Fòrum Urbà Mundial: balanç de cinc dies de debats

Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004. El Fòrum Urbà Mundial, amb tota probabilitat l'esdeveniment organitzat al Fòrum 2004 que més capacitat ha tingut de convocar lideratge en l'àmbit internacional, ja és història. La trobada, organitzada per Habitat, una de les agències de l'ONU, amb més pes, ha aplegat a Barcelona més de 4.000 participants, entre els quals hi havia una majoria de representants del govern local i d'altres nivells de l'administració i, en menor mesura, també membres d'organitzacions no governamentals i persones provinents del sector acadèmic. Del Fòrum Urbà Mundial no n'havia de sortir cap declaració vinculant -no tenia aquest rang polític- ni tan sols es pretenia elaborar cap declaració final, segons ha reconegut la mateixa directora executiva de l'agència Anna Tibaijuka en la roda de premsa de valoració del Fòrum. 'Hem vingut a dialogar', ha subratllat. Malgrat l'absència de compromisos polítics -això no ha estat un fracàs, no és sobrer subratllar-ho-, el Fòrum Urbà ha estat un bon indicador de quin és l'estat del debat sobre les ciutats. També, naturalment, ha aportat pistes de quines són les polítiques que s'estan seguint i del seu grau de compliment o d'eficàcia. Dividit en nou grans temes i amb desenes de 'workshops' i actes paral·lels, que tenien lloc al mateix moment, el Fòrum Urbà ha estat una suma notabilíssima d'arguments i dades, molts aportats de primera mà per experts i actors polítics de primer ordre. Aquesta acumulació ha estat indigerible en alguna ocasió -ja que ningú té el do de l'ubiqüitat!-, però en general ha regalat a la ciutat l'oportunitat de figurar per uns dies en el centre del debat mundial sobre un tema tan crucial com és el dels assentaments urbans. Tanmateix, és possible fer un balanç. Ciutats més ben coordinades: El Fòrum Urbà Mundial de Barcelona s'ha caracteritzat pel pes que hi ha tingut els governs locals que, des de la Cimera Mundial de Johannesburg, estan immersos en un renovat dinamisme, que es tradueix en noves i esperançadores iniciatives de coordinació. El naixement de l'associació Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que tindrà la seu a Barcelona, el maig passat, també en el marc del Fòrum 2004, n'és un exemple elocuent. El fet que, especialment en la clausura, aquesta associació hagi tingut un paper tan rellevant és un símptoma també positiu. [ Més informació, aquí ] La ciutat, actor internacional: La ciutat és un actor internacional de primer ordre -la gran majoria de la població mundial té en els ajuntaments el seu primer nivell administratiu-, però és menystingut en els principals pols de decisió. En la clausura del Fòrum Urbà, la pràctica totalitat dels participants van reclamar que cal donar un major protagonisme i capacitat d'acció -política i també econòmica- als governs locals. Les ciutats han de ser protagonistes en l'acció global. L'ONU, en signar un conveni de col·laboració amb CGLU sembla que ha entès el repte; caldrà veure quina és la posició dels estats en la matèria. De moment, això és una incògnita, malgrat els somriures de cortesia dels ministres presents a la trobada. [ Més informació, aquí ] La perspectiva local: és possible -de fet, és imprescindible- actuar a les ciutats des d'una perspectiva sostenibilista. Aquí és on es poden obtenir resultats crucials en la lluita contra el canvi climàtic (la mobilitat dels vehicles és la principal font emissora de gasos que provoquen l'efecte hivernacle), per millorar l'accés a l'aigua, per gestionar millor els residus, etc. La ciutat és l'escenari on alguns dels principals reptes ambientals es donen amb més cruesa. Bones polítiques ambientals liderades des de les ciutats poden tenir resultats ben visibles des d'una perspectiva global. Cal no oblidar que l'administració local és la més propera al ciutadà, i per tant és la que té capacitat per comunicar millor i un marge més gran per adaptar les polítiques a les necessitats canviants definides per la realitat. Un argument més que les remarca com a actor a tenir en compte. [ Més informació, aquí ] La participació: la reflexió sobre el futur de les ciutats s'ha fet -no fer-ho hauria estat més que una irresponsabilitat, una candidesa- des d'una perspectiva sostenibilista. La necessitat d'impulsar polítiques de participació reals s'ha definit com una de les prioritats clares. Per tant, la