La Generalitat ha acordat la incorporació de la zona de Gallecs com a un espai del Pla d'espais d'interès natural (PEIN). Amb aquesta inclusió es protegeix un dels antics paisatges més característics de la Plana del Vallès. Aquesta zona d'interès natural acull una gran diversitat biològica i riquesa natural, precisament pel manteniment de l'activitat agrícola i la conservació de clapes de bosc i bosquina d'alzinars litoral i boscos de ribera seguint els cursos fluvials.
Amb la inclusió definitiva al PEIN, el Govern recull la voluntat dels municipis i la ciutadania que des de fa anys reivindiquen la seva merescuda protecció, no només pels seus alts valors naturals, sinó també pel paper de Gallecs com a nexe biològic entre les serralades litorals i els espais naturals de l'interior. Així mateix, a banda del patrimoni natural, la incorporació al PEIN dóna valor a l'església de Santa Maria de Gallecs i a masies de l'entorn que constitueixen un patrimoni arquitectònic notable i identifiquen el paisatge.
Malgrat les transformacions que ha sofert la perifèria d'aquest espai en els darrers anys, Gallecs, on predominen els conreus herbacis extensius de secà, ha permès que s'hagin identificat diverses comunitats vegetals d'elevat valor com a hàbitat de les espècies d'aus nidificants, migradores i hivernants vinculades als espais oberts, com han corroborat molts estudis.
A cavall entre el Vallès Oriental i Occidental, Gallecs té una superfície total de 698,91 hectàrees. L'espai comprèn dues unitats separades per l'autopista AP-7. La delimitació ve establerta fonamentalment per les finques de titularitat pública previstes al Pla director urbanístic de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs, amb l'excepció del camp de tir i del Pla parcial de la riera de Caldes fase 1, ja que no compleixen els criteris per formar part del PEIN.
Si bé en la proposta que es va sotmetre a informació pública era d'unes mil hectàrees, amb espais forestals de titularitat privada al nord de l'espai, el procés d'informació pública i l'audiència local, així com la consulta institucional van suggerir d'excloure aquests espais de la proposta. Tot i això, s'ha fet constar que siguin considerats per a futures ampliacions d'aquest espai d'interès natural o per a la seva delimitació definitiva.
Actualment, l'espai que s'incorpora al PEIN està gestionat pel Consorci del Parc de l'espai d'interès natural de Gallecs. El consorci està integrat per la Generalitat de Catalunya, a través dels departaments de Política Territorial i Obra Pública, Agricultura, Ramaderia i Pesca i Medi Ambient i Habitatge, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac.
Descripció dels valors naturals
La vegetació, tot i trobar-se al país de l'alzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale), actualment es troba modificada pels conreus, la urbanització i les infraestructures, i es troba barrejat amb el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea). Així mateix, les rieres de Caldes i de Caganell, el torrent de Can Salvi i la riera de Gallecs conserven certa representació de vegetació de ribera. La riera de Caganell és la que presenta el millor potencial per aquests ambients, on hi trobem els aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito.
Pel que fa a la fauna, la situació de Gallecs a la Plana del Vallès, entre les serralades litoral i prelitoral, així com la conservació d'una bona superfície agrícola d'explotació no intensiva, fan que sigui un lloc de pas i parada de moltes espècies d'ocells durant els passos de les migracions prenupcial i postnupcial. D'aquí que s'hi hagi pogut determinar una gran diversitat d'espècies d'ocells.
Gallecs és l'únic lloc del Vallès on s'han citat alguns ocells eminentment estèpics, que a Catalunya troben la seva àrea de distribució principal als secans de Lleida. Així trobem aus com el sisó (Tetrax tetrax), l'alosa becuda (Cersophilus duponti), la calàndria (Melanocorhypha calandra) o la trenca (Lanius minor). I també és un dels llocs on més s'aturen altres espècies, amb presència regular d'algunes de rares com la piula gola-roja (Anthus cervinus) i el falcó camaroig (Falco vespertinus). Per a espècies nidificants, es pot destacar que Gallecs és una de les quatre localitats del Vallès on cria la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla), que es troba en regressió a Catalunya.
Els cultius extensius de cereals i el mosaic agroforestal també afavoreixen una major densitat d'espècies presents arreu de la comarca, com ara la perdiu roja (Alectoris rufa), que és una de les preses principals d'altres espècies protegides i en regressió, com l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Cal destacar que els camps de conreu, sobretot els de secà, són un dels llocs principals d'alimentació d'una bona part de les espècies que crien al Vallès.
