Eva Herrero, regidora del Servei de Medi Ambient, Salubritat i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa ha introduït la conferència tot remarcant l'oportunitat d'encetar un debat sobre fiscalitat ambiental com una manera de mitigar els impactes sobre el medi en un context on les administracions locals pateixen "una asfixia econòmica" i ha lamentat que l'opinió pública hagi relegat aquest tema "a tercera o quarta fila". La regidora ha destacat el fet que l'ajuntament de Terrassa va decidir ambientalitzar la fiscalitat local i ha explicat que això es porta a terme incentivant les energies renovables a les noves construccions i a través bonificacions per als vehicles més nets. Tanmateix, ha reconegut les limitacions legals que tenen els consistoris en aquests àmbits, que "impedeixen desenvolupar una autèntica fiscalitat en la línia de qui contamina paga".
El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo i director del Centre de Recerca Economics for Energy, Xavier Labandeira, en qualitat de conferenciant, ha recollit el plantejament inicial i ha confirmat que la situació de crisi profunda demana posar damunt la taula revisar la qüestió dels impostos ambientals. Aquesta revisió suposa "una oportunitat per Espanya per convergir amb la mitjana de la Unió Europea (UE) en aquest aspecte". Labandeira ha assegurat que la fiscalitat orientada al medi ambient "haurà de jugar un paper molt important en el futur en relació a la seguretat energètica i l'eficiència".
El mercat falla
Xavier Labandeira ha dit que la primera raó per defensar els impostos ambientals és la fallada del mercat a l'hora de corregir les externalitats derivades de moltes activitats econòmiques. "L'impost és l'instrument per corregir-les", ha assenyalat, i ha afegit que tota activitat que implica contaminació o impactes genera beneficis i costos, però mentre els beneficis computen dins la producció i generació de riquesa, els costos no es comptabilitzen. "La necessitat d'internalitzar aquests costos justifica l'impost", ha destacat Labandeira.
Segons el catedràtic, cal que la imposició reuneixi quatre requisits: ha de tenir efectivitat ambiental; ha de ser eficient; ha d'estar ben distribuïda; i ha de ser viable des del punt de vista administratiu. D'altra banda, Labandeira ha subratllat la importància d'un enfocament flexible per damunt d'una regulació uniforme, ja que "no tots els sectors que contaminen o generen emissions tenen les mateixes possibilitats de deixar de fer-ho en raó de la pròpia activitat productiva i de l'obsolescència dels seus mitjans". La flexibilitat permet incentivar els canvis en aquest aspecte.
Tributació energètica
Els objectius han de ser clars, encara que de vegades siguin indirectes. Labandeira ha citat l'exemple d'un impost sobre el carbó -enlloc de sobre el CO2- com una possibilitat de limitar les emissions. En canvi, ha dit que l'anomenada ecotaxa, relacionada amb l'estança en un hotel per un temps determinat, no és un impost ambiental per manca de claredat en la finalitat.
Un cas d'efecte directe és la tributació energètica que "pot tenir un paper molt important en llançar incentius per al canvi de conductes i d'inversió en tecnologia més eficient". Un exemple d'aquest cas és l'impost sobre la benzina que incideix en les emissions. A banda de les conseqüències directes sobre aquest àmbit també és cert -com ha posat en relleu Labandeira- que tradicionalment els impostos energètics, amb la seva recaptació creixent, han servit a diversos països (Escandinàvia, Anglaterra, Alemanya) per baixar la pressió fiscal sobre el treball, pensant en compensar les classes més desafavorides.
Idees per a una reforma necessària
Espanya és un dels països amb menys tributació ambiental de tota la UE. Hi ha poques figures impositives i una baixa recaptació en aquest concepte. Labandeira ha destacat que algunes comunitats com Catalunya i Galícia han estat més actives que d'altres i ha recordat les limitacions legals exposades per Eva Herrero en l'àmbit local.
En context de crisi prolongada i de necessitat d'aconseguir més eficiència energètica i una reducció de les emissions aconsella la necessitat d'una reforma fiscal "verda". La proposta de Xavier Labandeira es basa en el coneixement aportat per dues simulacions. La primera considera un increment en la tributació d'alguns carburants, l'electricitat i el gas que permetria aconseguir uns 5.000 milions d'euros anuals. La segona incorpora una tributació en el transport que es concretaria en apujar els impostos de gasolines i gasoil, igualant-la a la mitjana europea. Les dades indiquen que es podrien obtenir 3.000 milions més d'euros anuals.
Segons Labandeira canvis d'aquest tipus en la tributació tindrien "un efecte ambiental i econòmic" i "haurien de formar part de futures reformes fiscals". Igualment, ha aventurat algunes figures possibles, com un impost sobre el carbó afegit (semblant a l'IVA però relacionat amb les emissions); un sobre certificats energètics dels habitatges (els edificis més eficients pagarien menys) i encara un altre sobre l' ús de determinats tipus de vehicles, destinat a estimular la transformació del parc automobilístic.
