Entre 33 i 41 parelles nidificants és el resultat del cens de corb marí emplomallat de la Mediterrània (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) que han elaborat tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Aquesta xifra pot semblar petita, però és la més important de tota l'Europa continental occidental i només troba resultats similars a les costes de Croàcia dins la Mediterrània o a les illes Balears, que acullen la majoria de la població espanyola.
Aquest total de 33-41 nius representa un petit retrocés respecte d'anys anteriors (38-45 l'any 2009), particularment arran del temporal de mar de començaments de març de 2010 que va tenir conseqüències també en un creuer que navegava davant del cap de Begur. Aquest temporal va escombrar literalment alguns dels nius de corb marí emplomallat que eren en plena nidificació en aquelles dates, com ara els nius de la punta de la Galera (illes Medes) on després del temporal no va quedar cap rastre ni de les traces que deixen els animals a les roques.
El litoral més afectat per aquestes inclemències ha estat el menys resguardat del vent del nord: el Montgrí i tot el tram entre el cap de Begur i Blanes, particularment la zona sud. La productivitat mitjana de polls per parella també s'ha vist afectada, ja que ha variat dels 1,70 de 2009 als 1,45 de 2010.
Malgrat aquestes circumstàncies, cal subratllar que Catalunya i la Costa Brava en concret segueix assolint importància internacional per a aquesta espècie de la qual conservem la població litoral més rellevant del litoral occidental mediterrani, prova de la qualitat de la nostra costa i litoral.
El corb marí emplomallat
És una espècie d'ocell marí que nia a penya-segats costaners o illots en coves o espadats, on fa niu ja des de finals de desembre o gener fins a l'abril, moment en què surten els polls (entre 1 i 3) del niu. S'alimenta de petits peixos sense interès comercial que persegueix capbussant-se i nedant sota l'aigua, raó per la qual prefereix aigües de bona transparència i amb bon estat de conservació, com ara les riques en praderies de posidònia. De color negre lluent amb reflexos verdosos i un ull color turquesa en els adults, té el cap coronat per un plomall prominent a l'època de cria. Els joves i subadults tenen la panxa blanca, i és freqüent veure'ls, sobretot a l'estiu, aturats a roques i illots del litoral gironí.
El cens anual de 2010 ha detectat parelles de corb marí emplomallat nidificant només al litoral de la Costa Brava i a les comarques de la Selva i l'Alt i Baix Empordà. Al Parc Natural de Cap de Creus, han niat quatre parelles; entre 4 i 6 al litoral del Montgrí; de 13 a 14 a les Illes Medes; entre 11 i 15 al tram comprès entre el cap de Begur i Palamós, i d'1 a 2 entre Palamós i Blanes.
Per què és important el corb marí emplomallat?
En la recent revisió del grau d'amenaça de les espècies de Catalunya, s'ha catalogat el corb marí emplomallat com a vulnerable a l'extinció, situació també reconeguda a d'altres indrets de la península. De fet, la varietat mediterrània d'aquesta espècie compta amb un pla d'acció internacional per lluitar contra les amenaces d'extinció que fan perillar aquest símbol de les costes en bon estat de conservació. Alguns factors d'amenaça estan relacionats amb les captures accidentals amb arts de pesca de palangre però també amb la predació per part de mamífers introduïts com el visó americà, problema que ha estat de gran rellevància a les comunitats de Galícia i Astúries però que, de moment, no s'ha produït a Catalunya. Com a bioindicador de les costes en bon estat de conservació, el Departament de Medi Ambient i Habitatge fa un seguiment anual per avaluar-ne les poblacions i determinar-ne l'estat de conservació.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 corb.jpg | 70.38 KB |
