Cas 'Prestige', propostes per a un transport marítim més segur

Més d'una vintena d'experts, activistes i afectats van analitzar fa uns dies, en el marc del seminari "Els efectes de l'accident del Prestige", organitzat per la Fundació EcoMediterrània i per MED Forum, les causes de la catàstrofe del 'Prestige'. Els participants, però, van voler anar més enllà i van proposar, entre d'altres, un seguit de mesures:

Endurir les condicions de seguretat del transport marítim de mercaderies perilloses. El transport marítim ha arribat a alts nivells de degradació a causa, sobretot, dels vaixells amb banderes de conveniència. Dos exemples clars són el mateix Prestige, que portava bandera de les Bahamas, o el petroler Erika -amb bandera de Malta-, que va naufragar davant la Bretanya francesa el 1999. Els vaixells amb banderes de conveniència adopten la bandera de països amb legislacions laborals i fiscals extremadament permissives però que no tenen la capacitat per complir les normes internacionals de seguretat. Així, vaixells amb pavelló de països de la Unió Europea adopten aquestes banderes per acollir-se a millors condicions fiscals, acció que va en detriment d'un transport més segur i professional. La tripulació d'aquests vaixells sol ser poc professional, amb un nivell educatiu baix i insuficientment preparada per afrontar situacions d'alerta. És convenient, doncs, prohibir les banderes de conveniència. D'altra banda, cal millorar el manteniment dels vaixells i les inspeccions de seguretat, que no es fan de manera prou rigorosa. No limitar la responsabilitat econòmica del propietari de la càrrega. El navilier (propietari de la càrrega) ha d'assumir la responsabilitat econòmica d'indemnitzacions en cas de contaminació, de manera que es faci realitat el principi de "qui contamina paga". La quantitat d'indemnització ha de ser il·limitada o, en qualsevol cas, hauria de superar els 1.000 milions d'euros. Una quantitat d'aquestes dimensions ja és, d'entrada, un bon element dissuasiu per tal que les companyies petroleres respectin al màxim les mesures de seguretat dels vaixells. Cal doncs, suprimir la limitació de responsabilitat del navilier que existeix actualment. Establir ports de refugi per totes les costes europees. Cal determinar una sèrie de punts, incloent-hi la Mediterrània, on els vaixells puguin refugiar-se en cas d'accident i s'eviti, així, una contaminació massiva. Aquests ports han de comptar amb la garanties d'indemnització plenes pels possibles danys que puguin sofrir. Realitzar plans de contingència (prevenció), plans d'intervenció i protocols d'actuació. per a la recuperació i conservació del medi ambient a les costes europees. La societat civil, que tant bona resposta ha donat davant l'accident del 'Prestige', ha de tenir un paper fonamental en la realització d'aquests plans. La nefasta reacció de l'administració davant de l'emergència del Prestige ensenya que cal una revisió immediata dels plans d'emergència en situacions d'aquest tipus. Aplicació estricta del Dret Ambiental i revisió del Dret Marítim. El dret ambiental ha de tenir un paper protagonista en casos com el del 'Prestige'. S'ha de complir rigorosament la normativa ambiental en casos d'impactes ambientals ocasionats pel transport marítim. El dret marítim, d'altra banda, s'ha de modificar per tal que contempli a la seva normativa tots els riscos ambientals i les compensacions que siguin necessàries pels danys causats pel transport marítim. Tant l'OMI (Organització Marítima Internacional) com els convenis internacionals i la Unió Europea han de recollir a les seves normatives la possibilitat de catàstrofes ambientals.

Accidents com el del 'Prestige' són pràcticament inevitables en una societat que es regeix per un model energètic basat en el petroli. En els 40 o 50 anys que resten de vigència a aquest model ésimprescindible extremar les mesures de seguretat del transport marítim de mercaderies perilloses i començar a tendir cap a models d'energia alternatius. La vintena de representants del camp polític, social i econòmic que van participar a l'acte van estar d'acord, igualment, en què l'administració pública havia gestionat de la pitjor manera possible l'accident i la posterior crisi del 'Prestige'. Alguns representants de l'àmbit científic van criticar que el govern no només no havia tingut en compte l'opinió de la comunitat científica a l'hora d'afrontar la crisi, i fins i tot l'havia intentat desprestigiar. També es va censurar l'actitud del govern en criminalitzar les veus crítiques amb la seva gestió. Un representant de la plataforma Nunca Mais i l'alcalde de Noia, població directament afectada pel vessament del petroler, van criticar la manca d'informació per part de l'administració central i la falta de recursos a què s'han hagut d'enfrontar els municipis des de l'inici de la catàstrofe. Els convidats van coincidir en el fet que la degradació del transport marítim és una de les causes principals dels accidents que sofreixen els petrolers i que cada any provoquen l'abocament de milers de tones d'hidrocarburs al mar. Més sobre el 'Prestige'.