Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, que obre les portes a una carretera que també travessa la terra ancestral de pobles indígenes amazònics. Així ho denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.
El passat mes d’agost, el Govern Bolivià va aprovar una llei que va aixecar la protecció legal del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro-Sécure (TIPNIS), la terra ancestral de quatre pobles indígenes amazònics i una de les àrees protegides més icòniques de Bolívia. Aquesta llei autoritza la construcció d'una polèmica carretera que travessaria el cor del parc, és a dir, el nucli de major protecció.
En el context d'un debat nacional sobre la carretera, una nova investigació realitzada pels investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Álvaro Fernández- Llamazares i Victoria Reyes-García amb científics de la Universitat de Helsinki (Finlàndia), la Universidad Mayor de San Andrés (Bolivia) i la Universitat de Cambridge (Regne Unit) revela que fins a un 58% de tota la desforestació ocorreguda fins a la data al TIPNIS es concentra a menys de 5 quilòmetres de camins ja construïts. Atesa a aquests resultats, els autors d'aquest treball argumenten que la carretera planejada probablement magnificaria l'escala i ritme actuals de la desforestació en una de les majors joies naturals de Bolívia.
L'estudi, que acaba de ser publicat a la revista científica Current Biology, ofereix una anàlisi geoespacial dels patrons actuals de desforestació dins del parc. "Mentre que molts discuteixen sobre els impactes potencials que la carretera podria tenir en el futur, poc es parla sobre els impactes actuals. Les nostres anàlisis demostren que el TIPNIS pateix uns nivells alarmants de desforestació, havent perdut més de 46.000 hectàrees de bosc des de l'any 2000", assenyala Fernández-Llamazares, investigador associat del ICTA-UAB i de la Universitat d'Hèlsinki, a Finlàndia. D'acord amb l'estudi, les carreteres han jugat un paper important en facilitar aquesta desforestació, atès que els boscos han estat desforestats principalment prop de carreteres a la part sud del Parc.
Els autors esperen que els seus resultats siguin tinguts en compte pels prenedors de decisions de Bolívia. "Gran part del debat sobre la carretera del TIPNIS s'ha basat en l'especulació, amb una evidència empírica més que limitada, i esperem que aquest treball serveixi per millorar la base científica del debat", explica la Dra. Mònica Moraes, una reputada botànica boliviana de la Universitat Major de Sant Andreu, qui també és coautora d'aquest estudi. Afegeix que “el valor ecològic del TIPNIS és fortament subestimat. És una de les àrees amb més biodiversitat biològica del planeta, amb uns nivells excepcionals de endemisme de plantes, així com importants poblacions de fauna, incloent espècies emblemàtiques com el jaguar, el cérvol dels pantans o la llúdriga gegant".
Els més que probables impactes de la construcció de la carretera sobre una de les àrees més biodiverses de Bolívia serien molt lamentables i desfavorables per a un país reconegut mundialment per la seva defensa del medi ambient. "En els últims anys Bolívia s'ha situat com un líder global en els esforços de conservació. Les delegacions bolivianes han estat molt actives en les negociacions climàtiques i han promogut el reconeixement dels drets de la Mare Terra en diversos cercles internacionals ... seria una pena que aquesta reputació global es veiés malmesa", reflexiona Fernández-Llamazares. En vista dels apressants nivells de desforestació actuals al parc, els autors fan una crida al Govern de Bolívia perquè torni a avaluar els plans de construcció de la carretera. "La carretera obrirà una caixa de Pandora de problemes ambientals, cosa que, com a signant de la Convenció de Diversitat Biològica, Bolívia no es pot permetre", afegeix.
Referència:
Fernández-Llamazares, Á., Helle, J., Eklund, J., Balmford, A., Moraes R., M., Reyes-García, V., Cabeza, M. 2017. New law puts Bolivian biodiversity hotspot on road to deforestation. Current Biology. doi: 10.1016/j.cub.2017.11.013
Fotografia1: Rainforests, by Oriol Massana & Adrià López-Baucells
Fotografia2: The disputed road, by Sara Fraixedas
Fotografia3: Tamandua tetradactyla, by Oriol Massana i Adrià López-Baucells
Fotografia Slider: Amazonian rainforests, by Oriol Massana i Adrià López-Baucells
