Els nanoplàstics alteren el microbioma intestinal i poden afectar la salut dels organismes aquàtics i la humana

Font: CREAF

12/01/2021 - 10:00
Esquema dels nanoplàstics (en verd) acumulats en embrions de peix zebra.

Esquema dels nanoplàstics (en verd) acumulats en embrions de peix zebra.

Un estudi de revisió liderat per la UAB i el CREAF conclou que els nanoplàstics canvien la composició i diversitat funcional del microbioma intestinal en vertebrats i invertebrats. Els efectes de l’exposició extensa i a llarg termini als nanoplàstics observats en models animals podrien ser aplicables als humans.  

Vivim en un món envaït pel plàstic. La seva versatilitat i estabilitat química l’han convertit en un producte molt rendible, àmpliament utilitzat en nombrosos processos de producció, però alhora també en un contaminant de controvertida legislació. En descompondre’s en diminutes nanopartícules els plàstics entren amb facilitat dins la cadena alimentària, són presents en l’aigua que bevem, en l’aire que respirem i en quasi tot allò que toquem, de manera que l’entrada de nanoplàstics en el nostre organisme pot arribar a alterar el nostre metabolisme i provocar efectes no desitjats sobre la salut.

Un estudi de revisió liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CREAF publicat a Science Bulletin constata que els nanoplàstics afecten la composició, la diversitat i la funcionalitat del microbioma intestinal, tant en organismes vertebrats com en invertebrats. Quan es modifica la composició del microbioma intestinal, en situacions d’exposició reiterada i persistent a nanoplàstics, sorgeixen alteracions en els sistemes inmunitari, endocrí i nerviós . A causa d’això, l’estudi alerta que l’estrès en el microbioma intestinal podria afectar la salut, tot i que encara no es coneixen prou els mecanismes fisiològics concrets d’aquestes alteracions en l’espècie humana.

Infografía sobre les fonts, les víes d’entrada en l’organisme i els efectes dels nanoplàstics.

Els efectes sobre la salut de l’exposició als nanoplàstics s’han avaluat tradicionalment en espècies aquàtiques de mol·luscs, crustacis i peixos. Els anàlisis in vitro recents han utilitzat cultius cel·lulars de peixos i mamífers i han permès analitzar els canvis associats a la presència de nanoplàstics en l’expressió genètica. La major part de vies neurològiques, endocrines i immunològiques d’aquests vertebrats són molt similars a les humanes, de manera que els autors alerten que alguns dels efectes observats en aquests models podrien aplicar-se també als humans. Conèixer i analitzar el procés mitjançant el qual els fragments de plàstics penetren en l’organisme i el fan malbé és fonamental, però també ho és determinar de manera precisa la quantitat i tipologies de nanoplàstics disseminats en el medi. Per això els investigadors remarquen no només la necessitat de seguir estudiant els mecanismes i efectes concrets en models cel·lulars humans, sinó també unificar les metodologies d’anàlisi per dur a terme una correcta mesura de la quantitat de nanoplàstics present en els diferents ecosistemes.

Mariana Teles, investigadora de la UAB, juntament amb d’altres investigadors com Josep Peñuelas, professor del CSIC al CREAF, comenta “l’article no pretén generar alarmisme, però sí cerca advertir que el plàstic és present en gairebé tot allò que ens envolta, no es degrada i ens exposem a ell de forma contínua. A hores d’ara, només podem especular sobre els seus efectes a llarg termini en la salut humana, però ja hi ha indicis de diversos estudis que descriuen alteracions hormonals i immunes a peixos exposats a nanoplàstics que podrien aplicar-se en humans”.

Invasiu i tòxic 

L’article presenta les principals fonts ambientals mitjançant les quals els nanoplàstics arriben a el cos humà i resumeix com són capaços de penetrar en el cos humà: ingerint-los, inhalant-los ocasionalment o, molt rarament, incorporant-los per contacte amb la pell.

Nanoplàstics (en verd) dins d’una cèl·lula de peix zebra.

Un cop ingerits, fins al 90% dels fragments de plàstic que arriben l’intestí seran excretats. No obstant això, una part es fragmentarà en nanoplàstics, capaços, per la seva petita grandària i propietats moleculars, de penetrar en les cèl·lules i causar efectes nocius. L’estudi constata que s’han descrit alteracions en l’absorció de nutrients, reaccions inflamatòries en el revestiment intestinal, canvis en la composició i funcionalitat del microbioma intestinal, i efectes sobre el metabolisme i la capacitat de produir energia del cos, i finalment, alteracions en les respostes immunitàries. En l’article s’alerta sobre la possibilitat que una exposició a nanoplàstics a llarg termini, acumulada generació rere generació, pugui donar lloc a canvis impredictibles fins al mateix genoma, com s’ha observat en alguns models animals.

Ús responsable 

L’article de revisió reconeix que s’estan provant diferents tècniques per eliminar els nanoplàsticos de l’aigua, com són la filtració, la centrifugació i floculació amb llast de les aigües residuals, o els tractaments d’aigües pluvials. Encara que els resultats són prometedors, es limiten a partícules de plàstic més grans i, per tant, a data d’avui, no hi ha una solució eficaç per eliminar els nanoplásticos de l’ambient.

“Per resoldre el problema de la contaminació plàstica, les rutines humanes han de canviar i les polítiques s’han de basar en decisions informades sobre els riscos coneguts i les alternatives disponibles. Les accions individuals com l’ús de productes més respectuosos amb el medi ambient i l’augment de les taxes de reciclatge són accions importants”, comenta Mariana Teles.

“Les autoritats poden promoure aquestes accions proambientals per mitjà d’estímuls econòmics, en forma de beneficis fiscals per a la reutilització dels plàstics com a matèria primera per a les indústries, així com en les estratègies de devolució de dipòsits dels consumidors per a envasos”, recomanen els investigadors .

Articles de referència  

Teles, M.; Balasch, J.C.; Oliveira, M.; Sardans, J.; Peñuelas, J. Insights on nanoplastics effects on human health (2020). Science Bulletin. DOI: 10.1016/j.scib.2020.08.003


 

Relacionats

Reportatge

El model alimentari actual és responsable del 21-37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Però aquest sistema dominat per les grans indústries i per un sistema alimentari globalitzat, ens genera també –i de ben segur que ens generarà- conflictes socioambientals arreu del territori. Quins son aquests focs? En aquest reportatge n’analitzem alguns.

Article

Directori de comerços, mercats, restaurants i d'altres recursos que ofereixen productes d'alimentació sostenible i la possibilitat de consum de proximitat a la ciutat de Barcelona.

Article

Nou Període és una campanya que visibilitza i denuncia les actuals problemàtiques dels productes menstruals d'un sol ús més generalitzats i promou la utilització de productes menstruals reutilitzables. La menstruació ha de ser tractada de manera natural i sense tabús. Els seu objectiu és apropar-se a una societat sense residus ni impactes al medi ambient ni a la salut de les persones.

Butlletí