valentín Alfaya, director de qualitat i medi ambient del grup Ferrovial, l'experiència fins avui demostra que els compromisos voluntaris de les empreses sempre arriben més lluny que la regulació, "sobretot si ens fixem en el sector del transport, on encara no hi ha regulació que obligui a rebaixar les emissions".
En resposta, el director de Greenpeace va defensar que "els acords voluntaris serveixen de ben poc; el que realment serveix són les regulacions dures per part dels governs". Uralde va posar com a exemple en aquest punt el cas del plom a la gasolina o els CFC, dos problemes que només van trobar solució després d'una l'acció legislativa contundent.
Des del món local, Alba Cañadas, regidora de medi ambient de l'ajuntament de Vitoria-Gasteiz, va explicar que l'administració té el deure de "marcar el camí a seguir, de dir a les empreses i ciutadans què poden i què no poden fer, per evitar que tot es descontrol altra vegada ". D'altra banda, Cañadas va assegurar que les mesures en defensa del medi ambient acaben en estalvis econòmics, de manera que al final moltes d'aquestes mesures no són més que mesures anticrisis, "sobretot en l'àmbit local, on qualsevol estalvi sí importa".
