L'energia, els espais forestals i el clima

Carles Gràcia, investigador del CREAF i professor d'ecologia de la UB, va iniciar la seva ponència avisant que pensava desmuntar molts dels mites que envolten els boscos en relació al canvi climàtic. El primer de tots, que els boscos absorbeixen grans quantitats de diòxid de carboni: "tots els boscos del planeta", va explicar, "absorbeixen en total unes 110 gigatones anuals de carboni, però sembla que la gent hagi oblidat que els boscos 'respiren' (l'anomenada respiració autotròfica), de manera que retornen a l'atmosfera entre 48 i 50 gigatones de carboni". A més a més, les fulles caigudes al terra, en descomposar-se, emeten al seu torn prop de 60 gigatones de carboni, de manera que al final, "els boscos acaben absorbint ben poc, i no podem seguir pensant que ens salvaran del problema". Dit d'una altra manera, a escala global les entrades i sortides de carboni dels ecosistemes terrestres representen un equilibri dinàmic en el que l'acumulació neta de carboni, ja sigui a la biomassa o als sòls, és molt escassa. Nomès als boscos boreals (Sibèria, Lapònia...) aquest intercanvi ens surt favorable.

Un altre dels mites que Gràcia va voler desmuntar feia referència al cost ambiental de tenir boscos com a embornals de carboni. "Els boscos consumeixen molta aigua, ja que per fixar un sol gram de carboni necessiten consumir 500 grams d'aigua", va explicar. El 50% d'aquesta aigua acaba tornant a l'atmosfera, però quasi bé mai allà d'on els boscos la van prendre. "El CO₂ és un problema global, però el de l'aigua és un problema local, i hem de tenir molt en compte que els boscos són els nostres directes competidors", va assegurar. 

(P)

La situació a Catalunya
Pel que fa a Catalunya, l'investigador del CREAF va explicar que els nostres boscos capturen 1,5 milions de tones de carboni cada any, més o menys una tona de carboni per hectàrea (a Catalunya hi ha 1,3 milions d'hectàrees de bosc). Convertint aquestes dades a diòxid de carboni, tenim que els boscos catalans fixen (balanç net) 5 tones de CO₂ per hectàrea i any. Fent números, l'investigador va explicar que el consum d'energia a Catalunya genera cada any 10 tones de CO₂ per habitant i any (en total, uns 70 milions de tones anuals), de manera que si vulguessim compensar només aquestes emissions amb boscos "ens farien falta 14 Catalunyes". Actualment, els boscos catalans fixen el 7,8% de les nostres emissions anuals.

Quant a la biomassa forestal com a font d'energia, Gràcia va tornar a posar els números sobre la taula per fer veure la realitat. Tenint en compte que no tots els boscos catalans es poden explotar (donades les limitacions silvícoles i topogràfiques, la superfície final explotable és de 316 mil hectàrees), "en total podríem arribar a disposar d'una producció anual de 300 mil tones de biomassa que es podria destinar a la producció d'energia". Amb això es podria generar 0,13 Mt equivalents de petroli, "el que representa el 0,5% del consum anual d'energia a Catalunya". Una fracció quasi insignificant de la qual encara s'hauria de restar la quantitat d'energia necessària per extreure aquesta biomassa del bosc.

Però, tot i que petita, el professor Gràcia va reconèixer que no es pot menyspreuar el potencial de la biomassa com a font d'energia, encara que va advertir que una explotació intensa dels boscos amb finalitats energètiques pot afavorir l'erosió del sòl, ja que es retiren gran quantitats de matèria orgànica i nutrients amb els productes que s'extrauen, evitant així la seva reincorporació al sòl.

El mercat climàtic forestal
El coordinador del Programa d'Energia i Canvi Climàtic de l'IDDRI, Cyril Loisel, va ser l'encarregat d'explicar el paper que juguen els boscos en el mercats globals de carboni, sobretot a través dels mecanismes de desenvolupament net a països en vies de desenvolupament. Es tracta d'un mecanisme complicat de verificar i que s'ha desenvolupat amb molt de retard, va explicar Loisel, i que hores d'ara no té un futur molt clar en l'escenari post-Kyoto, ja que les regles s'estan reformulant ara mateix gràcies al coneixement que s'ha guanyat durant els darrers anys. Tot i així, Loisel va remarcar que a nivell global els ecosistemes terrestres absorbeixen més del 30% de les emissions globals de CO₂, i que el 20% de les actuals emissions a l'atmosfera estan provocades per canvis en els usos del sòl, sobretot per la deforestació, motiu pel qual s'ha de seguir lluitant per evitar la desaparició dels boscos al planeta.

--
Més informació:
Ponència de Carles Gràcia (zip)
Ponència de Cyril Loisel (zip)

Què ens hi juguem a Copenhaguen?

La tercera sessió del cicle 'Propostes per a després de Kyoto' va coincidir amb la Barcelona Climate Change Talks 2009, darrera ronda de negociacions abans de la gran cimera de desembre a Copenhaguen. Frederic Ximeno, director general de polítiques ambientals de la Generalitat de Catalunya, va oferir una conferència on, de forma gràfica, va explicar el gran tema de discussió a Barcelona. "Fins al 2050, l'IPCC ens diu que només podem emetre 1.000 gigatones de CO₂ més a l'atmosfera", va explicar Ximeno, "entre els anys 2000 i 2006 ja n'hem emès 234, de manera que ara caldrà posar-se d'acord per repartir-nos la resta, sent conscients que al ritme que anem, si no fem res, emetrem aquestes 1.000 gigatones l'any 2030". Els científics ens diuen que els països desenvolupats han de reduir entre un 25 i un 40% les seves emissions, "però la millor oferta global està ara al voltant del 15%, fet que ha provocat, i amb raó, que delegacions com l'africana hagin protestat per la falta de compromís del Nord".