La Diputació de Barcelona reclama que la UICN reconegui la importància dels parcs periurbans

Avui en dia, el 80% dels ciutadans europeus viuen en zones que es consideren urbanes. Tanmateix bona part dels parcs naturals -i òbviament els parcs nacionals- se situen en zones allunyades d'aquestes concentracions. Aquesta concentració de la població ha provocat una creixent preocupació pels denominats espais periurbans, les zones lliures que envolten la metròpoli o que n'ocupen els seus intersticis.

Dinàmiques metropolitanes i espais naturals
Marià Martí, secretari general de Fedenatur, considera que el cas de la Regió Metropolitana és paradigmàtic a nivell europeu. Martí explica que l'expansió urbana a l'entorn de les ciutats s'ha produït en forma de "taca d'oli" i sense tenir en compte el vector ambiental. El procés s'ha basat en creixements dispersos, en l'especialització funcional i en un increment de la mobilitat obligada. D'aquesta manera, el consum de sòl s'ha vist acompanyat d'un desenvolupament d'infraestructures de comunicació que han produït un procés de fragmentació territorial. Aquest fenomen s'ha repetit en cercles concèntrics cada vegada més grans a causa de l'encariment de l'habitatge de les corones centrals metropolitanes.

Aquest escenari ha provocat, segons Martí, una banalització dels espais agroforestals amb conseqüències no només a la biodiversitat, sinó especialment en valors productius, en la qualitat de vida i en la identitat dels ciutadans. És en aquest context que apareixen figures com els parcs agraris -precisament els de Sabadell i Gallecs formen part de Fedenatur- com un intent de mantenir l'agricultura de proximitat però també de continuar generant els serveis ambientals i identitaris que estaven en perill. Molt sovint els espais periurbans també acullen infraestructures ambientals imprescindibles per a la ciutat. Un exemple és el llac del Gran Parc de Miribel, que actua com a principal reservori d'aigua per l'aglomeració de Lió. A casa nostra -i malgrat les polèmiques- les antigues pedreres de Collserola esdevenen un possible emplaçament pels denominats residus inerts.

Doble reivindicació
La doble reivindicació de les administracions catalanes al Congrés -importància del món local i de la protecció d'espais en territoris antropitzats- ha pres major força, si es podia, en el taller de Fedenatur. Martí Domènech, coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, ha emfatitzat la importància que els habitants de les ciutats donen als espais periurbans. "La UICN n'hauria de prendre nota" ha afirmat. A banda, ha recordat que el protagonisme en la gestió d'aquests espais recau bàsicament en nivells d'administració local i supramunicipal "i la UICN tampoc no ho reconeix". En aquest sentit, ha lamentat que la Diputació barcelonina, malgrat ser l'administració de l'Estat espanyol degana a l'organització internacional "ni tant sols té dret a vot".

Slimane Tir, president de l'Espai Natural Metropolità de Lilla i president de Fedenatur, ha presentat, en finalitzar el taller, un manifest en el que es destaca els valors d'aquests espais metropolitans. Així mateix s'emfatitza el fet que les institucions gestores han d'integrar polítiques ambientals, agrícoles, urbanes i de planificació territorial.

Diversos representants d'entitats membres de la UICN presents a la sala, han decidit assumir-lo per tal que es convertís en una moció en l'Assemblea de l'organització que se celebra a partir de divendres. Per tal que sigui possible, els estatuts exigeixen que compti amb l'aval de tres membres.

(P)

La xarxa Fedenatur

La xarxa Fedenatur està formada per una trentena de parcs naturals, agraris i rurals de Bèlgica, Catalunya, l'Estat espanyol, França i Portugal. El denominador comú és, a banda de la tipologia d'espais, la gestió per part d'institucions d'àmbit local. A continuació es mostren alguns dels espais que en formen part i que s'han presentat al taller del Congrés de la Natura.

Parc Nord Milà (Llombardia, Itàlia). Superfície: 600 ha. Gestor: Consorci Parco Nord Milano
Situat en una zona molt pressionada per infraestructures el seu principal valor, a banda dels naturals, és constituir "una gran plaça" pels barris i ciutats del nord de la conurbació.

Parc agrícola Sud Milà (Llombardia, Itàlia). Superfície: 47.000 ha. Gestor: Província de Milà
Constitueix un "semianell" al sud de la ciutat. La seva principal característica és el desenvolupament de pràctiques agràries i forestals sostenibles. En aquest sentit s'ha potenciat l'agricultura ecològica com a garantia per reduir els impactes ambientals, preservar la biodiversitat i vincular-ho a activitats agroturístiques.

Espai natural metropolità de Lilla (Nord Pas de Calais, Estat francès). Superfície: 1.200 ha (objectiu 2015; 10.000 ha). Gestor: Sindicat Mixt format per municipis, l'autoritat de l'aglomeració, la regió i l'Estat.
Situat en una regió metropolitana policèntrica, l'element protagonista de l'espai són els rius i canals. Anteriorment era un dels rius més contaminats d'Europa a causa de la indústria química. Ara en destaquen els seus valors ecològics, paisatgístics i recreatius però també com a element de connexió entre municipis.