reflexió sobre la governança ha estat molt present al Fòrum Urbà. Curiosament, la sessió plenària sobre sostenibilitat urbana es va obrir amb una intensa i necessària discussió que va intentar respondre la pregunta: s'han deixat al marge de la sostenibilitat, a favor d'un excessiu focus en les qüestions mediambientals, les facetes participatives i de justícia social? La sessió es va cloure amb una certa autocrítica i el convenciment que les tres potes han de ser presents i han d'estar equilibrades si no es vol fer caure la el tamboret... Cal dir, de fet, que un petit col·lectiu de congressistes van mostrar el desacord amb l'organització -abandonant el Fòrum Urbà el penúltim dia-, tot lamentant el que van qualificar de 'falta de participació de l'esdeveniment'. [ Més informació, aquí ] El repte dels països en vies de desenvolupament: Els debats del Fòrum s'han centrat sobretot en els reptes dels països en vies de desenvolupament. S'ha parlat d'estratègies urbanes en països desenvolupats -experiències a Suècia, Canadà o el mateix cas de Barcelona amb el Fòrum 2004-, però el gruix de les sessions s'ha dedicat als països més pobres. Així, s'ha parlat d'urbanisme i de sostenibilisme, és clar... però també de finançament i de deute extern. La distància entre els pobres i els rics cada vegada és més gran, s'ha subratllat. [ Més informació, aquí ] Els Objectius del Mil·lenni: Els objectius del Mil·lenni, que 191 països del món van aprovar l'any 2002, tot determinant així una agenda bàsica dels grans problemes mundials, han estat un dels protagonistes del Fòrum. Aquesta declaració és el guió sintètic que organitza la major part d'iniciatives internacionals, especialment en l'àmbit de l'ajuda al desenvolupament o la cooperació entre països i col·lectius. Tanmateix, quatre anys després de la seva aprovació, l'ONU ha lamentat l'escàs compliment dels objectius, que determinen, entre d'altres, resultats concrets a assolir l'any 2015 (reduir a la meitat l'accés de persones sense accés a l'aigua, per exemple). Al Fòrum Urbà s'ha parlat molt d'estratègies per impulsar-los de nou... i fins i tot s'ha tractat la necessària reconsideració d'alguns dels punts recollits, amb vista a adaptar-los a les noves realitats. L'associació Habitat International Alliance va aprofitar el Fòrum per presentar una campanya en suport dels objectius. També s'ha reclamat l'extensió d'un sistema d'indicadors consensuat que permeti les ciutats participar en les estadístiques que garanteixen el seguiment i control dels projectes polítics. [ Més informació, aquí ] Les migracions, ciutats assaig de multiculturalitat: El creixement de les mega-ciutats (un fenomen de gran transcendència que comença a figurar amb força en l'agenda mundial, atesa la difícil governabilitat d'aquests assentaments) i les migracions de l'entorn rural a l'urbà també han generat molt d'interés. Al Fòrum Urbà s'han vist moltes experiències de ciutats acollidores amb els nouvinguts; i també d'altres on la població immigrada era tractada amb actituds brutals. S'entén que l'urbs és l'escenari on es poden assajar -en molts llocs, amb èxit- fórmules d'inclusió social. El lema del Fòrum tractava, precisament, d'aquest repte. La multiculturalitat pot esdevenir un valor afegit a les ciutats, no només un problema. El projecte sobre hip hop i sobre música en general -missatgers de la pau- amb la participació d'artistes com Carlinhos Brown i Bebo Valdés (a la foto, el mulitudinari concert de dijous) destaca en aquest sentit. Per cert, que el relator de l'ONU en temes d'habitatge, però, va fer una furibunda crítica als organismes internacionals, tot acusant-los d'obviar les realitats rurals. [ Més informació, aquí ] La propietat: el de la propietat, o més ben dit, el de la tinença ha estat un altre dels temes que han planat sobre el Fòrum. La situació dels barris de barraques, quasi majoritaris en alguns continents, com l'Àfrica, ha introduït el problema de la tinença al bell mig de l'agenda. Una proposta: regularitzar la situació dels barraquistes, amb l'objectiu que tinguin drets sobre la seva casa i evitar així l'arbitrarietat dels desnonaments massius. A la fira d'entitats i administracions del FUM, diverses casetes estaven dedicades a aquesta qüestió, un dels temes que més preocupa a les grans ciutats africanes o llatinoamericanes. [ Més informació, aquí ]
Amplia la informació sobre cadascun d'aquests punts, aquí