Els polítics defensen més control del trànsit marítim mentre es treballa per un nou model energètic

03/05/2004 - 00:00
Aquesta és, almenys, l'aposta de la major part de partits polític catalans per evitar nous desastres ecològics. Cada dia més de 600 petroliers circulen per la Mediterrània. Una situació que ens fa fràgils davant possibles desastres ecològics. Per analitzar aquest fet i proposar solucions preventives representants de les principals forces polítiques catalanes, amb l'excepció anunciada del Partit Popular de Catalunya, es van reunir ahir dijous 4 de març. L'acte, que va tenir lloc a la seu barcelonina del Col·legi de Periodistes de Catalunya va estar convocat per Nunca Mais de Catalunya. L'objectiu era repensar més d'un any després l'enfonsament del Prestige i discutir les propostes de cada grup sobre la prevenció i reparació de les catàstrofes ambientals. El respecte a la comunitat científica; la urgència d'un canvi profund de model energètic, mesures legals de control per la seguretat marítima i l'exigència de responsabilitat il·limitada empresarial i política són algunes d'aquestes propostes. Varen intervenir en el debat Genoveva Català, membre de la direcció de ICV-EUA David Minoves, responsable de moviments socials de ERC, Jordi Martí Diputat al Congrés per CIU i Joan Oms, candidat de Els verds amb el PSC. En primer lloc els representants dels diferents grups polítics exigiren respecte a la comunitat científica i tècnica, en el sentit que aquesta tingui un paper cabdal en la prevenció i reparació de catàstrofes mediambientals. Aquest fou l'eix de la intervenció de David Minoves, què representant a ERC va proposar la creació d'un Consell Tècnic transversal i interdisciplinari format per científics, enginyers, i personal de l'administració. En la mateixa línia Genoveva Català va demanar que s'acreditin autoritats en matèria ambiental, i va recordar que l'actual govern de Catalunya està impulsant la creació de L'Institut Català de Recerca Mediambiental com un organisme independent que hauria d'esdevenir una autoritat científica i tècnica al país en matèria ambiental. A més va insistir en la necessitat de neutralitat dels dictàmens del món científic. Es evident que el capítol de canvis en la política de transport marítim va ocupar gran part de les intervencions. Respecte la seguretat marítima, tots els grups varen insistir en la necessitat d'una regulació dins del marc internacional, europeu i estatal que permeti un fort control dels vaixells i les rutes. Aquest control, segons Joan Oms, ha de significar també una major eficàcia en les inspeccions, controls en alta mar, revisions periòdiques dels vaixells per ampliar i reforçar les seves mesures de seguretat. També va exigir l'existència de ports de seguretat, els quals hauran de tenir infrastructures i mitjans adequats i preparats per actuar en cas de necessitat. En aquest sentit Jordi Martí va insistir en una major implicació de la OMI (Organització Marítima Internacional ) que si ve ha establert mesures com l'exigència de la doble caixa, i la caducitat de la vida dels vaixells, limitada a 25 anys, hauria de endurir el control. De la mateixa manera es van tractar dos temes cabdals: La responsabilitat il·limitada i la necessitat d'acabar amb les banderes de conveniència. En aquest sentit tots els grups polítics varen coincidir en reclamar un règim de responsabilitat il·limitada per a tota la cadena involucrada en el transport d'hidrocarburs, des de l'armador al propietari de la càrrega incloent asseguradores i societats de certificació. Així com la necessitat d'exigir una assegurança a cada buc. Respecte a les banderes de conveniència tots insistiren en la urgència de mesures legals que simplifiquen, i clarifiquen la propietat de vaixells i càrregues per evitar fugues de responsabilitat. El representant de CIU, Joan Martí, va introduir al debat la necessitat de treballar en protocols d'actuació que jerarquitzen la presa de decisions davant una situació catastròfica. A aquestes mesures protocol·làries s'hauria de sumar una excel·lent dotació de mitjans. A més, també va exigir la determinació de zones protegides per a àrees marítimes especialment sensibles (AMES) En aquest sentit tots els representants varen destacar la vocació de Catalunya d'assolir més competències en matèria de seguretat marítima dins del que significa el nou Estatut. Com també coincidiren en prioritzar el treball per un nou model energètic basat en criteris d'estalvi i eficiència, que acabi amb la dependència del petroli. Per això varen exigir al govern més inversió en investigació al mateix temps que denunciaren la desproporció entre les inversions que destina el govern del PP a recerca militar (31%) i la resta. En aquest sentit David Minoves va anunciar que ERC proposarà al parlament la creació de l'Institut d'Energies Renovables i va exigir al govern espanyol que tots els diners que estaven destinats a L'ITER es dediquen de forma immediata a la recerca i el desenvolupament d'energies renovables. Un altre tema fonamental en el qual aprofundiren els representants de les diverses formacions polítiques és el de responsabilitats i indemnitzacions per danys. En aquest sentit es va recordar que el naufragi del Prestige ha significat milers de quilòmetres de costa afectats, 30.000 persones en atur forçós del sector pesquer, 120.000 indirectament, més de 150.000 milions d'euros en costos de neteja, 12.459 milions en tasques de recuperació etc. Dades que evidentment no inclouen altres danys com l'impacte del desastre ecològic sobre l'oci i el turisme, la vida animal, el patrimoni natural i la salut de les persones. La representant de ICV, Genoveva Català, va demanar que aquestes pèrdues s'incorporen com a pèrdues de valors col·lectius i s'exigeixi a la petroliera que ho compensi amb el finançament d'estudis d'avaluació i posteriors programes de restauració destinats a la recuperació dels ecosistemes. També es van exigir encara avui l'assumpció de responsabilitats polítiques i la posada en marxa de veritables i efectives comissions d'investigació que clarifiquen responsabilitats. D'aquesta manera, i en plena campanya electoral el debat organitzar per Nunca Mais va evidenciar la possibilitat dels partits polítics d'arribar a sinèrgies almenys en el camp mediambiental. La causa fonamental sens dubte és l'impacte social i polític que va tenir el periple i enfonsament del buc petrolier Prestige, entre el 15 i 19 de novembre del 2002. Un dels majors desastres ecològics d'Europa de les darreres dècades que va deixar al descobert mancances no només tècniques, sinó en alguns casos democràtiques. Però al mateix temps va significar una revolució respecte a la sensibilització ciutadana mediambiental, a l'hora que ens deixava la certesa que actualment no hi ha cap nova situació tècnica o legal que eviti una situació similar. En qualsevol cas cal recordar que la dependència energètica del petroli implica que l'abocament de combustible al mar es faci de forma regular, a refineries, plataformes, neteja de vaixells, abocaments industrials, etc. i que només un 12% d'aquest vessament es produeix en accidents. Més informació: Prevenció, investigació i un enduriment de la llei, claus contra nous 'Prestige' / conferència de Michel Girin (05/02/2003). Un any del Prestige, comunicat conjunt dels ecologistes (13/11/2003). Cas 'Prestige', propostes per a un transport marítim més segur (27/02/2003).
AdjuntMida
Image icon Foto: L.H.31.67 KB

Relacionats

Butlletí