La nova cultura de l'aigua, de la que tant es parla els darrers anys, a l'entorn del canvi climàtic i de la urgent reducció de les desigualtats socials a tot el planeta i a cada país en concret, comporta el reconeixement de l'aigua com a part indispensable de la vida i del medi ambient, com un bé públic que cal protegir i conservar.
Són veritats de pedra picada. I no pas per això les hem de deixar de recordar.
La Directiva Marc de l'Aigua obliga els estats membres de la Unió Europea a convertir la nova cultura de l'aigua en política concreta, coordinada amb la resta de polítiques sectorials, i, entre els seus Continguts, contempla la promoció de l'estalvi, la reutilització, la reducció progressiva de la contaminació i la reducció dels efectes d'inundacions i sequeres.
L'any passat el nostre país va patir de manera singular una època de gran escassetat pluviomètrica, una sequera, que s'havia estès de manera generalitzada per tot Catalunya des de l'estiu del 2006, i això ens obligà encara més a l'estalvi, d'una manera excepcional. Però d'ençà dels darrers mesos la situació ha canviat radicalment, ha plogut adequadament i, a més, el país ha aconseguit avançar en el terreny de les infrastructures necessàries, en la consciència de l'estalvi com a actitud permanent, i en la prevenció davant noves situacions de sequera.
Al nivell local, els municipis són responsables de garantir aigua de qualitat, sense riscos sanitaris, accessible a tothom i en quantitat suficient.
La gestió de l'aigua d'abastament és complexa, ja que hi intervenen diversos agents. En general, la província de Barcelona disposa d'abastaments de qualitat i de sistemes de vigilància i control que permeten que l'aigua arribi adequadament al consumidor.
En l'àmbit específic de la vigilància de la qualitat sanitària de l'aigua de consum de boca, l'aportació de la Diputació de Barcelona s'efectua a través de l'Àrea de Salut Pública i Consum. Aquesta Àrea, en conveni per quatre anys, des de 2007, amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), destinarà enguany 200.000 € al suport als municipis, primordialment als de menor capacitat econòmico-gestora.
La representativitat en el territori és molt alta: dels 184 municipis de la província possibles beneficiaris d'aquesta ajuda (els de menys de 5.000 habitants), gairebé el 60 % signaran conveni aquest any 2009 pel suport en la gestió dels riscos sanitaris associats al consum d'aigua potable.
L'activitat de l'Àrea de Salut Pública i Consum començà l'any 1997 com a programa pilot, amb 22 municipis de la província menors de 5.000 habitants dotats d'una gestió pública del servei de proveïment d'aigua de consum (subministrament d'aigua potable a la ciutadania que es gestiona des del propi municipi) . El 2007 ja se signava conveni amb 98 municipis, l'any passat en van ser 102, i aquest any arribaran a 106, i un dels objectius és continuar creixent en aquest terreny
Val remarcar també que amb l'Agència de Protecció de la Salut de Catalunya (APSCAT) i el Consell Comarcal d'Osona es va començar un treball de consens sobre les zones d'abastament i sobre contaminants químics presents en l'aigua dels municipis de la comarca. Aquest treball s'està ampliant ara a les comarques de l'Anoia, el Bages i el Berguedà i ha de continuar abastant totes les comarques del territori provincial.
En uns moments transcendents en l'estructuració definitiva dels serveis de salut pública arreu del país (la llei corresponent és a la fase final del seu periple parlamentari, i els governs territorials de salut es van desplegant ), la Diputació de Barcelona malda pel futur de les activitats de vigilància sobre les aigües de consum mitjançant la col·laboració amb les altres administracions competents en aquest àmbit.
