La costa catalana és la que té l'índex de saturació més alt del litoral espanyol, segons l'informe 'Destrucció a tota Costa' que l'organització ecologista Greenpeace ha presentat aquest divendres 16 de juliol a Barcelona i que assegura que el 89% de la costa no protegida de la comunitat ja està edificada. L'informe denuncia a més que ha estat imparable la construcció de noves infraestructures portuàries, malgrat el desequilibri que existeix al litoral català per anys de contínues obres i infraestructures, i que "a Catalunya ja hi ha un port esportiu per cada 10 quilòmetres, que sumen uns 36.000 amarratges", 6.000 més que el 2006, quan no es va renovar la suposada moratòria de ports.
Un dels coautors de l'informe, Julio Barea, ha assegurat que "tots som conscients que l'agressió a la costa ha estat imparable els últims anys", però que "el fet més greu és que aquesta tendència continua i els polítics s'entesten a acabar amb l'única normativa que defensa el litoral, que és la Llei de Costes". Per a Barea, partidari de demolir les grans il·legalitats i no la Llei de Costes, "és lamentable que per interessos partidistes es promoguin rebaixes en aquesta Llei que pretenen legalitzar els excessos que s'han permès durant tots aquests anys".
També revela aquest estudi que la fragilitat de la costa catalana és un fet que ningú no pot ocultar, i que les seves platges perden sorra a causa de les barreres col·locades al llarg de 30 anys. Afegeix a més, que l'excés de ports és el responsable de l'erosió de desenes de les 243 platges que hi ha a la costa de Catalunya, un problema que obliga a invertir "xifres ingents de diners públics, com els 50 milions d'euros pressupostats el 2006 per consolidar les platges de Barcelona".
Aquest treball posa de manifest a més que Catalunya acumula el 42% de la contaminació que s'aboca directament a la costa Mediterrània a Espanya, i que entre 2000 i 2002 es van acumular 994 expedients per realitzar abocaments il·legals. En aquest sentit, indica que a Tarragona han estat molt greus els efectes negatius que ha provocat el desenvolupament de la indústria química i petroquímica els últims deu anys, i que el 2002, 2004 i 2009 es van produir fugues de combustibles de les plataformes situades al seu front litoral.
Futur poc esperançador
Respecte al futur, els ecologistes diuen que les perspectives són molt poc prometedores per a la poca costa que queda verge, perquè bona part dels tres milions d'habitatges que es projectaven al litoral el 2007 estan pendents de la remissió de la crisi i perquè hi ha una pròrroga que permet endarrerir la construcció en sòls urbanitzables fins a 2013.
A aquests factors s'afegeix a més, segons Greenpeace, el fet que Espanya sigui el país del món on més diners públics s'ha destinat a sostenir el sector immobiliari. A l'informe es recorda que el 2004 el pressupost per mantenir les infraestructures turístiques va superar en un 25% als ingressos del turisme i que el 2007 la indústria turística acumulava el seu sisè any consecutiu de descens d'ingressos, i que malgrat això, aquest any es van projectar 202.500 noves places hoteleres.
