L'Estat espanyol corre un seriós risc de patir una sanció milionària del Tribunal de les Comunitats de Luxemburg a causa de l'incompliment reiterat per part de la Generalitat de dues sentències d'aquest tribunal que l'obliguen a adequar les seves polítiques a la legislació ambiental europea. La Comissió Europea ha enviat a l'Estat espanyol un nou ultimàtum per protegir les aus: en aquest cas, una carta d'emplaçament -el termini de resposta expirava aquest 1 de febrer-, en què reclama que es donin garanties per a la protecció de les aus estepàries afectades pel canal Segarra-Garrigues, que transformarà radicalment els hàbitats d'aquestes espècies.
El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí és partidari que la Generalitat ampliï les zones protegides per a les aus per evitar que els expedients concloguin amb una sanció. "La multa seria imposada al regne d'Espanya, però la responsabilitat correspon a la Generalitat", assenyalen fonts oficials.
La insuficient iniciativa del Govern català per frenar aquests litigis comunitaris ha arribat a exasperar en sectors del Ministeri de Medi Ambient, que temen les repercussions dels incompliments de les dues sentències en què està implicada la Generalitat. La primera condemna del Tribunal de Luxemburg es va produir per una insuficient designació de les zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) -el 28 de juny del 2007- mentre que la segona es va deure a la manca de garanties de protecció de les aus estepàries de Lleida (derivades del projecte canal Segarra-Garrigues), dictat el 18 de desembre del 2007. Com que la Generalitat no ha pres mesures, la Comissió ha obert expedients per reclamar l'execució de les sentències, el que pot donar lloc a les temudes sancions. "No sabem la quantitat, però serien de milions d'euros", afegeixen les fonts oficials.
Amb relació a l'incompliment de la primera sentència, el dia 8 de maig la Comissió va enviar una carta d'emplaçament en què exigeix una ampliació de les zones d'especial protecció per les aus (ZEPA) a Catalunya. La resposta donada (el setembre passat) ha estat jutjada insatisfactòria per la Comissió, i això pot donar lloc a un dictamen motivat contra el Regne d'Espanya, que seria l'antesala (si no s'hi posa remei) de la banqueta dels acusats del Tribunal de Luxemburg.
No obstant això, l'expedient pel segon incompliment és el que més preocupa el Govern, ja que està vinculat al projecte del canal Segarra-Garrigues a Lleida. L'1 de desembre de 2008, el Govern va rebre una carta d'emplaçament de la UE, en què reclamava més garanties per protegir les aus estepàries a Lleida, i abans d'aquest diumenge (1 de febrer) s'havia d'informar sobre els impactes i les mesures correctores necessàries per compatibilitzar el projecte amb la protecció de les aus. La manca d'una contestació durant setmanes exasperà l'Administració central, que veia les orelles al llop. Ahir, un portaveu del Govern català va contestar a última hora dient que ja havia enviat les "observacions" (que ha de tramitar al Ministeri d'Afers Exteriors).
Mentrestant, el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí sosté que la Generalitat hauria d'ampliar les zones d'especial protecció de les aus, i que aquesta és l'única manera de donar per tancats els expedients oberts. És a dir, si s'amplien les zones d'especial protecció per a les aus, el litigi del Segarra-Garrigues entraria en vies de solució i el seu horitzó es veuria clar.
Conflicte amb el regadiu
Tanmateix, a la Generalitat no li resultaria fàcil ampliar les reserves protegides, tenint en compte que la designació d'aquestes àrees, acordada el 2006, ja va resultar enormement traumàtica, i va ser objecte de fortes discrepàncies entre els departaments d'Agricultura i de Medi Ambient de la Generalitat. De fet, els agricultors de les zones de Lleida temen que una major protecció per a les aus es faci en detriment de l'expansió del regadiu.
El Ministeri de Medi Ambient creu que la creació d'una macrozona protegida per a les aus estepàries és compatible amb la realització del canal Segarra-Garrigues. Els juristes del Ministeri consideren que, encara que l'impacte d'una infraestructura com aquest canal podria ser molt significatiu, es podrien invocar raons imperioses o d'índole extraordinària per donar llum verda ambiental a l'obra sempre duent a terme mesures compensatòries de caràcter global favorables la protecció de les aus en un altre punt geogràfic d'aquesta mateixa àrea. Concretament, alguns juristes assenyalen que aquestes situacions d'excepcionalitat queden recollides en la pròpia directiva d'Hàbitats.
Ara, l'assumpte a la Generalitat ha passat a dependre del Departament de Presidència, on estan adscrits els serveis jurídics centrals, ja que la clau és veure com se sorteja aquest litigi.
